Els investigadors confirmen que els “porcs de l'infern” van caçar a Catalunya fa 30 milions d'anys

Els “porcs de l'infern” van ser un dels grans depredadors de l'Oligocè, fa aproximadament 30 milions d'anys. Els grans músculs de la mandíbula i les seves afilades dents el convertien en una autèntica amenaça fins i tot per a animals més grans. Encara que la seva característica més distintiva eren unes protuberàncies òssies als dos costats del cap, similars a les del facoquer actual.

Els Entelodontidae es distribuïen principalment per Àsia i Amèrica del Nord. Encara que un equip d'investigació de l'Institut Català de Paleontologia - Miquel Crusafont (ICP - A PROP) ha confirmat que aquesta espècie també va habitar Catalunya. Concretament, s'han trobat restes a la Conca de l'Ebre.

Mínimes evidències a la península Ibèrica

Segons expliquen el grup d'especialistes en un article publicat a la revista Geologica Acta,pràcticament no s'han trobat altres evidències d'entelodóntidos a la península Ibèrica. El descobriment es va realitzar al reexaminar mostres obtingudes en el jaciment de Rocallaura, a prop de Vallbona de les Monges (Lleida).

Els “porcs de l'infern”, bastant semblants als senglars i els porcs actuals, encara que amb potes llargues i primes, van coronar la cadena tròfica a Euràsia durant uns cinc milions d'anys. Aquests mamífers artiodàctils (ungulats de dos o quatre dits) extints tenien una mida gran i robusta.

Els treballeu-vos a la Conca de l'Ebre han permès recuperar una canina i un fragment mandibular, que originalment van ser assignats a un Entelodon magnum. Els experts de l'ICP-A PROP, tot i això, assumeixen que amb les restes trobades no és possible atribuir l'exemplar a una espècie concreta amb prou certesa.

“Els nostres resultats indiquen que el material de Rocallaura difereix d'Entelodon magnus i E. antiquus pel que fa a mida i característiques dels molars; encara que presenta certes similituds amb E. deguilhemi, per la qual cosa aquí es classifica simplement com Entelodon sp”, escriuen els investigadors.

Malgrat ser omnívors, el seu cos poderós i les seves formidables mandíbules els convertien en depredadors i carronyaires molt eficaços. Malgrat que els científics històricament els van anomenar porcs gegants o porcs de l'infern, en realitat aquest grup està més emparentat amb hipopòtams i balenes, explica Albert Vidal-Martí, especialitzat en entelodóntidos.

Gairebé tota l'evidència fòssil disponible dels entelodóntidos prové d'Àsia o Amèrica del Nord. Al vell continent, les proves són relativament escasses, i a la Península Ibèrica no s'havia estudiat mai en detall.

“Ara estem analitzant més restes fòssils de jaciments propers com el Talladell que ens permetran descriure millor als entelodóntidos que vagaven per la península Ibérica durant l'Oligocè”, afirma l'investigador de l'Institut Català de Paleontologia.

A més de confirmar la presència del gènere Entelodon a Catalunya, l'estudi inclou una reconstrucció científica inèdita d'un entelodóntido al paisatge que envoltava Rocallaura fa aproximadament 30 milions d'anys. La il·lustració, obra de Jesús Gamarra, és la primera d'aquest tipus feta en un jaciment de la Península.

Grans mamífers

“Els fòssils de Rocallaura aporten nova informació sobre la distribució d'Entelodon al sud-oest d'Europa i contribueixen a una millor comprensió dels grans mamífers que van habitar la península Ibérica durant l'Oligocè”, conclouen els investigadors.