La mort d’un investigador complica les relacions entre Itàlia i Egipte

Sobre el cas de Giulio Regeni ara hi ha una veritat judicial, amb conseqüències polítiques immediates. L’investigador italià, de 28 anys, desaparegut al Caire el 25 de gener del 2016 i trobat mort nou dies després, va ser segrestat, quan estudiava la primavera àrab , per homes dels serveis de seguretat egipcis. Ho estableix la sentència dictada dilluns per un tribunal de Roma que va condemnar per segrest el major Magdi Ibrahim Abdelal Xarif i els coronels Athar Kamel Muhammad Ibrahim i Uhsam Helmi. El quart agent processat, el general Tariq Sabir, va ser absolt. Ningú no ha estat condemnat directament per l’assassinat del jove, després que els jutges consideressin que no hi ha prou proves per atribuir-ho als acusats. És precisament a aquest últim punt a què s’aferra ara el Govern de Roma per evitar que la sentència judicial es converteixi en un problema geopolític.

Egipte no va col·laborar amb la investigació italiana. Al contrari, durant anys va obstaculitzar les indagacions, va proporcionar pistes falses i es va negar fins i tot a facilitar les dades necessàries­ per localitzar elsacusats i permetre que fossin jutjats. Finalment, el procéses va poder celebrar en absèn-cia dels quatre agents després d’una llarga batalla judicial a Itàlia. El Caire tampoc no ha lliurat els tres homes ara condemnats i ningú no espera que ho faci.

El tribunal de Roma es va omplir dilluns de groc: flors, braçalets, samarretes i pancartes del color que durant deu anys ha acompanyat la campanya per exigir veritat i justícia per Regeni. Una mobilització en defensa d’un jove que, a més de patir les tortures dels botxins, va ser objecte durant anys d’insinuacions que van intentar presentar-lo com una mena d’espia. Una reconstrucció que les investigacions italianes han desmuntat.

Les abraçades i l’emoció dins del tribunal, on també hi havia la secretària del Partit Demòcrata, Elly Schlein, van contrastar amb la incomoditat del Govern. La sentència estableix, a més, que l’ Estat italià haurà de ­ ser indemnitzat amb 150.000 euros pels condemnats, però el problema, evidentment, no són els diners. L’advocada de la família Regeni, Alessandra Ballerini, ho va expressar immediatament després de saber-se la condemna: “Ara també el nostre Govern haurà de prendre’n nota i trencar les relacions amb un país que, lluny de ser segur, tortura i mata fins i tot ciutadans dels estats considerats amics”.

Regeni va ser trobat mort i torturat al Caire el 2016, quan estudiava la ‘primavera àrab’

L’ Executiu de Giorgia Meloni no preveu aquesta possibilitat. El vicepresident del Govern i ministre d’Exteriors, Antonio Tajani, va voler circumscriure immediatament l’abast polític de la sentència: “Hi ha tres persones culpables, però no és Egipte el que ha estat condemnat com a tal”.

Les seves paraules van provocar una dura reacció de l’oposició. “Hi ha cert negacionisme del Govern sobre les responsabilitats dels aparells del Caire”, afirma parlant amb aquest diari Riccardo Magi, secretari de +Europa. “No eren tres persones qualssevol: eren agents dels serveis secrets egipcis protegits pel règim d’Al-Sissi”.

Fonts governamentals expliquen a La Vanguardia que darrere d’aquesta posició hi ha una consideració molt més àmplia de les relacions amb Egipte. Els interessos econòmics són importants, particularment als sectors energètic i de defensa, i no han començat amb l’actual Executiu. Però Roma considera que tindria molt a perdre amb una ruptura diplomàtica amb el règim d’Abdul Fattah al-Sissi.

L’exemple més evident és en l’energia. Eni, el gegant italià controlat per l’ Estat, és actualment el primer productor de petroli i gas d’ Egipte i manté una relació estratègica amb el Caire. El seu conseller delegat, Claudio Descalzi, va ser rebut fa­ tot just unes setmanes per Al-Sissi per abordar noves inversions iprojectes. S’hi suma Zohr, elgegantí jaciment de gas descobert per la companyia italiana a la Medi­terrània, i el paper que Itàlia atribueix a les infraestructures egípcies com a plataforma energètica per a la Mediterrània i per al subministrament cap a Eu­ropa.

Un tribunal italià condemna tres agents dels serveis secrets egipcis per segrestar el jove italià

Però el vincle va molt més enllà dels negocis. Egipte és un interlocutor fonamental en alguns dels expedients que més preocupen al Govern italià, començant per la immigració. Hi està estretament lligada Líbia, on el Caire té una influència­ estratègica, especialment a l’est del país­0. També pesen l’estabilitat de la Mediterrània meridional, Gaza i la seguretat de les rutes comercials que passen pel mar Roig i el canal de Suez.