Menys ni-ni a Espanya, però continua per sobre de la mitjana de l’OCDE

Cada vegada que l’OCDE, responsable, entre d’altres, de l’informe PISA, anuncia que emetrà un ­estudi nou, a Espanya tremolem. Últimament, les xifres que ha ­publicat respecte al nivell educatiu dels nostres joves no han estat gaire encoratjadores. Per exemple, l’últim informe ­PISA, en què Espanya va rebre una bona patacada. Ahir l’OCDE va publicar un informe nou ( Education at a Glance 2026 ) i s’hi pot veure que la xifra de ni-ni (joves que ni estudien ni treballen) a Espanya continua sent superior a la mitjana dels països de l’OCDE i la Unió Europea. Això sí, hi ha esperança: la dada millora respecte a anys anteriors.

Per aquesta organització, els joves i les persones adultes joves que no cursen estudis ni treballen ni segueixen cap formació (ni-ni o NEET, per les sigles en anglès) “representen una preocupació important per a les polítiques, ja que els períodes llargs d’inactivitat a una edat primerenca poden tenir efectes negatius duradors en els resultats socioeconòmics en etapes posteriors de la vida”.

En percentatge, països com Bulgària, Polònia, Hongria, Croàcia i Eslovènia tenen índexs més bons

Així, a Espanya, el 17% de totes les persones dels 18 als 24 anys eren ni-ni el 2025, un percentatge elevat que ha millorat respecte a la dada de fa deu anys, quan el 2015 la xifra ascendia al 23%. Sens dubte, una millora notable. Tot i això, el percentatge continua estant per sobre de la mit-jana de l’OCDE, del 13% el 2025i del 16% el 2015, xifres idèntiques que la mitjana de la UE.

Espanya, en percentatge, se ­situa per sobre de països com Portugal (15%), Bulgària (15%), Polònia (14%), Hongria (14%), Croàcia (13%) i Eslovènia (10%). Crida l’atenció el cas d’ Itàlia, que el 2015 tenia una taxa del 30% i deu anys després ha aconseguit reduir-la significativament, fins al 16%, un punt percentual menys que Espanya.

Segons l’informe, les taxes de joves que no estudien ni treballen difereixen segons el gènere. De mitjana, el percentatge en dones és lleugerament més elevat. Al conjunt dels països de l’OCDE i els seus socis, una proporció més gran de dones d’entre 18 i 24 anys són ni-ni en prop de la meitat dels països.

Les diferències arriben als 17 punts percentuals a Colòmbia i als 19 a Mèxic. A la resta, els homes joves presenten taxes més altes que les dones, i s’observen les diferències més grans (de quatre a cinc punts percentuals) a Bèlgica, Estònia i França. A Espanya, ells continuen sent majoria: un 24% per un 23% (elles) el 2015 i un 18% per un 16% el 2025.

A la majoria dels països, les tendències van ser semblants per als homes i les dones joves entre el 2015 i el 2025: la taxa mitjana al grup dels 18 als 24 anys va descendir dos punts percentuals en el cas dels homes (fins a situar-se en el 13% el 2025) i quatre punts percentuals en el de les dones (fins a arribar al 15%). Tot i això, aquesta situació no es repeteix en tots els ­països. En alguns la taxa va augmentar per als homes i va disminuir per a les dones.

Malgrat aquestes millores ­generals, l’OCDE avisa que els percentatges de ni-ni es mantenen “persistentment elevats, cosa que reforça la importància de disposar de sistemes de suport integrals i ben coordinats per als joves”. Si bé alguns països han aconseguit reduir-los, d’altres continuen tenint dificultats.