Els especialistes recreen el rostre de l'Homo sapiens més antic conegut, que va viure al Marroc fa al voltant de 315.000 anys

En la dècada del 1960, un miner que treballava en un jaciment per extreure baritina, un sulfur de bari utilitzat en pintures i revestiment, en Jebel Irhoud (Marroc) va trobar alguna cosa molt més valuós que qualsevol mineral de la zona: un crani amb trets clarament humans.

Els examens inicials no van deixar dubtes als arqueòlegs, que van ampliar les excavacions al lloc i van descobrir més restes amb una antiguitat estimada d'uns 40.000 anys. Van considerar que la calavera pertanyia a un neandertal africà i el van denominar Irhoud 1. Però eren lluny de la veritat.

Restes de fa 315.000 anys

El 2017, noves investigacions van concloure que les restes eren, en realitat, molt més antigues, de fa al voltant de 315.000 anys, i que pertanyien a un Homo sapiens. Això va convertir automàticament els fòssils en els més antics mai atribuïts a la nostra espècie.

Un equip internacional d'experts ha reconstruït ara el rostre d'aquest avantpassat de la humanitat a partir d'un crani compost digitalment, combinant imatges i vídeos del fragment cranial principal (Irhoud 1) amb parts de mandíbula i dents d'altres espècimens trobats al mateix estrat arqueològic.

A continuació, van adaptar un model anatòmic humà modern a la forma del crani, afegint estimacions de musculatura, greix i pell. El resultat van ser dues versions del rostre reconstruït: una de feta en escala de grisos i sense cabell i una altra a tot color de pell, il·luminació, cabell i barba.

Els arqueòlegs han detallat les seves feines en un article publicat a la revista Heritage,ressaltant que a Jebel Irhoud no van trobar cap rostre complet, la qual cosa va deixar els investigadors amb proves limitades per recrear l'aspecte del nostre antic avantpassat.

Encara així, van aconseguir desenvolupar un mètode per combinar els fragments fòssils a un crani compost en 3D, utilitzant principalment tecnologia de codi obert. Van transformar vídeos i imatges de l'Institut Max Planck a un crani digital en tres dimensions.

Van utilitzar una tomografia computarizada (TC) d'un crani humà adult modern com referencia i van aplicar una tècnica denominada deformació anatòmica per estirar i ajustar digitalment el model fins que coincidís amb la forma i els contorns de l'antiga calavera fòssil.

A continuació, l'equip va encaixar el model digital dins de la volta cranial, la qual cosa els va permetre extreure un motllo de la cavitat cerebral, conegut com a endocast (o motllo endocranial). Van utilitzar les seves mesures per calcular un volum estimat de 1.364 ml.

Al convertir-lo a volum cerebral, la xifra resultant va ser de 1.230 cm³, situant-se dins del rang normal per als homes humans moderns. Una vegada completat el crani, els investigadors van centrar la seva atenció en els teixits tous.

Poblacions d'ascendència africana

Van estimar la grossor de la pell i els músculs utilitzant mesuraments de teixits tous procedents de conjunts de dades de poblacions modernes d'ascendència africana. Després van fer servir plantilles anatòmiques per projectar trets com el nas i la barbeta, modelant gradualment un rostre virtual.

Això va donar lloc a dues versions diferents del rostre. El model en escala de grisos mostrava el que podia inferir-se a partir de l'estructura òssia sense afegir detalls no verificats. El model realista a tot color es va dissenyar per ajudar a visualitzar l'hominino com un avantpassat humà real i viu.

Els investigadors assenyalen que les esmentades addicions constitueixen interpretacions artístiques. Atès que detalls com el cabell i el color de la pell no es conserven en el registre fòssil, van recórrer a convencions antropològiques relatives a les antigues poblacions del nord de l'Àfrica per recrear el rostre.

“Els models digitals no mostren exactament l'aspecte que tenia un individu concret, però ofereixen una nova manera de tornar la vida virtualment als fòssils antics”, conclouen els especialistes.