Lleó XIV demana de no relaxar-se davant els abusos

Com a Espanya, Lleó XIV aprofita la visita a França, un altre país clau en la història del catolicisme, per fixar la línia del seu jove pontificat, amb una barreja de prudència i determinació. En una trobada ahir a porta ­tancada amb els bisbes, reunits al santuari de Lourdes, els va agrair les mesures “valentes” contra “el dolorós flagell” dels abusos sexuals i els va animar a continuar lluitant amb energia i a mantenir “la màxima vigilància” davant el problema.

La comunitat catòlica francesa va patir un sotrac enorme, fa cinc anys, quan es va publicar un informe que va estimar en 330.000 les víctimes d’abusos per part del clergat i de persones associades a l’ Església catòlica des del 1950. Òbviament, molts ja han mort.

Ferma condemna a l’eutanàsia: “És impossible considerar normal donar mort sota la falsa compassió”

El Pontífex, que es va aturar un instant, en senyal d’homenatge, davant de la imatge d’una estàtua, El nen que plora , triada per simbolitzar el patiment de les víctimes d’abusos, va animar els bisbes a continuar “a l’escolta, a la recerca de la veritat, la justícia, el perdó, la reparació i un compromís ferm a favor d’una cultura de la prevenció”.

A la tarda, Lleó XIV va rebre, sense premsa ni càmeres, set víctimes d’abusos, un gest ja obligat en totes les visites papals. Primer, individualment, i després, en grup. Tots en van sortir molt satisfets, fins i tot commoguts, per la “profunda escolta” i “empatia”.

Set víctimes d’abusos surten commoguts de la trobada amb el Papa per l’empatia

A l’estiu hi va haver polèmica per l’ordre que va donar el bisbe de Tarba i Lourdes, Marc Ticas, d’ocultar uns mosaics de la façana de la basílica fets pel capellà jesuïta eslovè Marko Rupnik, acusat d’agressions sexuals per diverses excol·labora­dores.

Una altra controvèrsia la va protagonitzar el col·lectiu de víctimes de Bétharram, un internat catòlic a pocs quilòmetres de Lourdes, que havia demanat de ser rebut pel Papa i va veure denegat el desig perquè Prevost volia trobades personals. L’escàndol Bétharram va arribar al Parlament i va posar en un compromís el llavors primer ministre, François Bayrou, que tenia una filla entre les víctimes i no ho va denunciar.

La premsa francesa saluda la breu treva que ha aportat el Papa en un país tens i fracturat

A l’homilia de la missa per als 150.000 fidels arribats al santuari, com ara molts espanyols, Robert Francis Prevost va deplorar, sense esmentar-les expressament, les lleis sobre l’eutanàsia, com l’acabada d’aprovar a França. “En una societat a la recerca de progrés i de benestar material, però de vegades temptada d’oblidar l’horitzó d’eternitat, Maria ens recorda la grandesa i l’amplitud de la nostra vocació per la vida, la vida eterna”, va afirmar. “Davant els corrents actuals que intenten redefinir el valor de la vida humana davant la malaltia, el patiment i la vellesa, la gruta de Massavielha (de les aparicions) s’erigeix en un santuari de l’esperança cristiana –va afegir–. Aquí cap fragilitat no és rebutjada. Les crosses i les cadires de rodes no són obstacles”.

Unes hores després, en una trobada específica amb malalts, familiars i cuidadors, la referència a l’eutanàsia va ser encara més clara, i la condemna, taxativa. “Cap llei humana no us ha de fer perdre la certesa de la vostra dignitat –va afirmar el Pontífex, en un to ofensiu que es va acollir amb aplaudiments–. Al contrari, és en nom d’aquesta dignitat inalienable de la persona humana que la temptació de donar mort sota la cobertura de la falsa compassió s’ha rebutjat fortament. És impossible considerar normal donar mort. El que és legal no és necessàriament moral”. El Papa va instar el personal mèdic a “ajudar els que pateixen i no suprimir-los”. “La medicina no pot fer mai de serva de la mort programada”, va afegir.

Malgrat aquest atac frontal a la decisió dels legisladors francesos, la visita papal, que s’acaba demà a Metz, a prop de la frontera amb Alemanya, amb un acte principal dedicat a la construcció europea i a la pau, és interpretada com una breu treva de concòrdia, molt benvinguda, en un país políticament i socialment molt fracturat. A l’editorial d’ahir, La Tribune Dimanche hi va escriure que Lleó XIV “potser no ha pogut revertir la descristianització de França, però haurà contribuït, en qualsevol cas, a rehumanitzar el nostre país, a oferir-li un parèntesi per tornar a entusiasmar-se i per a la tolerància”. “Si els pretendents de l’ Elisi es mostren receptius a aquest aspecte del missatge papal, aleshores aquesta visita de Lleó no haurà estat inútil”, va concloure l’anàlisi.