Hazte Oír i CitizenGo van ingressar més de 66 milions d’euros en 12 anys

L’associació ultra Hazte Oír i el seu braç internacional, CitizenGo, van tenir entre el 2014 i el 2025 uns ingressos superiors als 66,4 milions d’euros. La primera va néixer el 2001 i la segona el 2013 per defensar, a Espanya i amb campanyes mundials respectivament, els valors tradicionals de la família, contra l’avortament, contra les sigles LGTBI, contra el matrimoni homosexual... Hazte Oír (HO) és avui l’agent més ben dotat per a la batalla judicial a Espanya a través de l’acusació popular. Si se suma el pressupost d’ HO del 2013 – CitizenGo encara no el tenia– la xifra puja als 68.372.952 euros. “Només ens financem amb socis i donatius, alguns d’ells grans”, explica per telèfon Javier Pérez Roldán, advocat i secretari general d’ HO.

Juntament amb aquesta, mitja dotzena d’entitats visiten cada dia els jutjats espanyols, principalment l’ Audiència Nacional i el Tribunal Suprem, amb tota classe d’iniciatives. Les més mediàtiques són les polítiques –amnistia, l’àtic d’ Ayuso, fiscal general, Puigdemont, Begoña Gómez, David Sánchez, Koldo, Ábalos...–, però actuen també contra apagades, zones de baixes emissions o vetos parentals... A cops, amb partits polítics beneficiats per la batalla.

Com a organitzacions creades ad hoc per immiscir-se en procediments judicials, la pionera va ser la progressista Adade, nascuda l’any 1988, i avui amb poca energia.

Va ser Manos Limpias, constituït com a sindicat, qui des del 1995 va marcar un camí exercint l’acusació en desenes de casos; el 2016 va guanyar encara més fama, quan va ser acusat d’extorsionar bancs amb possibles querelles utilitzant justament l’acusació popular com a ariet. El seu secretari general, Miguel Bernad, que procedia del partit neofeixista Fuerza Nueva, va ser detingut i va passar nou mesos a la presó. Va ser absolt finalment pel Tribunal Suprem i ara reclama una indemnització pels mesos en què no va poder exercir l’advocacia.

Els últims mesos han emergit amb força altres entitats com Advocats Cristians o Liberum o micropartits polítics com Iustitia Europa o Valors, que coincideixen, per progre o per aconfessional, en un enemic comú: Pedro Sánchez. Totes afirmen que viuen de les quotes dels seus socis o dels donatius dels seus simpatitzants, però les seves xifres són lluny de les d’ Hazte Oír.

Iustitia Europa, que publica al seu web els seus pressupostos i memòries econòmiques, va declarar el 2024 uns ingressos per quotes de socis de 25.290 euros, que es van multiplicar per set el 2025, fins als 184.264. “Som els únics sense biaix ideològic, nosaltres anem contra la corrupció i la falta de principis”, declara el seu president, Luis María Pardo.

Adade no té ni pressupost. Tots els seus advocats treballen altruistament. Pensen a reorientar-se creant un observatori jurídic de l’habitatge. “L’acusació popular, que ara els jutges unifiquen sota una sola persona, ha perdut el sentit”, opina el seu president, Roberto Granizo.

Alfonso Galdón, president de Valors, procedeix d’entitats de defensa de la família, però assegura que la seva missió és només buscar “el bé comú”. Va guanyar la batalla perquè es retirés una bandera LGTBI d’un ajuntament, però subratlla que haurien fet “el mateix” amb qualsevol altra: “L’Ajuntament ha de ser de tots”.

Per progressista o per aconfessional, tots els acusadors coincideixen en un enemic comú: Pedro Sánchez

Advocats Cristians, amb seu a Valladolid i pròxima a Vox, va néixer el 2008 en defensa del sentiment religiós. Actua contra l’avortament, l’eutanàsia, la ideologia LGTBI, la retirada de creus i la “islamització d’ Espanya”. El seu pressupost, amb uns 3.000 socis i donants habituals, s’acosta als 750.000 euros.

Manos Limpias ingressa avui “de 40.000 a 50.000 euros”, explica Bernad a La Vanguardia . “Després del cas Urdangarín el sindicat va quedar destruït. Teníem 15.000 afiliats i ara 1.200”. “Vam ser el referent. Hazte Oír va començar només en temes morals i es va adonar que això no donava rellevància mediàtica i ara està ficada en tot”, exposa.

“Com més exposició pública, més pugen les donacions”, explica Pérez Roldán. “No som un lobby, nosaltres defensem la vida”. Abans d’exercir com a agent politicojudicial, HO es va fer famosa per les seves campanyes, amb lones (Sánchez com a Hitler) i autobusos amb lemes que cridaven l’atenció (“Els nens tenen penis, les nenes tenen vulva”). Tenen seu al passeig de la Castellana de Madrid i un “refugi” per a les dones que dubten d’avortar. La seva plantilla és de 12 persones. HO existeix des del 2001 i el 2013 va crear CitizenGo, la seva branca internacional, amb equips en 15 ciutats.

El 2021 una investigació periodística a partir d’una filtració de 17.000 documents de WikiLeaks va revelar que a la llista dels seus primers finançadors hi havia, entre d’altres, un ambaixador, dos alcaldes del PP, un conseller de Banesto, un coronel retirat, un president regional de Vox, dues seccions locals de Provida i Adevida i una congregació d’ Agustines Recol·lectes.

“És que Vox agafa fama al judici del procés, i a partir de llavors Madrid s’ha convertit en el hub que connecta tota la fatxosfera espanyola i de tot Llatinoamèrica”, analitza Miguel Urbán, exdiputat de Podem i autor de Trumpismos (Verso Libros).

Un prolix informe del Fòrum Parlamentari Europeu sobre Drets Sexuals i Reproductius ( EPF, per les sigles en anglès) revela un document del juliol del 2013­ que recollia els plans dels ultraconservadors russos de forjar aliances amb els seus iguals occidentals. Un dels projectes consistia a crear un portal multilingüe –en anglès, francès, rus i espanyol– en defensa de la família i la moral tradicional. Es va batejar com a In Hoc Signo Vinces ( IHSV), que significa ‘sota aquest signe, venceràs’, una frase de l’emperador romà Constantí.

El desenvolupament del portal estaria liderat per l’agitador Aleksei Komov i la fundació russa Sant Basili el Gran, amb col·laboracions, entre d’altres, d’ Ignacio Arsuaga, president d’ HO. CitizenGO es constitueix aleshores. Komov era la mà dreta de l’empresari Konstantín Maloféiev, afí al Kremlin i amb una fortuna de 1.350 milions d’euros.

Maloféiev va rebre justament el 2013 una petició d’ Ignacio Arsuaga perquè l’ajudés a crear CitizenGo, segons va revelar la filtració de WikiLeaks. No se sap si va aportar fons, però sí que CitizenGo té avui, justament, una gran plataforma amb continguts en 12 idiomes. “Sí que enviem correus per demanar col·laboració a diverses persones”, admet Pérez Roldán, “però això del rus és fals”, assegura. Komov va ser membre del consell de CitizenGo fins al 2023. Un home també anomenat Aleksei Komov va tenir negocis al sector immobiliari i turístic d’ Alacant formalment fins al juny del 2024; els seus socis allà asseguren que no saben res d’ell.

Komov està perseguit pels Estats Units des del 2025 per col·laborar amb Konstantín Maloféiev en l’elusió de les sancions imposades després de la invasió d’ Ucraïna.