La IV edició dels Premis Avantguarda van constituir ahir a la nit una mica més que una distinció a deu personalitats variades i separades per generacions. Van ser una mena de magisteri sobre les qualitats de les vides de profit: “Talent. cultura de l'esforç, ganes de fer bé les coses i de deixar un llegat”, en paraules d'Isidro Fainé, president de la Fundació La Caixa, que va agrair les distincions –en el seu cas premi Extraordinari– en nom de les deu personalitats.
Els 145 anys de vida de La Vanguardia i els mèrits dels distingits es van unir per crear una vetllada positiva, atmosfera molt d'agrair en els temps que vivim, “estranys, on la veritat està amenaçada”, en definició de Javier Godó, comte de Godó i editor del segon periòdic més longeu d'Europa, un fet a què no és aliena la fidelitat dels seus lectors i el segell de rigor informatiu. Des d'aquelles qualitats, els Premis Avantguarda se'n van consolidant anys rere any en una Barcelona aliena a l'entotsolament i amb ganes de continuar projectant-se al món.
El líder del PP va assistir al lliurament per la rellevància de ‘la Vanguardia’ i també per testimoniar el meu respecte a tot Barcelona i a tot Catalunya”
El ple en el Palau de Congressos de Catalunya, en la Diagonal, va confirmar el bon camí dels premis, que no es van veure pertorbats per la manifestació de centenars de persones que van tallar la Diagonal per pressionar al Govern hores abans de l'aprovació d'un reial decret llei sobre l'habitatge, que el mateix president espanyol va donar per garantit en el seu parlament.
Representació obliga, els responsables del Govern, la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona van elogiar el que el periodisme significa en aquests temps on la desinformació té influència. Pedro Sánchez va afirmar: “La llibertat no es proclama. S'exerceix i es protegeix. Una premsa lliure és vital perquè el món no retrocedeixi al passat”.
El president Illa es va endinsar en el periodisme català i va posar exemples, com el d'Àngela Graupera, “la primera corresponsal de guerra d'Espanya” –nascuda fa 150 anys– i Tomás Alcoverro, durant dècades corresponsal del diari a l'Orient Mitjà i potser l'últim rais de la regió. Jaume Collboni va ressaltar la contribució de La Vanguardia a la societat: “Ajudar-nos a interpretar un món cada vegada més complex”.
Símptoma de la pluralitat dels Premis Avantguarda, el cap de l'oposició, Núñez Feijóo, també va voler ser present en la vetllada. “És una de les capçaleres que marquen i van marcar, i estic convençut que continuaran marcant l'actualitat i per tant el futur de Catalunya, el futur d'Espanya. I 145 anys. Hi ha molt pocs mitjans al món que siguin capaços de mantenir una trajectòria amb el mateix editor, amb una família d'editors, i per tant vinc a reconèixer aquell èxit i també vinc a reconèixer als premiats perquè em sembla que és un encert, encapçalats pel president de la Fundació La Caixa, Isidro Fainé, i també per testimoniar el meu respecte a tot Barcelona i a tot Catalunya”. La història del periodisme gallec té forts vincles amb La Vanguardia, que va acollir firmes com Augusto Assía, Camba o Cunqueiro.
El president espanyol lamenta que “un titular tendenciós o directament fals pot tenir més abast que un text fet des del rigor”
En el polític, tato Pedro Sánchez com Salvador Illa van parlar del “veritable patriotisme” que passa “per evitar que una anciana acabi al carrer”, en paraules del president espanyol. “Aquests dies patriotisme és una paraula molt pronunciada i , em temo, poc i mal practicada. Patriotisme no és atiar la confrontació entre territoris”, va assenyalar Salvador Illa.
Gran ovació i corrent de reconeixement unànime amb el primer ministre de Grenlàndia, premi Internacional. Jens Frederik Nielsen és un dels personatges del 2026, la capacitat d'enteniment del qual explica el pacte assolit amb els Estats Units, positiu per a Grenlàndia, Dinamarca i Europa, en les seves paraules. “Tots som Grenlàndia”, li va tirar floretes Pedro Sánchez.
Els deu distingits van recollir la distinció, que estrenava un disseny especialment alegre obra de l'arquitecta Benedetta Tagliabue, sense pronunciar paraules. N'hi va haver prou amb les seves presències –i l'absència relativa de Montserrat Caballé, premi In Memoriam– i les paraules d'Isidro Fainé perquè les seves eloqüents trajectòries parlessin. Com Joan Manuel Serrat, nascut el 1943, un any més tard que el president de la Fundació La Caixa, temps en què entre el 70 i el 80% dels espanyols vivia en situació d'“extrema pobresa”. I allà eren, encarnació d'una generació a la que tant devem.
Així, Isidro Fainé va recordar als seus pares, María i Ramón, “que em van donar valors que he intentat respectar tota la meva vida: la cultura de l'esforç. l'honestedat, la responsabilitat, el respecte i la importància de la paraula donada”.
Cada premiat és un exemple de contribució a la societat però només u va rebre comentaris graciosos. Sí, Antonio Díaz, el Mag Pop, que va tenir el bon criteri de no fer desaparèixer a ningú de la sala. “L'únic artista al qual perdonem que ens enganyi”, va dir el president Sánchez. “Un emprenedor empresari que no fa trucs”, va dir Isidro Fainé.
Isidro Fainé agraeix l'honor en nom de tots els premiats i va fer lliscar la importància del que els seus pares, gent humil, li van inculcar
Dos estrangers i vuit espanyols en la llista, sense esportista en aquesta ocasió. La més jove va ser la cantant Amaia Romero, a qui un vídeo la va mostrar de nena imitant Marisol en uns Sanfermines. Una altra dona distingida va ser Caterina Biscari, directora del Sincroton Alba a Cerdanyola. I per a expansió empresarial la d'Eloi Planes, president de Fluidra, líder mundial en piscines.
No hi ha vetllades com aquesta sense patrocinadors, la menció dels quals és justa: Vueling, Aena, Iryo, Mànec, Zuric, Indra, Juve&Camps, Isdin, Grifols, Audi, Ey, Moeve i Vicens. Ni sense intendencia que garanteixi un acte sobri, presentat per Helena Garcia-Melero, i coordinat per Pere Guardiola, director comercial del Grup Godó, i la producció de l'equip d'Experientia.

Ver comentarios 3
Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.
Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.
Excelente trabajo de la redacción, como siempre.