Llibertat sota fiança per als cinc detinguts de la base britànica de Fairford

D’una pel·lícula de James Bond o Missió: Impossible a Slow horses ( Cavalls lents, la sèrie de televisió sobre un equip d’agents de l’MI5 desterrats per les ficades de pota que han comès); d’un thriller de Dan Brown en què està en joc el futur mateix de la humanitat a una novel·la d’Agatha Christie en què una plàcida àvia de la campanya anglesa és més perspicaç que la policia a l’hora de resoldre els misteris.

En només 24 hores el suposat atemptat contra una base aèria utilitzada pels bombarders dels Estats Units ha adquirit una ­dimensió molt menys dramàtica i sinistra, i els cinc detinguts (tots d’uns 20 anys de barris bé de Londres) han estat posats en llibertat ­sota fiança. Si els ­serveis d’intel·ligència creguessin quesón agents iranians –com es va filtrar al principi–, difícilment haurien estat tractats amb tanta condes-cendència.

Els fets que van fer evacuar diumenge a la matinada gairebé un centenar de llars a les viles que envolten la base de Fairford, a la regió dels Cotswolds, són més plens d’incerteses i contradiccions que no pas de certeses. Per què Trump va dir que la CIA seguia la pista als “terroristes”, si va haver de ser una grangera qui va donar l’alerta a la policia local? Per què les filtracions sobre una connexió iraniana, o les especulacions sobre la mà negra de Putin, si han estat posats al carrer l’endemà, quan podrien haver estat retinguts i interrogats dues setmanes abans de presentar-se càrrecs? Es podria tractar d’activistes mediambientals, com els que una vegada ja van pintar amb grafitis avions de guerra en una instal·lació militar? El que queda clar és que alguna cosa fa pudor de socarrim.

Les autoritats afirmen que “el cas continua obert amb moltes vies d’investigació explorades, incloent-hi la participació d’una potència estrangera”, i que els cinc joves gaudeixen d’una llibertat sotmesa a estrictes condicions. Però no hi ha cap indicació que els seus domicilis hagin estat escorcollats, o que persones pròximes a ells hagin estat interrogades, cosa que passaria si efectivament fossin sospitosos de ser agents del règim dels aiatol·làs o terroristes islàmics. També hi ha dubtes de si els suposats “explosius” que portaven fossin una altra cosa, com ara pots de pintura.

L’ambaixada iraniana a Londres va emetre ahir un comunicat en què desmentia categòricament qualsevol relació amb el suposat atemptat, com “especulacions malicioses i infundades en el context de l’agressió dels Estats Units i Israel”.

Per ser una instal·lació tan important a les missions dels Estats Units a l’ Orient Mitjà, la seguretat de la base de Fairford no és res de l’altre món, amb una carretera que passa paral·lelament al seu perímetre.

Malgrat el que diu Trump, ningú no semblava que estigués al cas que hi hauria un ­“atemptat”, i va ser una gran-gera local –la miss Marple d’aquest episodi– qui va veure gat amagat i va trucar al telèfon d’emergències.