L’exhibició final

Com un estudiant que surt d’un examen amb el convenciment d’haver tret una bona nota, Lamine Yamal abandonava l’estadi de Wembley amb un ampli somriure. L’astre de Rocafonda sortia caminant per les entranyes de l’estadi amb una pizza a la mà i destil·lant satisfacció i tranquil·litat. Si el partit contra Anglaterra havia de servir com a termòmetre per mesurar les seves aspiracions a la Pilota d’ Or contra un dels seus grans rivals en la cursa, el Bota d’Or Harry Kane, la cosa havia anat la mar de bé. Lamine s’havia sentit còmode des del primer minut sobre la gespa i havia deixat el segell en un estadi llegendari. Els anglesos van tornar a patir-lo.

Lamine Yamal va ser l’únic davanter que va mantenir el seu lloc a l’onze respecte als del Mundial. De la Fuente li va canviar els companys davant Anglaterra, amb Ferran Torres com a ariet –en lloc d’ Oyarzabal– i Nico Williams a l’esquerra –en lloc de Baena–, potser aspirant a repetir la química que els dos joves extrems van demostrar durant l’última Eurocopa. L’aposta no va acabar de sortir bé al seleccionador perquè el punta valencià va tenir el punt de mira desviat i l’extrem de l’Athletic va estar molt per sota del que se n’esperava. Lamine, en canvi, no només va mantenir el nivell, va tenir moments que es va exhibir i va silenciar Wembley, atemorit davant les seves entremaliadures.

En el seu últim partit abans del tancament de la votació, Lamine va conquerir un temple amb la seva màgia

En tot just cent segons, el mag blaugrana ja havia deixat el segell en un dels temples del futbol europeu. Va detectar que Guéhi no estava gaire còmode amb la pilota, se li va acostar i així que el central anglès va cometre un error l’hi va robar, va encarar Trafford i va embocar. Va marcar a la catedral i va sumar pàgines al seu currículum. Un gol que va arribar de la fam d’èxit de Lamine i també de la seva implicació en la pressió i la feina defensiva. Al de Rocafonda se’l va veure fent cobertures per la seva banda durant tot el partit, estant diverses vegades al lateral de la seva pròpia àrea tapant possibles centrades d’ O’Reilly, que va acabar amb malsons. Aquest compromís es va confirmar també estadísticament. Segons els fulls oficials, Lamine va córrer 9,7 quilòmetres durant el partit, més que Gordon (9,5) o Harry Kane (9,1). Aquest partit també el va guanyar. “El míster ens colla molt perquè anem a la pressió i sempre estic intentant ajudar l’equip. De vegades em despisto, però altres vegades la robo i em puc quedar sol contra el porter i marcar”, admetia després del matx.

L’estadística de Lamine va anar molt més enllà del seu esforç físic. Va estar molt fi amb la pilota, amb 74 passades amb un 87% d’encert. A més, va crear quatre ocasions de gol, una amb una precisa passada a Ferran Torres, que no va aconseguir definir davant Trafford, i una altra amb una passada inversemblant amb l’esperó, després de la qual Dani Olmo va vorejar el gol.

Des de la Federació confessen que fins i tot els anglesos veuen el català com a guanyador el 26 d’octubre

L’estrella del Barça no ha amagat mai l’afany per alçar la seva primera Pilota d’ Or. De fet, les últimes setmanes ho ha proclamat ben alt cada vegada que ha tingut un micròfon al davant. I no se li va escapar que el d’ Anglaterra va ser el seu últim partit abans del tancament de les votacions, avui, abans que el 26 d’octubre es faci públic el nom del guanyador. No va desaprofitar l’ocasió. I els seus companys es rendien davant ell. “Amb Lamine només cal asseure’s davant la televisió i gaudir-ne. Sens dubte, jo li donaria la Pilota d’ Or, i per darrere a Rodri, Messi i Fabián”, etzibava Álex Baena, el gran artífex de la victòria d’ Espanya a Wembley amb la seva irrupció a la segona part. Rafael Louzán, president de la RFEF, s’apuntava a la teoria i reclamava el guardó per al jove futbolista de Rocafonda. Louzán, a més, confessava un petit secret a la zona mixta i revelava que la seva col·lega Debbie Hewitt, la presidenta de la federació anglesa, també veia Lamine com a guanyador de la Pilota d’ Or.

Debats al marge, més encara ara que per fi es tanca el període de votació, Lamine entrarà a les rotacions de De la Fuente per als pròxims matxs d’ Espanya. El tècnic ja es va pronunciar en contra del canvi del calendari queixant-se dels quatre partits gairebé sense parar que ha d’afrontar amb viatges pel mig en aquesta aturada, cosa que l’obligarà a haver de fer bastants canvis a les seves alineacions per poder cuidar els seus futbolistes. De fet, la campiona del món viatja ja avui rumb a Sevilla per rebre Croàcia demà al ­Pizjuán.