F-18 espanyols a la caça de drons russos

El potent so de l’alarma que precedeix la veu “alfa scramble, alfa scramble!” va agafar el passat 16 d’agost els pilots espanyols desplegats a la base Mihail Kogălniceanu (Romania) en ple son. Les guàrdies a les missions internacionals de policia aèria exigeixen estar estrictament descansat abans d’una possible activació que pot requerir fins a cinc hores de vol d’estrès operatiu. Eren les 4.45 hores quan es va activar l’alerta després que els sistemes de vigilància detectessin que una aeronau havia entrat a l’espai aeri romanès, a prop de la frontera amb Ucraïna. “En un moment vaig pensar que era un somni”, recorda un dels militars de l’Ala 12 de l’ Exèrcit de l’Aire i de l’ Espai sobre la vertiginosa seqüència que va arrencar amb la cursa de pilots, mecànics i armers cap als caces F-18 i va finalitzar amb la neutralització d’un dron kamikaze rus.

El destacament aeri Paznic, format per uns 200 militars espanyols, va assumir al juliol el lideratge de la missió de policia aèria reforçada de l’OTAN al país balcànic amb la comesa de contribuir a l’estabilitat al flanc est de l’ Aliança. El nucli de la contribució aèria està compost per set avions F-18 de l’Ala 12, que seran a la zona durant els quatre mesos del desplegament. Fins a la propera setmana, quan la missió arribi al seu equador, compta amb el suport d’un avió A-440, que actua com a multiplicador de la força per als caces de combat, ja que amb la seva capacitat de reabastament en vol funciona com una gasolinera flotant. A la fase final s’incorporaran tres helicòpters NH-90 que també assumiran la comesa de lluita contra les incursions de drons, que segueixen els patrons d’operacions híbrides: tàctiques militars per pressionar sense un conflicte obert.

Amb aquest context, l’OTAN s’ha vist obligada a reconfigurar les seves missions de policia sobre l’espai aeri d’Europa, que registra una mitjana d’uns 30.000 moviments al dia. Fins fa uns mesos, el més habitual–sobretot a la zona del Bàltic, on Espanya participa des del 2006– eren les alarmes per avions que sobrevolaven amb alguna irregularitat (no tenien pla de vol o no estaven en contacte per ràdio amb l’agència de control de trànsit). Els caces s’activaven, en menys de 15 minuts, per interceptar i identificar visualment l’aeronau, que finalment s’escortava perquè abandonés l’espai aeri aliat. Ara, cada vegada són més freqüents les alertes per drons. A l’entorn del mar Negre i del delta del Danubi, on s’ubiquen les instal·lacions del destacament espanyol, els drons d’atac representen una amenaça real per a la població i per a la integritat territorial dels països més propers a la guerra.

L’Aliança considera que els drons amb càrrega explosiva són una “amenaça real” per a la població

Les xifres a Romania, que comparteix més de 600 quilòmetres de frontera amb Ucraïna, donen bona prova de la creixent tensió a la zona per aeronaus no tripulades d’origen rus. Dijous, dos avions es van enlairar de matinada per neutralitzar diversos drons detectats a prop de territori ucraïnès, amb prohibició de sobrepassar per qualsevol aeronau de l’OTAN. Els pilots espanyols han sentit en aquests dos últims mesos 19 vegades l’alerta “alfa scramble” per posar-se en marxa. Només a l’agost es van registrar 15 avisos, més del total registrat els quatre mesos anteriors. L’episodi més greu va tenir lloc a finals de maig, quan un dron del tipus Geran va impactar contra un edifici de Gati, a la vora del Danubi, i va provocar dos ferits. En aquell moment, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va assegurar que la “guerra d’agressió (de Rússia) havia travessat una altra línia més”.

El tinent coronel Alberto Borja Calvo, que lidera el destacament Paznic, explica que l’anàlisi més assenyada porta a pensar que amb les incursions intencionades de drons s’està testant la capacitat de resposta d’una OTAN en què hi ha discrepàncies sobre la fermesa de les accions davant les violacions de l’espai aeri. El comandant de la força entén que, ara com ara, l’ Aliança està reaccionant correctament “sense cap dubte”: cada vegada que hi ha una invasió de l’espai aeri, es detecta, s’alerta i, si es donen les condicions, s’abat. L’escalada d’“alfa scramble” està obligant a repensar, actualitzar i greixar tot el sistema de defensa col·lectiva, que segons el tinent coronel no s’ha d’entendre com un principi abstracte, sinó una responsabilitat diària que exigeix presència i preparació.

El destacament Paznic va aconseguir una fita el 16 d’agost. Va ser el primer abatiment d’un dron a Romania efectuat per un aliat diferent de la pròpia força aèria del país. Però a més, va ser la primera vegada que un caça de les forces armades neutralitzava un d’aquests aparells des que Espanya va ingressar a l’OTAN. Era un model Gerbera, amb una envergadura d’uns tres metres i al qual es poden incorporar càrregues explosives de fins a cinc quilos. Però la característica principal del Gerbera és el seu baix cost a causa dels seus materials simples, com ara la fusta contraplacada. Uns 50.000 euros.

Durant quatre mesos set caces, un avió cisterna i tres helicòpters fan tasques de policia aèria

El preu també serveix per dimensionar l’amenaça: els pilots dels F-18 van utilitzar de matinada per fer caure el dron rus un míssil de guiatge infraroig, amb un valor que s’acosta als 300.000 euros. Una alternativa per evitar aquesta disparitat de costos seria l’ús de munició de canó. Més econòmica, però de nit és impossible per raons tàctiques. A més, fer aquest tipus de trets a curta distància pot implicar que el caça absorbeixi residus de l’explosió.

Es justifica llavors la despesa econòmica? La prioritat absoluta, expliquen des de la cúpula de Paznic, és evitar que càrregues explosives, que en el cas del model Geran 5 pot arribar als 90 quilos, caiguin en zones habitades. “Una sola vida salvada justifica aquesta diferència”.