Un guàrdia civil antidroga, però només a estones

“La vida amb un gos consisteix en un 90% a seguir-se l’un a l’altre per veure’s mútuament fent les necessitats i què està mastegant l’altre” és una dita enginyosa que va circular fa uns sis anys a Facebook a què ara @enrisanchezOK hi afegeix una observació: “Cada cop que surto del lavabo el gos em mira pensant ‘com vols que trobi xicota si pixa sempre al mateix lloc’”.

És una manera de passar la vida que deuen compartir certs gossos, quissos badocs o incapaços d’ensumar que els seus amos no són aigua clara, que ho són tant poc com la que ruixen al vàter. El del cap de l’equip antidroga de la Guàrdia Civil a Segòvia, per exemple, que dimarts va veure el seu amo detingut per narcotràfic.

La tardor no ha arribat fins que no ho ha dit El Corte Inglés, per molt que ens trobem, com afirma @LanderOtaola, en aquell moment de l’any en què als supermercats s’ajunten les cremes solars, les carabasses de Halloween i els torrons. Inevitablement estem sotmesos a quatre estacions diferents i a tota mena de canvis, però hi ha coses que no canvien: de tant en tant és detingut algun responsable policial irresponsable per qüestions relacionades amb les drogues algun responsable policial irresponsable.

Alguns casos són sagnants, com el d’aquells agents de Buenos Aires que el 2018 van culpar les rates de la desaparició de 540 quilos de marihuana dels dipòsits judicials. Van ser expulsats del cos. També n’hi ha d’autòctons, com el dels policies nacionals antidroga de Mèrida acusats el 2024 d’“organització criminal” pels seus tripijoints amb l'haixix.

Però la detenció del cap segovià de la Guàrdia Civil té una singularitat que la fa entrar en una altra dimensió: va ser arrestat fa nou anys per delictes com tràfic de drogues, pertinença a banda criminal organitzada, revelació de secrets o omissió del deure de perseguir la delinqüència. Els jutges d’instrucció en aquell cas van sobreseure les actuacions. I va tornar a l’activitat per la porta gran, anomenant “Resurgir” la seva primera actuació antidroga. 

La presumpció d’innocència obliga a tractar-lo com a innocent mentre no hi hagi una condemna ferma, sí. La presumpció de reincidència obliga a tractar-lo com a reincident mentre hi hagi una sospita ferma, també. I hi ha molt malpensat a xarxes que percep un cert tuf. Que creu que aquella primera vegada va aconseguir enredar els jutges i, per extensió, la societat, i que, envalentit i sentint-se per sobre de qualsevol, hi ha tornat. Que aquella primera vegada li va fer pensar que podia sortir-se’n i per tant podia tornar a arriscar-se. “Va ser detingut per narcotràfic fa nou anys. Què s’espera quan posen la guineu a cura de les gallines”, es queixa @Erreharria1.

Si tot acaba sent així, la ment d’aquest cap de la Guàrdia Civil no hauria fet més que moure’s entre aquests paràmetres:

1. No ets tan llest com sembles.

2. Ets més llest del que sembles.

3. Ets tan llest com sembles.

No cal donar-hi gaires voltes per adonar-se que tots ells són insults. Passada per la traductora, aquesta classificació d’@Abelaer va així:

1. Ets ruc.

2. Sembles ruc.

3. Ets ruc i ho sembles.

I tot això aquest guàrdia civil ho pensaria de tothom: d’aquells jutges, de nosaltres i del gos policia capaç d'ensumar els grams de droga més dissimulats, llevat els del seu amo.