La taxa de pobresa dels nadius cau malgrat l’arribada d’immigrants

La immigració no empobreix els ciutadans nascuts a Catalunya. Almenys això mostra l’indicador macroeconòmic de referència per mesurar la pobresa (taxa Arope). Aquesta taxa –que mesura el risc de pobresa entès com a persones amb ingressos baixos o que és incapaç de fer front a despeses bàsiques– s’ha reduït en el cas del natius ininterrompudament des del 2021 any rere any. Són actualment el 17,2% de tots els nadius. Per contra els ciutadans nascuts fora d’ Espanya que viuen a la comunitat tenen gairebé el triple de possibilitats de caure en la pobresa que els autòctons (48,6%), segons dades de l’Idescat.

La taxa de pobresa agregada (en què hi ha tant els nadius com els immigrants) va repuntar el 2025 fins al 22,9% davant el 22% de l’any anterior. “La dada agregada enganya ja que dir que puja la taxa de pobresa és desfigurar la realitat”, diu Joan Ramon Rovira, director del servei d’estudis de la Cambra de Barcelona. “La realitat és que la taxa dels autòctons disminueix i, en canvi, l’agregada puja només per la gent immigrant”, afegeix.

Els immigrants ocupen feines amb sous baixos i desplacen els nadius a salaris alts

Rovira explica que aquesta situació és un reflex del que passa en l’economia en què és “perfectament possible que la taxa mitjana del PIB per càpita del conjunt de Catalunya empitjori i es redueixi de manera agregada però, en canvi, els immigrants guanyin perquè estaven pitjor al seu país que aquí i els autònoms també millorin el seu PIB per càpita”.

Òbviament, les dades macroeconòmiques són xifres agregades, per la qual cosa no mesuren o mostren les externalitats negatives derivades de l’arribada d’immigrants en alguns nadius i especialment en aquelles àrees més tensades avui dia de la societat com són l’educació i la sanitat.

El catedràtic emèrit d’economia aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Josep Oliver, opina que una de la raons que baixi la taxa de pobresa entre els autòctons pot ser per la “complementarietat” que es dona en la composició de l’ ocupació amb l’arribada dels immigrants.

A Catalunya la taxa cau ininterrompudament per als autòctons des del 2021

“El que s’observa els últims sis o set anys a la província de Barcelona, per exemple, és una forta caiguda dels nadius en ocupacions baixes o sense qualificar i un fort creixement d’aquells nadius en posicions altes. La complementarietat és total”, assenyala Oliver.

Són conclusions semblants a les identificades per un informe recentment publicat per Funcas sobre el conjunt d’ Espanya i que té com a autors als economistes Raymond Torres i Raquel Carrasco. Entre els anys 2019 i 2024, la immigració ha empès els treballadors natius a Espanya cap a llocs de treball més ben remunerats, segons afirma l’estudi. En aquest període, els nascuts a Espanya amb ocupacions que tenien sous més alts, com ara personal directiu i professionals, van augmentar en 1,16 milions. Per contra els nadius que treballen en la resta d’ocupacions amb salaris mitjans i baixos van registrar una caiguda d’unes 266.000 persones.

Els autors –igual que Oliver– van qualificar el procés d’“alta complementarietat” entre immigrants que ocupen els llocs de treball amb salaris més baixos i els nadius.

L’indicador agregat de pobresa puja, però és per l’efecte de l’arribada dels immigrants

Oliver opina que en termes generals i agregats la immigració és positiva per al conjunt de l’economia. “La incorporació de la immigració ara està generant un creixement econòmic general, amb el consum, amb la inversió, amb la demanda d’habitatge o la demanda de serveis col·lectius, sanitat i educació”, segons Oliver. “A més hi ha un augment dels ingressos públics que permet pagar també millor els funcionaris per exemple i que permet atendre les despeses públiques”, afegeix.

D’altra banda, l’economista Miquel Puig, economista i coautor de l’informe Fènix, adverteix que mètriques com la taxa de risc de pobresa s’han d’analitzar amb cautela perquè són indicadors relatius en funció de la mitjana, per la qual cosa la immigració pot fer baixar la incidència de la pobresa.

Puig posa l’exemple simplificat i esquemàtic d’una societat on no hi ha cap immigrant i la taxa de risc de pobresa és del 15%. Si en aquell territori arriben immigrants amb pocs recursos poden fer baixar la mitjana i provocar que part d’aquell 15% de nadius que estaven en risc de pobresa, com que baixa la mitjana, surtin d’aquella consideració quan en la realitat no han millorat la seva situació.

La taxa Arope mesura els ciutadans amb baixos ingressos i els que no es poden permetre despeses bàsiques

La taxa Arope és l’indicador que es fa servir habitualment a la Unió Europea (UE) per avaluar el grau de pobresa de la societat. Es mesura com la proporció de la població total que està en risc de pobresa o exclusió social, cosa que significa tenir baixos ingressos respecte a la mitjana o no poder fer front a despeses bàsiques com menjar carn, pollastre o peix almenys cada dos dies, no poder pagar la calefacció, no poder afrontar despeses imprevistes o haver-se endarrerit en elpagament del lloguer o elsrebuts.