Pilar Albarracín guanya el premi Nacional d’Arts Plàstiques

L’obra de Pilar Albarracín ( Aracena, 1968), desenvolupada a través de la performance, el vídeo, la fotografia, la instal·lació i també el dibuix, el brodat i el collage, qüestiona la identitat col·lectiva i les estructures de poder, el folklore i els estereotips associats a la idea del que és espanyol, i per això és la flamant guanyadora del premi Nacional d’ Arts Plàstiques, que concedeix el Ministeri de Cultura i que està dotat amb 30.000 euros.

“Des d’una mirada feminista, Pilar Albarracín aborda qüestions com el gènere, la tradició i la representació del cos mitjançant la ironia, la teatralitat i una crítica social incisiva. La mateixa artista es converteix en ­protagonista de moltes de les seves obres. El seu treball, plantejat en primera persona tant des de la imatge com des de l’experiència, fa servir diferents llenguatges artístics per revisar els tòpics de l’ Espanya cañí ”, va valorar el jurat del premi, presidit per Ángeles Albert, directora general de Patrimoni Cultural i Belles Arts, i format per una nombrosa ­representació d’institucions artístiques de tot l’Estat.

L’artista qüestiona els estereotips associats al que és espanyol des de la perspectiva d’una dona andalusa

“En aquest recorregut –prossegueix la nota de concessió del premi–, Albarracín situa el focus en la dona andalusa i en unes tradicions vinculades al folklore que, malgrat el pas del temps, continuen presents a la vida quotidiana de diversos sectors socials del sud d’ Espanya”, tal com evidencien els títols, no exempts de cert sarcasme, d’exposicions com Ritos de fiesta y sangre ( CAC Màlaga, 2016), En Sevilla hay que morir ( CAS Sevilla, 2016), Que me quiten lo bailao ( Tabacalera, Madrid, 2018) i Acciones peregrinas ( CGAC, Santiago de Compostel·la, 2021). A l’última edició d’ Arco, per exemple, hi va ser amb la intervenció Por mis muertos , una antiga gerra de l’orde dels carmelites del segle XIX de dos metres d’alt sobre la qual va clavar 28 ganivets i a l’interior de la qual, travessada per aquests punyals, hi havia una col·lecció completa de la primera etapa de la revista Matador , i Rosalía es va inspirar en la seva performance amb banda de música de Viva España per al videoclip de Berghain .

Fora d’ Espanya, l’artista andalusa, que el 2023 va presentar a l’ American University Museum de Washington­ la mostra Take a knife and open my heart , gaudeix d’un gran reconeixement a França, i la seva obra s’ha exhibit en museus, centres d’art i galeries d’arreu del món. “Aquesta presència internacional ha contribuït a situar la seva producció dins dels discursos de l’art contemporani i a ampliar la consideració de determinades qüestions vinculades a la cultura espanyola”, analitza el jurat, que l’any passat va concedir el premi a la catalana Fina Miralles.