L’Àrea Metropolitana dona el vistiplau a la gestió de Veolia en vuit municipis

Per àmplia majoria, però sense la unanimitat que sol caracteritzar el govern multicolor de l’ Àrea Metropolitana de Barcelona ( AMB) format pel PSC, ERC, Junts i En Comú Podem. La Societat General d’Aigües de Barcelona, que pertany al grup Veolia, va aconseguir ahir el vistiplau polític per gestionar l’aigua en vuit municipis durant 25 anys, en un concurs públic que puja a més de 1.000 milions d’euros. És el penúltim pas abans de l’adjudicació.

El PSC i Junts hi van votar a favor, però els comuns hi van votar en contra. ERC va optar per l’abstenció, de la mateixa manera que dos consellers metropolitans de Junts representants de Sant Cugat del Vallès, la ciutat més gran dins del macroconcurs: l’alcalde Josep Maria Vallès i Cristina Paraira. A l’oposició, Vivim Montcada hi va votar a favor, el PP es va abstenir i Compromís i Acord per Torrelles, Vox i Junts per Tiana hi van votar en contra. Amb tot, la votació va ser clara en una administració on el PSC té majoria: 60 consellers a favor, 18 abstencions i 12 vots en contra.

Es dirimeix l’administració de l’aigua durant 25 anys per un valor de 1.000 milions d’euros

Veolia va aconseguir la millor puntuació tècnica i econòmica, però va presentar una oferta un 60% més baixa dels preus marcats en l’àmbit de les inversions. Això va obligar l’ AMB a demanar informes complementaris a l’empresa, que l’administració metropolitana va avalar tècnicament.

Segons fonts consultades, la Societat General d’Aigües de ­Barcelona va al·legar que el 30,5% de la rebaixa anirà a càrrec d’empreses subcontractistes i va aportar documentació en què les seves firmes col·laboradores assumien les condicions. El 29,5% restant es costejaria a càrrec del seu model econòmic. Hi va adjuntar l’informe d’una consultora en què diu que l’estratègia és viable. A més a més, va remarcar que la baixa només és a la partida d’inversions, i no al conjunt del contracte. Aquests van ser alguns dels arguments que van convèncer tècnicament l’ AMB, que en una nota de premsa va dir que les explicacions “acrediten l’eficiència econòmica derivada de les economies d’escala que permet la gestió conjunta del servei”.

“Sempre hem defensat la gestió pública”, va recordar Guille López, dels comuns. Isaac Salvatierra, de Junts per Tiana, va afegir que les justificacions presenten “dubtes”. “Entre la gestió pública i la privada hi havia un camí intermedi, una empresa mixta”, va remarcar l’alcalde de Tiana, una altra localitat del concurs, juntament amb Cervelló, Corbera de Llobregat, la Palma de Cervelló, Molins de Rei, Ripollet, Sant Andreu de la Barca i Sant Cugat. Per a Belén García, del PSC, es tracta d’un debat “ja molt estudiat” avalat per un “estudi de viabilitat sense impugnació”.

Ara l’ AMB demanarà a Veolia que acrediti la seva solvència tècnica i econòmica i l’adjudicació passarà per una altra sessió del Consell Metropolità, el ple de l’ AMB.

A les portes de l’ AMB, l’associació Aigua és Vida, partidària de la gestió pública, va qualificar la tramitació d’“irregular”. “L’únic informe que analitza els models conclou que la gestió pública és el més idoni”, va dir el portaveu, Dante Maschio, que també va ­reclamar accés públic a tota la ­documentació. Abans, Aiguamet, unió temporal d’empreses formada per Aqualia i Global ­Omnium, va qüestionar els criteris per validar l’oferta guanyadora i va demanar per carta als consellers “màxim rigor tècnic, seguretat jurídica, transparència i garanties econòmiques”.