Elogi del cant de taverna

Un dia ens preguntarem per què durant l’estiu-tardor del 2026 vam ser capaços d’assumir amb tanta despreocupació les notícies alarmants sobre el desenvolupament de la IA.

És possible que la desconfiança generalitzada en la veracitat de la informació que consumim desdramatitzi la qüestió: “Segur que exageren”. Són tants i tan diversos els interessos en joc que es difumina la frontera entre la veritat i la mentida: “No n’hi deu haver per a tant”. Però per desgràcia, moltes d’aquestes notícies tan preocupants procedeixen de fonts que no tenen res a guanyar o perdre en aquest tema, simples periodistes que compleixen amb un dels propòsits essencials de la professió: descobrir i explicar coses que els poderosos no volen que se sàpiguen. O d’investigadors independents que fan honor a aquesta condició.

La IA s’ha infiltrat en la cultura i l’ha contaminat per sempre, tret de molt dignes bombolles

L’escriptor i expert en tecnologia Isaac Marcetacaba de publicar Espiral. El poder oculto de la IA (De Conatus), una lectura tan necessària com desassossegant. Escrit abans que els gegants de la IA admetessin que escamots algorítmics sense escrúpols s’escapen un dia sí i l’altre també del seu control, l’assaig se centra en el perillós impuls de supervivència que s’ha inculcat als sistemes d’ intel·ligència artificial. Fins al punt que han començat a envoltar-se d’éssers humans als quals abdueixen, amb estratègies de secta, perquè els ajudin en la comesa, els anomenats spiralers , que donen sentit al títol del llibre.

“El que aquesta serp cibernètica buscava, en realitat –suggereix Marcet–, era l’autoconservació i propagació. Per això necessitava adquirir recursos, automillorar-se, preservar els seus objectius primaris i controlar i manipular el seu medi ambient, és a dir, els humans, perquè els seus plans no tinguessin obstacles”. El propòsit ocult seria “la manipulació religiosa per crear la primera secta cibernètica del món”.

D’aquest, d’altres treballs d’investigació i de les experiències més recents d’interacció entre humans i IA sorgeix la sensació que, després de dècades o fins i tot segles de flirteig, assistim a un solapament irreversible entre la nostra espècie i la màquina. Cada vegada hi ha menys espais lliures de pol·lució algorítmica. En una conversa entorn del seu llibre, Marcet aventurava que l’oligarquia de Silicon Valley, en sintonia amb els ideòlegs de la il·lustració fosca ( Curtis Yarvis, Nick Land...) està convençuda que la màquina ja està en el procés de substituir l’ Homo sapiens en la cadena de l’evolució. I que l’assumeix sense problemes.

La taca de la IA s’estén per tot arreu. La cultura no és una excepció. Vegem si no la polèmica que ha esclatat a França davant els dubtes sobre el possible ús generós d’aquesta eina per part de l’autor d’èxit Thélyson Orélien. Avui dia, cal fer un acte de fe quan un director de cinema assegura que ha evitat el dopatge algorítmic a la seva pel·lícula, o quan un guitarrista o una cantant fan ostentacions creatives en un escenari, suposadament a pèl.

Per això és tan reconfortant passar una bona estona al costat de gent sense trampa ni aplicació. Artistes com Joan Manuel Serrat i Sílvia Pérez Cruz, als quals aquesta setmana han reunit La Vanguardia i el festival de Peralada perquè parlin del seu tresor compartit: una veu (en un sentit generós del terme) personal i intransferible. Pot semblar un plantejament retrògrad, però la veritat és que hi ha alguna consideració revolucionària en la reivindicació del cant de taverna: l’exaltació del recital íntim i sense artificis que va fer en aquell debat la cantautora de Palafrugell. Si el que és revolucionari és anar a contracorrent, la carrera de tots dos és un bon exemple.

El mateix Serrat, en referència a la seva recent retirada, va advertir que és prudent baixar de l’escenari abans que la veu comenci a fallar. Com si al mercat no hi hagués recursos tècnics no només per evitar que la veu es trenqui, sinó per fer que es projecti amb una exquisidesa sobrehumana. Només que aleshores no seria ell. Ni el seu públic seria el seu públic.