Barcelona busca solucions amb visió metropolitana al col·lapse dels accessos

L'Ajuntament de Barcelona li han retret en els últims anys que prenia mesures urbanístiques sense tenir en compte la mobilitat obligada dels veïns de l'entorn metropolità que entraven i sortien de la capital en vehicle privat. Ara el govern municipal la gira la truita i encarrega una sèrie d'estudis per analitzar les mesures que s'haurien de prendre fora de la capital catalana amb l'objectiu de millorar la mobilitat interurbana.

El segon túnel ferroviari des del Vallès ha de ser per Sant Cugat o per Cerdanyola? El tercer túnel que travessa la ciutat ha d'entrar per la Diagonal i estar connectat a Rodalies o als FGC? Les incògnites sobre projectes estratègics en matèria de mobilitat a curt, medi i llarg termini són moltes. El que vol l'Ajuntament és tenir clares les necessitats i les propostes, després ja dependrà en gran part d'altres administracions com es faci, si és que es fa.

Els responsables del departament de Mobilitat de l'Ajuntament han diferenciat els accessos a la capital catalana a quatre corredors: la Diagonal, la Gran Via sud i la ronda Litoral, la Gran Via nord i la Meridiana. Aquelles artèries municipals van lligades a corredors metropolitans a partir dels quals es pretenen articular transformacions en matèria de mobilitat des d'una visió supramunicipal. 

“La Meridiana no acaba en el pont de Sarajevo”, repeteixen moltes vegades a l'equip del govern municipal, sabedors que la transformació feta per l'avinguda en la trama urbana té efectes quilòmetres allà. És precisament en aquest àmbit on més avançats es troben els estudis, ja que van lligats a l'avantprojecte de reurbanització de l'avinguda entre Fabra i Puig i el pont de Sarajevo, una actuació que s'ha d'afrontar en el següent mandat.

El mateix vol fer-se a les altres avingudes, lligades als diferents corredors. La feina ho encarrega l'Ajuntament a través de l'empresa municipal Bimsa perquè el dugui a terme l'agència Barcelona Regional. El compromís de tots dos és una interlocució constant amb els ajuntaments de l'entorn, el  Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i la Generalitat, que són les administracions competents en la matèria.