El temor de l’esclat social

El Govern central ha salvat els mobles tancantun acord in extremis amb els seus socis d’investidura per frenar que es puguin produir desnonaments com el que ha patit l’octogenària madrilenya Maricarmen. En espera que els dos decrets llei aprovats ahir siguin convalidats finalment divendres al Congrés, l’ Executiu sembla haver dissipat l’amenaça de ruptura que penjava sobre la coalició. Aquesta és, sens dubte, la lectura política més important de l’acord anunciat ahir. Un Executiu que no pot aprovar els seus comptes i que és incapaç de poder presentar un acord conjunt en una qüestió tan essencial com l’habitatge perdia tota la seva credibilitat.

Una altra cosa molt diferent és si aquestes mesures contribueixen realment a millorar el problema endèmic de l’habitatge a Espanya o són, en canvi, un pedaç per frenar l’esclat social que s’està gestant en bona part de la societat espanyola pel creixent malestar en aquest tema. L’habitatge serà una de les qüestions claus que influirà en el resultat de les pròximes eleccions generals a Espanya. Al Govern de Pedro Sánchez se li acaba el temps per enviar un missatge al seu electorat que les reformes que ha posat en marxa van pel bon camí. És certa l’afirmació del Ministeri d’Habitatge que les seves polítiques han permès augmentar el parc d’habitatge social del 2,5% al 3,4% del total. Però també que aquests percentatges són molt llunyans de la mitjana europea, que està per sobre del 8%. Per tot plegat aquestes millores no s’aprecien a l’opinió pública.

En canvi, és més fàcil d’explicar el relat que fa l’oposició del PP quan diu que els últims vuit anys s’ha fet una política d’habitatge erràtica “perquè s’han incrementat els preus més que mai i ha disminuït l’oferta més que mai”. Aquest discurs cala amb més facilitat. I és que Espanya té un problema d’oferta, no de demanda. I hi ha força ajuntaments espanyols que frenen la construcció de nous habitatges per evitar que els que ja estan fets perdin el seu valor.

No és fàcil l’equació per a l’Executiu, però pitjor seria haver arribat sense acord al Consell de Ministres i amb els carrers cada dia més esverats.