El gat negre d'Óscar Puente

Si un gat negre es creua a la carretera, molts pensen que és portador de mala sort. Després arriben les excuses per diluir el malastruc. Hi ha qui creu que només arriba si el gat camina de dreta a esquerra i que, al contrari, el trànsit d'esquerra a dreta porta bons auguris. A Escòcia, trobar un gat negre a la porta de casa és senyal de prosperitat i, al Japó, creuen que atreu l'amor. I si el gat apareix al web d'Adif?

Els usuaris del tren estan acostumats a l'infortuni així que l'aparició d'un gat negre al web del gestor de la infraestructura a les portes del cap de setmana els devia semblar una constatació de la realitat. Els trens arriben tard i malament. Una acceptació inusual de les deficiències del servei. Seria digne d'agraïment si no fos perquè Adif i Renfe havien estat víctimes d'un ciberatac. El crim digital no entén retards i el sector de les infraestructures estratègiques és un objectiu preferent.

Els ciberdelinqüents, potser gràcies a una IA, van entrar al web d'Adif, van saltar al núvol i, d'allà, al web de Renfe, que va entendre que la sol·licitud d'informació des de l'administrador de la infraestructura era d'origen segur. Van accedir a les dades de clients -500 Gb-, noms i correus electrònics, però a Renfe asseguren que no van obrir la porta dels fitxers de documents d'identitat dels usuaris ni la seva informació bancària. El hackeig tampoc no va afectar les operacions ferroviàries, que van continuar funcionant amb “normalitat”; és a dir, amb retard.

La IA va servir per atacar Renfe i, sense proposar-s'ho, per desacreditar les explicacions sobre l'atac després de diverses setmanes repel·lint intents d'accés als seus sistemes. El Ministeri de Transports va enviar un missatge via WhatsApp als periodistes que s'ha viralitzat de la mà del periodista Pere Bosch per la seva avaluació final. “Aquesta segona versió té un to més institucional i ferm, orientat a mitjans de comunicació i opinió pública, mantenint alhora certa prudència jurídica mitjançant l'expressió 'segons els indicis tècnics disponibles', que protegeix Renfe davant possibles conclusions diferents de la investigació final”. La IA ataca i defensa. En aquest cas, posant en qüestió públicament les habilitats de l'usuari del ministeri.

El copy/paste de ChatGPT, Gemini, Claude o l'eina que fos  s'ha convertit en arma llancívola contra el ministre Óscar Puente, habituat a passar comptes a les xarxes socials. I el PP ho aprofita sense pudor: “Puente recorrerà a la IA també per als seus 20 tuits per minut o això d'insultar sap fer-ho tot solet? Només és un professional de l'insult”.

Més enllà de la lluita política, proliferen les recomanacions jocoses. El consultor Luis Fernández del Campo subratlla que “fins i tot per utilitzar la IA cal tenir dos dits de front” i el professor Miguel Rebollo avisa que “quan feu un curs sobre ús d'IA no us salteu la part de “revisa el que t'ha escrit la IA”. No pot ser que agafi a tothom al bany”. Ja posats a fer servir la IA des del ministeri, podrien aprendre de Marina Castellano, l'alumna de la UPF que ha ideat una app que avisa de les incidències fins a mitja hora abans que Renfe. Si només el 42% dels trens arriben a l'hora prevista, l'app per guanyar temps i buscar alternatives de transport és un tresor.

La Marina ha rebut l'aplaudiment digital per la seva feina de final de grau (Enginyeria Matemàtica en Ciència de Dades) i demostra que hi ha maneres d'aprofitar les potencialitats de la IA sense caure en el ridícul. L'ús generalitzat en l'àmbit acadèmic porta a plantejaments curiosos: “La IA sense regulació ens obliga als professors a qualificar bé les feines que tenen errors tipogràfics, de cohesió, sense connectors i que no tenen comes”.

I és que la badada de Transports conviu aquests dies a les xarxes amb altres caçades virals. La “distracció” de dos advocats peruans que presenten el seu llibre Teoria del delito i se'ls passa “acreditar com a autor el ChatGPT”. Una obra de 624 pàgines que aborda la teoria del delicte des de l'anàlisi normativa, doctrinària i jurisprudencial del Dret Penal peruà que cau en desgràcia per una frase: “Si vols ara te'l separo en subtítols més didàctics per al teu llibre: definició, fonament de la punició i elements de la temptativa”.

A les xarxes hi ha rius de suposicions sobre aquesta mena  d'errors i totes tenen l'humà com a protagonista. El filòsof Juan M. Zaragoza té una tesi apuntalada en la pressió acadèmica. Afirma que l'ús de la IA s'ha obert camí a les universitats encoratjada per la pressió del publish or perish. El més normal és utilitzar la IA com a ajudant d'investigació o corrector d'anglès, suports que fins ara només estaven a l'abast de grans investigadors amb fons. També l'utilitzen per a tasques burocràtiques i administratives, i així augmentar la productivitat. I és aquí on “imagina” l'error dels advocats peruans: “Els autors comparteixen assignatura i volen fer un manual perquè els dona punts de cara a un concurs, o el que sigui. Tenen un grapat d'apunts, que utilitzen en les seves classes. Què fan? Els hi donen a la IA i li demanen que els munti el llibre. És el desitjable? No, esclar. El més normal era que s'asseguessin i, de manera conjunta, comencessin a reescriure tot aquell material per donar-li forma de llibre”.

El tecnòleg David Guisado surt al pas: “Vaig escriure el primer llibre 100% en espanyol juntament amb ChatGPT, i crec que el problema és el full en blanc. La IA ens ajudarà a vèncer aquest full en blanc”. El problema de l'espifiada del Ministeri de Transports no era una pàgina en blanc, era esborrar el gat negre.