Barcelona s’omple de musicals

There’s no business like show business”   , diu la cançó d’Irving Berlin. I dins d’aquest show business, el vaixell insígnia és el gènere musical, que viu una revifada rellevant a la ciutat de Barcelona. Entre grans produccions importades, com Mamma mia! o Cabaret, i petites joies nostrades, com Després de nosaltres, Lo de Jaume I o Busco pis! Un musical en lloguer temporal, la cartellera barcelonina també ofereix aquesta temporada grans espectacles de producció pròpia com Germans de sang, que torna amb tots els honors, el primer musical de la Beckett, El forat blanc, i fins i tot, Tot fent ‘La bella Helena’, basada lliurement en l’opereta de Jacques Offenbach, que es pot veure aquests dies com a part de les celebracions dels 50 anys del Teatre Lliure.

Ahir es va estrenar al teatre Tívoli la sempre divertida i refrescant Mamma mia!, amb les cançons immortals d’Abba servint a la història de la noia que vol convidar el seu pare al seu casori en una illa grega, però que no sap quin és dels tres homes amb qui va estar sa mare aquell estiu que va ser concebuda. Totes les cançons van lligant més o menys amb l’argument, però com que no hi ha manera de fer-hi venir bé Waterloo, la canten de bis i llestos. No hi podia faltar la cançó que els va fer famosos a Eurovisió, per arrodonir un gran espectacle.

Després de Sonrisas y lágrimas, el teatre Apolo ha estrenat Cantando bajo las balas, només fins al diumenge 4 d’octubre. L’actriu Ane Gabarain es converteix en el general Millán Astray, en una sàtira ferotge sobre el fundador de la Legió Espanyola. Al teatre del Paral·lel, en dies esparsos, també s’hi presenta Busco Pis!, un musical de lloguer temporal, l’espectacle de Xavi Morató i Gerard Sesé, una crítica sobre el preu de l’habitatge, que s’autodefineix com una proposta “bèstia, incòmoda i desacomplexada”. I al novembre hi tornaran Los chicos del coro. 

Al Condal, al febrer del 2027 hi tornarà el gran èxit de la temporada passada, el musical de Willy Russell  Germans de sang, que dirigeix Daniel Anglès, amb arranjaments musicals d’Andreu Gallén i el moviment coreogràfic d’Ariadna Peya, protagonitzat per un pòquer guanyador: Mariona Castillo, Roc Bernadí, Albert Salazar i Triquell.

‘Lo de Jaume I’ presenta una Catalunya governada per una presidenta d’ultradreta

Anglès també tornarà al desembre a la sala Versus Glòries amb El Musical Més Petit i l’espectacle Tu, jo... i vosaltres... i les cançons..., amb Pilar Capellades, acompanyats al piano per Sergi Cuenca. A aquesta mateixa sala ja hi ha tornat l’èxit de la companyia Gèminis Un refugi al sol, de Jumon Erra i Pol Sanuy, amb cançons de Mireia Morera, que les interpreta a l’escenari amb Sanuy i Àssun Planas. Plena de vida i color, l’obra parla del repte social de construir una identitat pròpia en un món abocat al caos.

A l’Espai Texas, continua l’èxit de Després de nosaltres, l’exparella que malda per mantenir una relació d’amistat després de l’amor, amb text de Jumon Erra i música de Miquel Tejada. I els dissabtes de tardor s’hi ofereix Autónomos, el musical d’Àlex Martínez Vidal i Andreu Rami, amb música de Joan Berenguer, que arriba a la desena temporada.

Al febrer, al teatre Coliseum s’hi instal·larà el Kit Kat Klub, el local de Berlín on es desenvolupa bona part de l’acció de Cabaret, el musical dirigit ara per Federico Bellone, amb una posada en escena que actualitza la història de la puixança del nazisme, sense perdre l’essència d’un dels millors musicals de tots els temps.

Sergi Belbel i Òscar Roig han creat el primer musical que produeix la sala Beckett, que arribarà el 2 de desembre. El forat blanc se centra en una artista reputada, que té una malaltia terminal i decideix morir abans. Si s’hi afegeix l’herència, les disputes entre els quatre fills estan garantides.

Sergi Belbel i Òscar Roig firmen el primer musical que produeix la sala Beckett, ‘El forat blanc’

A El Maldà s’hi presentarà Lo de Jaume I, de la companyia Al Cel Cia, definit com a “irreverent i desvergonyit, sobre l’auge de l’extrema dreta i la política catalana, amb una presidenta extremista, el fal·lus dissecat de Jaume I i un pla per recuperar la puresa de la catalanitat”.

A l’Akadèmia, al desembre, Diana Roig i Albert Baró protagonitzaran Crush, amb música de Mireia Morera i text de Daniel J. Meyer, sobre una parella que es troba en un moment de canvi. Al teatre Eòlia avui comença funcions No es pot saber, una comèdia que mostra la Barcelona precària i popular dels setanta-vuitanta i del present, escrita per Mario Rebugent, amb cançons de Núria Llausí. I tot i que no és ben bé un musical, Hola, Raffaella! passarà per la sala Luz de Gas (23/X), protagonitzat per la italiana Vanessa Grillone, retent homenatge a la popular estrella dels mil èxits.