El primer gran temporal de tardor tomba la mobilitat metropolitana

El moment àlgid del xàfec d’ahir no va coincidir amb l’hora punta matinal, quan els carrers són plens de nanos camí de l’escola i molts no agafen el paraigua perquè és un complement que combina malament amb l’adolescència. Va ser de les poques coses que va concedir una tempesta que va fuetejar Catalunya de sud a nord, al litoral i prelitoral, i que afortunadament no va deixar desgràcies personals però sí molts problemes logístics, de transport, d’inundacions, de fer tard, de preguntar-se si les infraestructures estan preparades i d’adaptar-se a una meteorologia que condiciona cada vegada més la vida humana.

Carrers com rius, soterranis com piscines, el metro negat, l’aeroport a mig gas, Rodalies pitjor que habitualment i un matí en què, de cop, es va fer de nit. El telèfon 112 va rebre prop de 700 trucades. L’emergència més delicada es va salvar a Gavà, amb dues persones –una dona i un menor– atrapades dins d’un vehicle que van haver de ser rescatades pels bombers. Hi va haver cotxes arrossegats i escoles que van buidar aigua (30 a Barcelona). Va ser el cas de l’escola de Sant Cugat Gerbert d’Orlhac, amb una cascada entrant per la finestra i negant el gimnàs.

El xàfec va tallar la ronda de Dalt, va afectar l’aeroport i Rodalies i va inundar estacions de metro

El primer gran temporal de tardor va deixar al seu pas precipitacions molt considerables: 97 litres per metre quadrat a Canaletes (Alt Penedès), 88 l/m2als Hostalets de Pierola (Anoia), o 71 l/m2a Fornells de la Selva (Gironès). Un total de 23 estacions meteorològiques van superar el llindar dels 40 l/m2.

Per les xarxes socials hi van circular vídeos d’aigua caient a tota velocitat per carrers de Cerdanyola, Sant Cugat, Cornellà, Sant Feliu de Llobregat, Viladecans, Llagostera i, per descomptat, Barcelona, amb els corredors de la malla de Cerdà acompanyant la tempesta cap al mar. No sense provocar seriosos problemes de mobilitat, com la inundació d’una desena d’estacions de la xarxa de metro, amb cinc línies a mig gas –com a conseqüència, els busos anaven atapeïts–; el tancament de tres línies del Tram, o el tall de la ronda de Dalt durant quatre hores en els dos sentits a l’altura de la Vall d’Hebron. Això últim és la segona vegada que passa en dues setmanes. Just per sobre de l’artèria, l’acumulació d’aigua va aïllar la Font del Gos, que pertany a Horta però els seus habitants sempre s’han sentit veïns d’enlloc.

A la gran ciutat, segons va detallar l’Ajuntament, els dipòsits pluvials van registrar un rècord històric arribant al 90% de la capacitat. Sis dels 15 enormes tancs van superar aquest llindar –sobretot els de Vilalba dels Arcs, Bori i Fontestà i Urgell–, mentre que els altres es van situar entre el 60% i el 90%. Ara fa un any, el Consistori va anunciar l’inici dels tràmits de reserva d’espai per instal·lar 29 dipòsits d’aigua més. Els que ja són operatius tenen una capacitat de retenció d’aigua de 447.020 m3. Fins a les tres de la tarda els bombers havien fet 66 sortides vinculades amb el temporal, sobretot per inundacions de locals i soterranis o la retirada d’elements que representaven un perill.

A Rodalies es va viure una jornada complicada. Per les limitacions de velocitat a què obligava la tempesta a les línies R2 Sud, R2 Nord, R3, R4 i R8 i perquè va tocar conviure un dia més amb els problemes habituals: errors en la regulació de trànsit a Martorell i a Molins, robatori de cable a Sant Miquel de Fluvià i incidències en l’explotació ferroviària a Altafulla. També l’alta velocitat va patir el xàfec amb la cancel·lació, per part de Renfe, dels Ave, Avant i Euromed entre les 9 h i les 11 h.

Com veieu a l’esquerra, l’aigua es va menjar la xarxa viària, en aquest cas l’autopista AP-7, al tram amb més camionsd’ Espanya. Tampoc no se’n va salvar l’aeroport del Prat,amb els controladors fent malabarismes per encaixar lessortides i entrades amb els avions que passen per l’espai aeri barceloní.

No es pot dir que Protecció Civil no avisés. Però una altra cosa és la resiliència de les infraestructures davant els capricis del canvi climàtic.