Illa orienta el seu examen de mig mandat cap a l’habitatge i l’amenaça extremista

L’any passat, en el segon gran debat parlamentari sobre l’orientació política del Govern, Salvador Illa va dibuixar una Catalunya “en marxa” amb prioritats com l’habitatge, la seguretat i la seva encunyada “prosperitat compartida”, concepció econòmica basada a reduir la desigualtat. El president va presentar alguns brots verds que, malgrat els problemes perennes en àmbits com ara la mobilitat o l’educació, li permetran dibuixar ara, a mig mandat, una Catalunya que “ha passat a l’acció”, sobretot en habitatge, àmbit en què tornarà a anunciar novetats.

L’emergència residencial, primera preocupació dels catalans, tornarà a centrar el nou examen parlamentari d’ Illa –en el debat de política general que comença demà–, juntament amb afers com la seguretat, la immigració, la mobilitat, els reptes tecnològics, climàtics i demogràfics, i el finançament autonòmic. Algunes d’aquestes matèries li permeten contraposar el seu model polític a les “insolidàries” receptes de l’extrema dreta, un combat que forma part de l’estratègia política dels socialistes, tenint en compte les pròximes cites electorals i la disposició del PSC a “ajudar el soldat Sánchez”.

Facilitats per pagar el lloguer i garanties financeres per construir centraran els anuncis en habitatge

El context, amb el desnonament de l’anciana Maricarmen a la retina, obliga a aprofundir en el problema de l’habitatge. Fa dies que el Departament de Territori i els serveis jurídics del Govern treballen perquè Illa presenti demà novetats per a “col·lectius més amplis” –no només joves, sinó d’una franja d’edat superior–, destinades a facilitar el pagament del lloguer, problema pel qual Catalunya presenta el nombre més elevat de desnonaments d’ Espanya. També es reforçaran les “garanties financeres” que requereix la col·laboració publicoprivada del denominat pla 50.000, i el Govern presentarà després d’aquest debat la llei per elevar la densificació d’habitatges, pactada amb Comuns.

Sense ser exclusivament un balanç de gestió, el discurs del president recollirà assoliments en aquest àmbit, no en va reivindica que “ningú no està fent més per l’habitatge que el Govern de Catalunya”. Illa se servirà de xifres, com els 3.073 habitatges públics construïts el primer trimestre del 2026 –sis de cada deu de tot l’ Estat–; els més de dos mil joves­ que han adquirit un ha­bitatge gràcies als préstecs Emancipació, o el descens dels preus del lloguer –del 4,7% a Barcelona i de l’1,3% a les zones tensio­nades–.

En seguretat, les dades són un altre suport que serveix a Illa per contrarestar el discurs de l’extrema dreta. Així doncs, entre el gener i l’agost d’aquest any s’han reduït un 8,7% els delictes; els furts, un 15,9%; els robatoris amb força, un 9,4%, i a Barcelona la criminalitat ha baixat un 11,2%, i la multireincidència, un 15,9%. Entre els reptes, frenar l’ús d’armes i l’augment d’homicidis dolosos i assassinats, sobre els quals la ultradreta insisteix a culpar la immigració i davant els quals el Govern aposta per endurir les penes.

Illa s’ha preocupat d’estudiar estratègies contra l’amenaça extremista. Durant les seves vacances va viatjar a Alemanya, on la ultradreta creix amb força –excepte a Berlín–, per recollir opinions expertes. Demà destacarà que “la gran batalla del nostre temps és democràcia o autoritarisme” i que “Catalunya té clar en quin costat està”, expliquen des del Govern.

El cap del Govern instarà Junts a “fer política útil” perquè doni suport al nou finançament autonòmic

La immigració, marcada per la crisi de Ceuta, li servirà per reivindicar “una Catalunya on càpiga tothom”. “Hi ha qui respon al malestar social assenyalant culpables”, però “el president respondrà oferint solucions, cohesió i un projecte compartit”, segons les mateixes fonts.

Sense oblidar el context global, marcat per les tensions internacionals, l’emergència climàtica, la revolució tecnològica i els canvis demogràfics, Illa abordarà un altre dels grans temes de la legislatura: l’educació. El Govern considera superades les “turbulències” del juny i ha enfocat la qüestió cap a un consens “de país” per reduir el “soroll” i la disputa política.

Per a aquesta segona meitat del mandat, l’ Executiu d’ Illa planteja una etapa “més política i comunicativa”, amb “un carril net” en què el finançament autonòmic és la missió immediata. Superada la meta pressupostària gràcies als aliats d’investidura, Illa farà gala de l’“estabilitat” que regna a Catalunya per instar Junts, el suport del qual al Congrés és clau perquè s’aprovi el nou finançament, que “faci política útil” i s’avingui a facilitar que Catalunya pugui disposar de 4.700 milions d’euros més l’any que ve.