Menteix-nos una mica, Lamine

El director britànic Christopher Nolan va veure venir Mbappé i Lamine Yamal. A l’inici del seu film Interstellar , en què un grup d’astronautes viatja per l’espai a la recerca de planetes per salvar la humanitat d’una Terra moribunda, el protagonista, Cooper, interpretat per Matthew McConaughey, coneix a bord de la nau TARS, un robot que els ajuda a completar la missió. En la primera conversa entre l’humà i l’androide, Cooper descobreix que el seu nou amic té la desconcertant virtut de graduar la seva personalitat i ajustar a voluntat el seu sentit de l’humor i la seva sinceritat. L’astronauta sent curiositat per aquest últim paràmetre i pregunta al seu company metàl·lic amb quin nivell de veritat està programat en aquell moment.

–90% de sinceritat, respon.

Escudar-se en la franquesa per justificar la vanitat és una conducta estesa al món del futbol

Estranyat, Cooper pregunta per què no està al 100%.

–La sinceritat absoluta –explica– no sempre és la forma més diplomàtica ni més segura de comunicar-se amb éssers emocionals.

Tot i que el robot s’ofereix a ser 100% sincer, Cooper decideix deixar les coses com estan.

Aquesta setmana, Lamine Yamal va dir en una entrevista a TVE que no es penedeix d’haver dit que ell i Mbappé eren els dos millors del món i que aquest any es mereixia la Pilota d’ Or. “Volen que els futbolistes siguin sincers i quan soc sincer després diuen: ‘Però com diu això’. Vaig deixar clar el que pensava i no em penedeixo de dir-ho”. El davanter madridista, que ha fet 250.000 entrevistes en una campanya esperpèntica per la Pilota d’Or, va dir abans a L’Équipe que cap jugador no havia estat millor que ell la temporada passada.

Escudar-se en la virtut de la franquesa per justificar la vanitat és un comportament estès en el futbol. Sabíem que fins ara darrere d’aquella sinceritat insolent es parapetaven la impertinència, la mala educació i l’arrogància –no hi ha clatellot més merescut que el posterior al clàssic “és que jo soc molt sincer”– però hem descobert que darrere de les bondats de la sinceritat hi caben encara més ximpleries.

A Lamine Yamal i a Mbappé caldria dir-los que és possible pensar el que es diu sense contradir el que es pensa, i en aquest embarbussament cap fins i tot una mica d’humilitat.

Rodri, Kvaratskhelia o fins i tot Kane, que ha portat a col·lació els seus gols, però parla sempre dels seus companys, han estat humils responent preguntes sobre el guardó. Potser per dins pensen el mateix que Lamine o Mbappé, però en aquell pudor per no portar a col·lació la seva egolatria hi cap una mica d’esperança.

Potser, com les del robot TARS, aquelles paraules mesurades neixen del 10% reservat a la cortesia, però jo m’estimo més pensar que encara hi ha qui considera la humilitat com el penúltim bastió de la convivència. Imprescindible per no haver d’emigrar a altres planetes habitables.

Que s’acabi ja la maleïda Pilota d’Or.