El Govern central prorroga els ajuts anticrisi sense gairebé marge fiscal

El Consell de Ministres té previst aprovar dimarts una segona pròrroga de les mesures anticrisi per contenir el repunt de la inflació després de l’inici de la guerra a l’ Iran. Ho té previst després que el conflicte s’hagi allargat més del que estava previst i hagi provocat un inesperat repunt de preus del 4,3%. Mentre creix el malestar d’empreses i particulars, al Govern central se li esgota el marge fiscal per intervenir-hi.

Entre les mesures que vencen dijous destaquen la rebaixa progressiva d’impostos al gasoil,les bonificacions al combustible dels transportistes o els ajuts al camp per a la compra de fertilitzants. Decauen en un moment en què el Brent cotitza per sobre dels 100 dòlars per barril i continua en nivells un 40% superiors als del començament de la guerra. El gas afegeix tensió, amb unes pujades del 132% des del febrer.

El nou real decret llei, l’ha elaborat el departament del ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, que fa tres setmanes que es reuneix amb els sectors productius. Els transportistes, els agricultors o la gran indústria han rebut senyals que hi haurà mesures per alleujar l’augment dels seus costos energètics. Al juny ja se’n van renovar algunes, com l’ajuda al transport de 20 cèntims per litre de gasoil o la bonificació del 80% dels peatges elèctrics per a les fàbriques de gran consum elèctric. Cuerpo va confirmar ahir que les llars “també” entraran en la pròrroga, sense donar detalls.

En el cas dels consumidors domèstics, Economia es troba ara amb un problema afegit: l’enca­riment addicional del gas, que amenaça d’elevar a partir de l’1 d’octubre un 50% la tarifa regulada, la TUR. Des de Sumar reclamen a més una reedició de l’excepció ibèrica, amb límits al gasen el moment de fixar el preu del mercat majorista d’electricitat. Xocaria amb les directrius co­mu­­nitàries.

L’alça del gas amenaça la tarifa regulada i eleva la pressió de Sumar per intervenir el mercat elèctric

Al juny, el Govern espanyol ja va ampliar diverses mesures aprovades al març i en va anar aixecant altres, com la de l’IVA reduït al 10% per a l’electricitat i el gas. Confiat en una evolució positiva de la inflació, també va fixar un mecanisme automàtic per reduir mes a mes i de cinc en cinc cèntims per litre les rebaixes fiscals al gasoil. El repunt de preus a l’agost va obligar a tornar a la rebaixa de 20 cèntims per litre. En la gasolina és de 5 cèntims.

Si el Govern es va mostrar al seu moment obert a recuperar les rebaixes en la llum, el gas o l’electricitat si tornava la tensió sobre els preus, Cuerpo va explicar ahir que la prioritat serà “minimitzar els efectes de segona ronda als aliments”. L’objectiu és atallar la inflació en els usos energètics, abans no es propagui a la resta de l’economia. El ministre afirma que els aliments han baixat lleugerament des del març.

El problema és que la pròrroga també suposa un nou esforç fiscal i Brussel·les no està per a excessos. Les mesures del març van tenir un impacte de 5.000 milions entre rebaixes d’impostos i augments de costos, a què s’afegeixen 1.825 milions addicionals al juny.

L’ Airef considera que, amb la pròrroga del juny, la desviació respecte a les exigències de la Comissió Europea “estaria just al límit permès”. Ja voreja el màxim una vegada incloses les salvaguardes amb què Brussel·les permet desviacions del dèficit per invertir més en defensa o pal·liar els efectes de la crisi a l’ Orient Mitjà. La clàusula d’excepció permet un desajust addicional del 0,6% del PIB, del qual només quedarien dues dècimes per consumir, segons l’autoritat fiscal.

L’Airef calcula que Espanya ja estaria “just al límit permès” d’esforç per Brussel·les

Economia ha d’ajustar les mesures atenent un doble front. D’una banda, busca “flexibilitat addicional” a la UE per acomodar el seu impacte en el pacte d’estabilitat, segons ha indicat el mateix Cuerpo. De l’altra, s’ha de cenyir a les actuacions permeses per Brussel·les per gaudir de la clàusula d’excepció. Qualsevol ajuda o rebaixa fiscal als com­bustibles fòssils computa com a dèficit excessiu, cosa que limita el marge d’actuació del Govern central.