El president del Reagrupament Nacional ( RN, extrema dreta), l’eurodiputat Jordan Bardella, va denunciar un intent d’“assassinat polític” per les revelacions sobre suposats missatges antisemites enviats quan tenia 17 i 18 anys, alhora que va advertir els seus correligionaris que han d’estar preparats per a “una guerra total” de qui volen impedir tant sí com no la victòria a les presidencials franceses de la primavera.
Durant una trobada amb diputats i senadors, l’ RN i els seus aliats van fer pinya entorn de Bardella després de les comprometedores informacions, publicades pel mitjà digital Mediapart , conegut pels escàndols polítics que ha destapat els últims 20 anys, com ara el que va portar a la presó l’expresident Nicolas Sarkozy en el cas Gaddafi.
Oficialment Le Pen manté la confiança en el seu delfí, però pot ser que alguna cosa s’hagi trencat entre ells
Marine Le Pen, candidata a l’ Elisi per quarta vegada i mentora de Bardella, va reiterar la “confiança absoluta” en el seu delfí, de 31 anys, que en principi hauria de ser primer ministre si ella arriba a la presidència de la República. Le Pen va anunciar un enèrgic contraatac, per via judicial, contra Mediapart . Els advocats de Bardella ja s’han querellat per difamació.
Les greus acusacions de Mediapart , que Bardella va qualificar de “grolleres falsificacions”, han sacsejat la campanya perquè podrien prendre possibilitats a Le Pen, favorita en tots els sondejos, i perquè, en certa manera, plouen sobre mullat. Durant la campanya de les legislatives del 2024 l’ RN ja va haver de retirar candidats per les posicions molt extremistes i els gestos nazis.
Aquesta vegada es tracta del mateix president. Encara que fos molt jove, si realment va escriure el que li retreuen –estereotips antisemites, com ara que els jueus controlen els bancs, només treballen a favor d’Israel i volen dominar altres pobles i esclafar-los– i Mediapart és capaç demostrar-ho, seria insostenible mantenir-se al capdavant del partit ultra.
Una de les estratègies de defensa de l’ RN és acusar Mediapart de militància esquerrana radical i recordar que un dels fundadors, el periodista Edwy Plenel, era comunista i va lloar els terroristes palestins que van dur a terme l’atemptat contra els atletes israelians als Jocs Olímpics de Múnic del 1972.
El cop contra Bardella ha aigualit la festa de l’extrema dreta, que diumenge va conquerir 12 escons addicionals a les eleccions parcials al Senat i ara, amb 15 representants –entre l’ RN i els seus aliats–, podrà formar el seu propi grup a la Cambra, cosa que no havia aconseguit mai atesa la debilitat històrica a escala municipal i departamental.
Una de les possibilitats que s’estudien sobre l’origen de la notícia de Mediapart és que s’hagi tractat d’una traïció o d’una venjança interna, per enveges o altres motius. La trajectòria de més de mig segle de l’ RN (abans Front Nacional) ha estat accidentada i va comportar al seu moment l’expulsió del fundador, Jean-Marie Le Pen, el pare de Marine Le Pen.
Encara que Le Pen mantingui oficialment la confiança en Bardella i el tàndem que formen, pot ser que alguna cosa s’hagi trencat entre tots dos. Dilluns, quan es va assabentar de la notícia, se la va veure descomposta. Bardella ja ha tingut diversos problemes últimament, per la vida privada –el festeig amb una aristòcrata italiana i l’afició als luxes– i per les posicions polítiques. El president de l’ RN ha assumit plantejaments liberals, per acontentar l’empresariat, i això grinyola en un partit amb molts votants de classe humil.
Tampoc no va agradar gens al partit el seu recent acte a Anglaterra, amb Nigel Farage, on van signar una declaració d’intencions, en cas que l’ RN arribés al poder, en què Bardella prometia que França assumirà el retorn de tots els immigrants irregulars que travessin el canal de la Mànega i serà la República qui els tornarà als seus països. A l’ RN van considerar inconcebible aquesta promesa i un error de Bardella prestar-se al joc de l’astut Farage.

Ver comentarios 3
Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.
Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.
Excelente trabajo de la redacción, como siempre.