La proliferació de xeringues utilitzades genera alarma a Sant Adrià

La proliferació de xeringues utilitzades, fins ara concentrada al barri de la Mina de Sant Adrià de Besòs, ha començat a deixar-se veure aquest estiu al barri de la Catalana. L’alcaldessa, Filo Cañete, atribueix aquesta extensió del problema a la reducció de l’activitat de la sala de venopunció de la Mina, que, segons explica, ha arribat a funcionar amb només set dels dotze punts de consum disponibles per falta de professionals. Tot i això, el Departament de Salut assenyala que l’increment de xeringues recuperades respon sobretot a un augment de l’activitat assisten­cial.

Cañete admet que el volum de xeringues localitzat a la Catalana “no és desorbitat” i que afecta sobretot a tres o quatre persones consumidores que es mouen habitualment per la zona. El que considera excepcional és que el material aparegui en espais com parcs infantils d’un barri residencial on viuen moltes famílies joves. “Veure quatre xeringues al barri de la Mina, desgraciadament, no és un fet extraordinari, però veure’n en un parc infantil de la Catalana sí que és una situació alarmant”, afirma.

Els veïns lamenten que la sala Redan funcioni al costat d’una escola i amb els mateixos horaris

L’alcaldessa defensa el paper de la sala de reducció de danys Redan La Mina com a instrument per evitar el consum al carrer i reduir els riscos associats a les drogues injectables. Cañete interpreta que quan disminueixen els punts disponibles, subjectes a més a més a un horari limitat, els consumidors que no poden accedir al servei “no esperen” i acaben consumint al carrer­.

Salut confirma que l’activitat del centre ha augmentat el 2026 respecte a l’any anterior. El departament assenyala que s’ha incrementat tant el nombre de persones ateses com els consums fets a la sala i els punts de consum detectats a la zona (els veïns es lamenten, a més a més, que és al costat d’una escola i amb el mateix horari). Segons les dades facilitades per Salut, entre el gener i l’agost d’aquest any ja s’han recollit més xeringues que durant tot el 2025. Considera que aquest increment d’activitat explica una presència més gran de material de consum recuperat tantdins de la popularment mal anomenada narcosala com al seu entorn­.

Les dades del 2024 (les del 2025 no s’han tancat) permeten dimensionar l’activitat de la sala. Aquell any es van atendre 1.001 persones i es van distribuir 165.449 xeringues, de les quals només se’n van tornar 37.774. El servei va registrar també 51.194 consums i 91 sobredosis. Les xifres evidencien la dimensió del dispositiu de la Mina i el volum de material que circula a la sala de venopunció.

Ajuntament i Salut difereixen sobre els recursos. Cañete assegura que fa gairebé tres anys que reclama una ampliació de l’horari i que aquest estiu va exigir a la Generalitat una resposta davant la reducció dels punts d’atenció. A finals d’agost va mantenir una reunió amb la consellera de Salut, Olga Pané, el director del CatSalut i responsables de les regions­ sanitàries corresponents. Segons l’alcaldessa, va reclamar un compromís concret per recuperar­ capacitat­ assistencial.

Salut assegura que ja treballa en aquesta ampliació. El departament preveu reforçar el servei de Calor- Cafè a partir de l’octubre i ampliar l’horari d’obertura de la sala a finals d’aquest any. Aquesta ampliació també comportarà la incorporació de més personal especialitzat. Cañete afirma que el compromís que ha rebut preveu ampliar l’horari de matí abans d’acabar el 2026 i el de vespre, que es produirà el 2027.

L’Ajuntament considera que la sala no és la solució al problema de la droga a la Mina, sinó una eina per gestionar-ne les conseqüències. “La solució és erradicar la droga del barri”, afirma Cañete, que reclama alhora més pressió policial contra les màfies del tràfic d’estupefaents. La ciutat disposa d’una taula de drogues que reuneix periòdicament Salut, els professionals de reducció de danys, serveis socials, Creu Roja, Mossos d’Esquadra, policia local i entitats veïnals.

La Creu Roja participa, a més, en un programa municipal de detecció i recollida de xeringues. Segons Cañete, aquesta tasca no només permet retirar material potencialment perillós corrent, sinó també identificar els punts de consum i seguir l’evolució del fenomen. L’alcaldessa assegura que les dades de la taula mostren una tendència ascendent durant els últims tres anys. “El que no podem fer és continuar castigant a la ciutadania”, afirma. Sant Adrià, sosté, acaba assumint les conseqüències d’un problema que supera les seves competències. “No podem deixar la ciutadania sola, ni deixar un Ajuntament sol, a la seva sort”, conclou.