“La societat està polaritzada perquè no hi ha resposta als temes de fons”

Eloi Planes (Barcelona, 1969) encara el seu primer congrés de l’Institut de l’Empresa Familiar (IEF) com a president amb el repte de rebre el president del Govern central, Pedro Sánchez, en aquesta trobada (del 4 al 6 d’octubre a Madrid) després de vuit anys d’absència. En la seva primera entrevista com a representant de les empreses familiars espanyoles, el també president de Fluidra es compromet a liderar un debat sobre els grans reptes de país.

Cal abordar la IA, les infraestructures, la immigració, l’habitatge o l’educació” Grans consensos

Per què el president d’una multinacional que és a l’Ibex decideix complicar-se la vida fent de president del I’IEF?

Un agafa aquesta responsabilitat a partir d’una reflexió sobre què representa l’institut, la influència que pot tenir, el seu impacte. Les empreses familiars som el 90% del total, ocupem el 70% dels treballadors i aportem el 60% del PIB. El que necessita el país, si vol progrés, si vol que la classe mitjana avanci i que el país evolucioni, és que hi hagi més empreses líders nacionals, líders europees, líders globals.

I quin paper ha d’exercir l’IEF per aconseguir aquest objectiu­?

L’Institut, per mi, té dos grans propòsits. El primer és ajudar les empreses en els seus grans reptes, que bàsicament són dos: un, comú a totes les empreses, és el creixement. Com faig que aquesta empresa continuï creixent? Perquè jo tinc molt clar que una empresa que no creix de manera continuada és una empresa que al final no té futur. I amb una empresa familiar el creixement encara és més important, perquè al capdavall el traspàs de generació a generació també necessita que l’empresa creixi.

I el segon repte?

La seva governança i el canvi generacional.

Com afecta l’entorn en aquest doble procés?

Tenim una societat avui molt polaritzada, extremadament polaritzada. I crec que és perquè no hem sabut donar resposta als temes de fons importants per a la societat. I no crec que això passi només aquí, passa a Europa i segurament a tot el món.

Quins temes de fons vol dir?

Podem parlar de tecnologia, podem parlar de la intel·ligència artificial i del seu impacte, podem parlar d’infraestructures. Teníem un país pensat per a 40 milions de persones i 50 milions de turistes. I són 50 milions d’habitants i quasi 100 milions de turistes. Podem parlar de la immigració o de la cultura del treball, podem parlar de l’habitatge o de l’educació. Són grans temes, transversals, que són temes de país i per als quals necessiten grans consensos i una mirada profunda.

L’empresa familiar paga molts impostos o en paga prou?

La fiscalitat també és un element de justícia i de construcció de país. Es necessiten els impostos per tenir una bona educació, per tenir uns bons hospitals. Però la fiscalitat també és un element de competitivitat. Llavors, cal assegurar això, que els impostos siguin previsibles, que siguin competitius i justos. I el que és molt important és assegurar que la fiscalitat ajuda a cuidar l’empresa familiar en el sentit, sobretot, del canvi generacional.

Hi ajuda la que tenim ara?

Quan tu mires el total, quan tu mires el global, hi ha coses que es poden millorar. Hi ha moltes autonomies que estan aprovant lleis específiques de l’empresa familiar, en què el tema ja no és tant el fiscal sinó tot el conjunt.

Què pensa l’empresa familiar sobre el debat de la immigració?

És un tema molt complex, no es pot tocar amb superficialitat. Si m’ho miro com a empresari, aquí es necessiten certes posicions per treballar. S’ha de planificar, s’ha de tenir una visió global de tot això.

La regularització extraordinaria ajuda?

Jo crec que al final una regularització ajuda, una regularització ben pensada, una regularització i una política d’immigració ben pensada ajuden.

L’IEF es un lobby?

És l’Institut de l’Empresa Familiar, en què les empreses familiars s’ajunten per assegurar que som capaces de construir empreses més grans i més fortes.

Per què deu haver trigat vuit anys a tornar el president Pedro Sánchez al congrés anual de l’empresa familiar?

Això ho hauria de preguntar a ell, no li puc contestar. Creiem que hi ha d’haver un espai on l’Administració vingui i ens expliqui com veu les coses. Per tant, des d’aquest punt de vista hi han de presents tant el Govern com l’oposició.

Què els demanarà?

Tenim grans temes de fons en què hem de posar una mirada llarga i intentar trobar els consensos més amplis possibles com a país.

I específicament dins de l’àmbit empresarial on cal consensos?

Cal decidir quin paper té la indústria. Quin paper tindrà la indústria els pròxims deu anys en aquest país?

Contesti vostè mateix.

La indústria és estratègica per al desenvolupament del país o no ho és? No ho sé. A mi m’agradaria entendre que sí, però és una pregunta que ens hem de respondre i i també com ho fem. Per exemple, com assegurem que hi hagi el talent que necessitarem per fer-ho possible o altres temes importants com són les infraestructures, l’habitatge, les connexions. Són temes que estan tots una miqueta entre­lligats.

Creu que els últims anys s’ha abandonat la indústria en favor d’una economia més de serveis?

En alguns moments, pel creixement en turisme, el creixement en serveis, la competitivitat exterior, potser sí que hem deixat de petja la indústria.

Hem vist grans empreses familiars espanyoles que s’han venut o han estat a punt d’acabar en mans de tercers. Les empreses familiars tenen un sostre­?

Si penso en l’èxit de Fluidra, ha estat possible perquè s’ha posat sempre el projecte empresarial per sobre del projecte familiar o del projecte personal. I hem estat capaços de fer-ne evolucionar la governança. Ens vam haver de fusionar amb una companyia americana i fer entrar un fons al capital i hem hagut de fer coses, precisament, per un projecte que és construir el líder global en aquest sector.

Ara decidiran la seu del congrés de l’any que ve. Es podria celebrar a Estamariu, el poble del seu pare, cofundador de Fluidra?

Ha, ha, ha. Ja m’agradaria, estaria bé.