Illa dibuixa una Catalunya “més pròspera” i redobla la seva aposta per l’habitatge

“El camí que estem recorrent és el correcte. Catalunya va en la bona direcció (...) Està millor que fa dos anys” i “és una Catalunya més unida, pròspera i segura”. El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, va fer ahir al Parlament un al·legat optimista de la situació global del país amb motiu del tercer debat d’orientació política del seu mandat, amb dos anys de legislatura encara per davant. Unitat, prosperitat i cohesió que no amaguen que també hi ha reptes de pes, sobre els quals el cap del Govern va destacar la crisi de l’habitatge; en aquest àmbit, va anunciar tres noves mesures destinades a facilitar l’accés als qui tenen dificultats per comprar-ne un o per conservar el que tenen.

En la seva més d’hora i mitja de discurs davant la Cambra catalana, Illa va apel·lar a “la Catalunya on caben totes les Catalunyes”, i va fer servir la llei d’ Amnistia per corroborar la unitat de la societat catalana, de manera que “avui Catalunya torna a ser un projecte col·lectiu de tots”. També va estirar les dades que mostren la bona marxa de l’economia i l’ ocupació per defensar el bon nivell de vida, malgrat reconèixer les desigualtats existents i l’alt nivell de pobresa infantil. I va recórrer al descens dels delictes per contradir la diagnosi malastruga de l’extrema dreta.

Però Illa va reservar els seus reclams més grans per a l’habitatge, el repte principal del seu mandat. A més del bagatge de gestió en aquest àmbit, en què va destacar els avenços del denominat “pla 50.000”, la mobilització de sòl, les compres de pisos a bancs (unes 4.600 en dos anys) o els canvis de regulació, va presentar tres novetats per “fer un pas més”.

El Govern proposa la compra conjunta de pisos per a més grans de 40 anys i un fons per evitar desnonaments

D’una banda, un nou fons d’emergència habitacional, dotat amb 25 milions d’euros ampliables “per evitar desnonaments de persones en situació de vulnerabilitat extrema”. Així, la Generalitat podrà comprar el pis en què viu una persona o família que pot ser desnonada i gestionar el seu lloguer. En segon lloc, una nova fórmula de compra conjunta, pensada per a més grans de 40 anys amb ingressos estables, però amb dificultats per accedir a una hipoteca. Amb aquesta fórmula, emparada pel Codi Civil català, la Generalitat i aquesta persona poden comprar conjuntament un habitatge perquè el copropietari en qüestió hi pugui viure durant 50 anys. El dret de venda de l’habitatge, o a deixar-la en herència, es manté, però en cas de venda la Generalitat tindrà preferència per incorporar-la al seu parc protegit­.

La tercera novetat és l’ampliació dels anomenats préstecs emancipació que el Govern ja va posar en marxa l’any passat. Són crèdits de fins a 50.000 euros de l’ICF al 0% d’interès i sense comissions que han permès que més de 2.700 joves (1.800 préstecs) accedeixin a la seva primera casa.

Aquestes mesures venen a complementar els decrets aprovats ahir pel Consell de Ministres, sobre els quals el president va reclamar als grups parlamentaris amb representació al Congrés “altura de mires” per donar-los suport. Però també venen a demostrar, segons va dir Illa, que “el Govern farà el que ha de fer” en aquest àmbit i que està a favor de la intervenció del mercat. “Les mesures d’intervenció funcionen i Catalunya està entre les comunitats autònomes on menys puja el preu de l’habitatge”, va al·legar Illa. De fet, “la regulació no ha reduït­ oferta, l’ha ampliada”, va remarcar­.

En l’altra gran qüestió que ha monopolitzat l’actualitat catalana dels últims mesos, l’educació, el president va plantejar una proposta que ve a complementar les receptes que considera que funcionen, amb una clara reminiscència del passat. Es tracta del reconeixement de l’autoritat pública del professorat. El Govern proposarà als grups la regulació d’aquest reconeixement “per millorar la funció docent i la convivència, reforçar la seva consideració social i la seva protecció en l’exercici de les seves funcions”. “Fes cas al mestre”, ens han dit a tots alguna vegada. Ben dit està i ben fet està fer-ho complir”, va dir per justificar-ho.

El president també va fer una referència fugaç al català, que “no pertany a cap ideologia”, va advertir; a la cultura catalana, que ha arribat a “cotes impensables”, i al finançament autonòmic, que està a prop d’aprovar-se al Consell de Ministres. En aquesta qüestió va instar a Junts a donar el seu suport a “l’única proposta que hi ha sobre la taula”, i els va advertir que “l’estima –a Catalunya– es mesura per la responsabilitat. És hora de la coherència, del deure i de la valentia”, va afirmar.

En canvi, Illa va dedicar una part important del seu discurs a assenyalar els riscos del context internacional, en què va posar en relleu els canvis climàtic, demo-gràfic i tecnològic, i ho va reduir tot a una dicotomia: “O democràcia o autoritarisme”.

El cap del Govern aposta pel reconeixement de l’autoritat pública del professorat

Després d’advertir que per primera vegada al món hi ha més països sota un règim autoritari que sota una democràcia, va assegurar que “Catalunya tria democràcia” i va anunciar dues iniciatives per demostrar-ho: una conferència de regions per la democràcia que se celebrarà al novembre a Catalunya, amb l’objectiu de construir “una gran aliança”, i la posada en marxa del programa Catalunya- Ucraïna per reforçar la contribució de la comunitat catalana a la reconstrucció del país atacat per Rússia en àmbits com la sanitat, la formació, la investigació o l’empresa.

“El futur d’una Europa basada en la llibertat, la democràcia, la cooperació i la pau està en joc a Ucraïna”, va dir.