El Rei exigeix suport de la UE a la frontera de Ceuta davant Macron

Al sopar de gala en honor a Emmanuel i Brigitte Macron, i davant uns cent convidats, el Rei va exigir ahir a la nit més suport i implicació de la Unió Europea a Ceuta, després de “la intrusió massiva de desenes de milers de persones que van violar una frontera espanyola que és, també, europea”.

“Hem de ser més eficaços i solidaris en la protecció de la frontera exterior de la Unió”, va afirmar Felip VI, mentre que va afegir que “el que va passar” a Ceuta al juliol “és inacceptable i planteja un desafiament majúscul, des del punt de vista de seguretat i ordre públic i humanitari”. “És una situació que ha de tenir com a conseqüència un reforç de la col·laboració entre els estats membres, en recursos i cooperació”, va apuntar. “Els països que suportem més pressió pel fet de ser a la frontera exterior de la Unió Europea no podem afrontar sols una responsabilitat que és de tots”, va assenyalar.

Felip VI remarca que la “intrusió” a la ciutat planteja “un desafiament majúscul en ordre públic i humanitari”

Felip VI va continuar dient que Europa ha de continuar treballant “per no perdre la nostra capacitat d’influència”: “Perquè els organismes internacionals –ostatges, amb massa freqüència, de la fractura i la dissensió– siguin més eficaços, més transparents i més útils davant els grans reptes globals i les necessitats de les nostres societats”, va afegir. Va recordar que han passat quatre dècades des de l’adhesió d’ Espanya a les comunitats europees, “una casa que té com a fonaments la llibertat, la democràcia i l’ Estat de dret”. I va aprofitar per recordar que ara mateix “ necessitem la millor versió d’Europa”.

En el context d’una visita que no deixa de ser un comiat, ja que Macron afronta els últims mesos com a president, el Rei li va agrair “el ferm compromís” que ha mostrat “amb la construcció d’Europa i amb el dret internacional, així com amb l’impuls de les nostres relacions bilaterals”.

Espanya i França preteniencelebrar el tractat d’ Amistat i Cooperació firmat el 2023, a què el Tribunal Constitucional va donar llum verda després de la denúncia formulada pel PP d’un article sobre la presència d’un membre de cada país als respectius consells de ministres. Ahir a última hora, el Senat va tombar la ratificació, de manera que la de Macron no va ser una visita del tot gratificant. Amb tot, el president francès va afirmar que “hi arribarem”, donant a entendre que, abans o després, el tractat Espanya-França serà una realitat, i va recordar que en el seu mandat s’han firmat 360 acords entre els dos països.

Tot i això, hi ha qüestionspendents entre els dos països que, segons va apuntar el Rei, “exigeixen redoblar les nostres ambicions”, com “reforçar les interconnexions energètiques –un tema clau a la nostra agenda bilateral i a l’agenda europea–, així com les viàries i ferroviàries, igualment estratègiques, i desenvolupar la nostra indústria amb la mirada posada en transició energètica i en la competitivitat”.

El Senat, amb majoria absoluta del PP, va tombar el tractat d’ amistat amb França, un text que es va firmar el gener del 2023 i a què des d’aleshores les Corts no han donat el plàcet pels problemes del Govern central per unir una majoria suficient. El tractat va rebre el rebuig de 142 senadors dels 249, mentre que 106 hi van donar suport.

Malgrat que el TC va avalar la constitucionalitat del tractat, el PP va mantenir el seu rebuig del text, que, segons fonts parlamentàries, decaurà. Ara, l’ Executiu central haurà de reiniciar el procediment parlamentari per aconseguir el vistiplau de les Corts.