Lleó XIV avisa del rearmament i diu que la pau obliga a cedir

Lleó XIV va llançar ahir una advertència davant el delicat moment geopolític que viu Europa i la inquietud sobre la seva seguretat: “Cal anar amb compte amb la il·lusió del rearmament”. Va ser una de les principals reflexions del discurs del Papa a Metz, a prop de la frontera alemanya i luxemburguesa, l’últim dia del seu viatge apostòlic a França.

L’elecció de Metz, a la histò-rica regió de la Lorena, per clausurar la densa visita de quatre dies va ser un homenatge a Robert Schuman, un dels artífexs de la construcció de la unitat europea després de la II Guerra Mundial, i una ocasió per reafirmar els valors de tolerància i de compromís amb la pau. Metz encarna els drames bèl·lics del continent i la reconciliació franco-alemanya.

Cap líder d’un país europeu gran assisteix a l’acte tot i les expectatives aixecades per l’Elisi

Va causar sorpresa, davant les expectatives que havia generat fa uns dies l’ Elisi, la molt modesta presència de líders internacionals. Només hi van anar el príncep Albert de Mònaco i la seva esposa, els grans ducs de Luxemburg i el copríncep d’Andorra i bisbe d’Urgell, Josep-Lluís Serrano Pentinat. No hi eren ni el canceller Friedrich Merz ni la italiana Giorgia Meloni ni Pedro Sánchez, ni tan sols els màxims dirigents de la UE. Tampoc el president ucraïnès, Volodímir Zelenski, com s’havia especulat. És possible que el Vaticà, gelós de la seva neutralitat i del seu potencial paper mediador, tingués prevencions d’escenificar una coalició tan obertament proucraïnesa.

Citant Schuman, Lleó XIV va dir que a Europa ha tornat a reaparèixer la guerra, “una nova inútil massacre”. Va lamentar així mateix que “avui dia les relacions humanes i entre els estats es tornen cada vegada més bàrbares”. Sense al·ludir a Ucraïna, però en clara referència implícita, Robert Francis Prevost va subratllar que “és necessari comprometre’s en un diàleg pacient, mostrar audàcia en la negociació i estar disposats a sacrificar algunes posicions pel bé superior de la pau”.

El Pontífex va admetre que la recerca de la pau “no ha de confondre’s amb un irenisme [pacifisme a ultrança] ingenu”. Va ser en aquest moment que va avisar, sense entrar en detalls, sobre el que està passant ara en alguns països d’Europa, on es dispara la despesa militar per afrontar l’amenaça russa i altres perills. “Cal anar amb compte amb la il·lusió del rearmament”, va dir. Una cosa semblant va expressar a l’ Elisi, divendres, quan vaadvertir que les armes nuclears– França és l’únic país de la UE que en posseeix– ofereixen una falsa impressió de seguretat.

El líder de l’ Església catòlica va tornar a advocar per una Europa que aculli els qui fugen de la guerra, la persecució i la misèria. Va repetir, paraula per paraula, el que havia afirmat en la visita a les Canàries, en el sentit que “la dignitat humana exigeix vies legals i segures, rescat i assistència, cooperació real contra els traficants, protecció efectiva de les víctimes, processos seriosos d’acollida i integració i polítiques que permetin viure amb dignitat a la seva pròpia terra”.

Pel Papa, la possibilitat d’una bona integració dels immigrants no és una utopia, ja que és a la base de diàleg entre pobles que va propiciar la construcció europea. Aquesta posició contrasta amb el que diuen l’extrema dreta i, cada vegada més, els partits de la dreta tradicional.

“La universalitat dels valors fonamentals d’Europa ens assegura que aquest diàleg és possible i que podrà donar una base sòlida a les nostres societats permetent treballar de manera més eficaç per la pau i per un món reconciliat”, va afirmar, optimista, el Papa.