L’obediència a la veritat

Cada dia rebem més i més informació i passem més temps pendents d’un telèfon mòbil on ens arriben vídeos, textos i tota classe de missatges que ens influeixen i ens condicionen en les nostres decisions i opinions. I la majoria de les vegades aquest gran cabal informatiu està regulat per algoritmes de xarxes socials que no distingeixen el que és veritat del que és mentida. La irrupció de la IA facilita encara més la propagació de tota mena de falsedats.

En fi, que no s’ha fet mai tan necessari l’existència d’un periodisme independent per poder oferir als seus lectors una informació veraç i eximida de manipulacions. El periodisme és avui més necessari que mai. Així ho va transmetre ahir el nostre editor, Javier­ Godó, comte de Godó, a la gala de celebració dels 145 anys del nostre diari quan va dir: “El compromís amb la veritat és el que ha inspirat La Vanguardia des de la seva fundació i ens comprometem a mantenir-lo en el futur”.

Un missatge inequívoc que va ser escoltat a primera fila pel president de Govern central, Pedro Sánchez, i pel cap de l’oposició, Alberto Núñez Feijóo, una cosa molt important en aquests temps de polarització on no és habitual que els líders dels dos grans partits espanyols comparteixin espai. La gala s’ho mereixia. Com el nivell de tots els guardonats, entre els quals destacava Isidre Fainé, president de la Fundació La Caixa, distingit amb el premi Extraordinari, que va fer un emotiu discurs en representació de tots els premiats. També van ser especialment aplaudits el cantautor Joan Manuel Serrat quan va recollir el seu, i el primer ministre de Grenlàndia, Jens-Frederik Nielsen, que ha aguantat l’estira-i-arronsa a Donald Trump en defensa del seu país i es va mostrar molt satisfet pel guardó.

Els altres premiats van ser la física Caterina Biscari, Antonio Díaz –el Mago Pop–, la cantant Amaia, l’empresari Eloi Planes, l’activista Noah Higón, l’entitat BirdLife i la soprano Montserrat Caballé, que va rebre el guardó In Memoriam que va ser recollit per Helena Guardans. Un elenc de primeres figures que també saben que en els seus àmbits respectius l’obediència a la veritat no és un mer gest, és una obligació.