Retirada definitiva de l’Iraq

Després de més de dues dècades amb presència militar discontínua a l’ Iraq, els Estats Units completaran avui la retirada dels seus últims 2.500 soldats del país a l’ Orient Mitjà. L’ocasió, que es commemorarà a Bagdad com el dia de la Independència, amb quatre dies festius, obre un capítol nou i incert en un país assetjat durant tot aquest segle per la invasió, la guerra i el terrorisme, i suposa “la consecució de la sobirania nacional sobre el territori”, va celebrar el primer ministre iraquià, Ali al-Zaidi.

La sortida de Washington es produeix en un moment delicat: enmig de la guerra dels EUA i Israel contra l’ Iran, i quan el Govern de l’ Iraq ha iniciat un procés de desarmament de les milícies proiranianes, amb gran presència al nord del país. I ha estat possible en virtut d’un acord signat el 2024, durant l’administració de Joe Biden, que ha complert progressivament Donald Trump durant el seu mandat.

Durant la guerra, els Estats Units van arribar a tenir fins a 170.000 soldats a l’Iraq

Amb això, es posa fi a dotze anys de missió de la coalició internacional liderada pels EUA contra l’ Estat Islàmic, l’operació Resolució Inherent. Però també a la presència nord-americana des de la invasió del 2003 i l’enderrocament del dictador Saddam Hussein, després de la qual els soldats es van quedar al país fins al 2011 duent a terme tasques de combat i contrainsurgència.

Llavors, els EUA van celebrar la seva retirada amb una cerimònia oficial, sense saber que tres anys després tornarien al país per combatre l’ Estat Islàmic, que va arribar a prendre el control d’un terç del territori iraquià. Aquesta vegada, però, el Comandament Central dels EUA va confirmar que no hi haurà cap acte obert a la premsa; serà una sortida discreta.

L’Iran i les seves milícies aliades celebren la sortida de tropes americanes del nord del país

Fa dos anys Bagdad i Washington van signar la retirada de tots els soldats, arran d’un clamor en diferents sectors del govern iraquià, que demanaven el final de l’ocupació estrangera per recuperar la seva sobirania nacional. També, en el context d’una retirada de tropes americanes a la regió, davant d’un sentiment cada vegada més gran als EUA que no eren necessàries i que era millor invertir els recursos en altres conflictes i en afers domèstics.

Segons l’establert, els EUA es van retirar primer de Bagdad i les bases del centre del país, i després del Kurdistan, que és d’on surten aquesta setmana els últims soldats. Concretament, es retiren els sistemes de defensa aèria i el personal militar a Irbil, capital d’aquesta regió semiautònoma al nord de l’ Iraq. La regió ha patit els últims anys, sobretot des de la guerra a l’ Iran, atacs per part de milícies proiranianes contra les bases americanes al país, que Bagdad ha considerat una amenaça greu a la seva seguretat.

Bagdad commemora l’ocasió, amb quatre dies festius, com el dia de la Independència

Tot i que els dos països continuaran compartint una col·laboració militar, la retirada de tropes deixa un buit a l’ Iraq en el context de la guerra dels EUA i Israel contra el país veí. Teheran podria aprofitar la disminució de les defenses per augmentar la seva influència sobre el nord del país a través de les milícies aliades. De fet, dels divuit nord-americans morts a la guerra de l’ Iran, set han mort a l’ Iraq. Davant d’aquesta situació, el primer ministre kurd, Masrur Barzani, ha demanat a Bagdad protecció davant futurs atacs del país veí.

El primer ministre, al- Zaidi, va prometre després de reunir-se amb Trump al juliol avançar en el desarmament de les milícies avalades per l’ Iran, Kataeb Hizbul·lah inclosa. El secretari d’Estat ­dels EUA, Marco Rubio,va mostrar la seva confiança total en al- Zaidi, que va arribar al poder­ el maig d’aquest any: “És molt intel·ligent i està disposat a col·laborar. Farem tot el possible per ajudar-lo a aconseguir resultats, i sabem que no serà fàcil”, va dir llavors. Tot i això, els grups armats de moment s’han negat a desarmar-se i el Govern ha ajornat el procés fins al 30 de juny del 2027.

La marxa de Washington podria envalentir l’Estat Islàmic, derrotat oficialment

Abu Mojtaba al- Iassiri, comandant de la Resistència Islàmica a l’ Iraq, una organització paraigua que agrupa faccions armades amb el suport de l’ Iran, ha descrit la retirada de Washington, en una entrevista amb l’agència Reuters, com “una victòria històrica per als grups de la resistència islàmica iraquiana”. L’ Iran, que té per objectiu últim forçar els EUA a abandonar tot l’Orient Mitjà, ha presentat la retirada com una victòria per a l’anomenat eix de la resistència , que aplega totes les seves milícies a la regió. Teheran “acull amb satisfacció la retirada de les tropes dels Estats Units”, va assenyalar dilluns Amir Haiat Moqaddam, vicepresident de la Comissió de Seguretat Nacional del Parlament iranià.

A més de les milícies proiranianes, la sortida de Washington també podria envalentir l’ Estat Islàmic, que, si bé va ser derrotat oficialment a l’ Iraq el 2017, conserva una xarxa de cèl·lules dorments que es podrien reorganitzar davant la falta d’intel·ligència i recursos dels EUA. Això deixaria en una situació vulnerable les minories ètniques i religioses, com els cristians i yazidites, i les comunitats kurdes.

D’aquesta manera, com ja va passar a l’ Afganistan el 2021, la retirada després de dues dècades de presència militar podria ser caòtica. Tot i això, llavors va ser pactada amb els talibans per l’ Administració Trump, mentre que ara ha estat pactada amb el Govern iraquià, a qui es considera capaç de defensar el país i desarmar les milícies proiranianes.

Durant la presència militar dels Estats Units, que durant la guerra van arribar al pic de 170.000 militars el 2007, han mort més de 4.500 nord-americans. La invasió el 2003, en el context de la guerra contra el terror després dels atemptats de l’11-S i sota l’argument que Bagdad tenia armes de destrucció massiva, va donar lloc a una successió de conflictes, una guerra d’insurgència, una altra de civil i l’auge del terrorisme. Vint-i-tres anys després s’obre un nou capítol en què el país afrontarà un futur incert sense la protecció dels soldats americans.