Burnham deixa oberta l’opció del retorn britànic a la Unió Europea

Ulisses va omplir de cera les orelles dels mariners de la seva embarcació perquè no poguessin sentir el cant mel·liflu i seductor de les sirenes, dirigit a hipnotitzar-los i fer que s’estavellessin contra els penya-segats. Andy Burnham no només s’ha tapat les seves, sinó que també s’ha posat una bena als ulls, per no veure ni sentir els comentaris de l’oposició i de la premsa conservadoradesprés de dir que no descarta la tornada del Regne Unit a la Unió Europea.

És una de les opcions que hi ha damunt la taula –va declarar en una entrevista ahir a la BBC–, juntament amb unes quantes més: deixar les coses com estan ara (amb petits retocs per facilitar el comerç i més col·laboració en diversos camps), entrar a la unió duanera, ingressar al mercat únic, a l’ Àrea Econòmica Europea juntament amb Noruega i Liechtenstein, un pacte com el de Suïssa i la condició d’“ Estat associat”. “Hem d’estudiar els pros i els contres, i veure què és viable i què no”.

Ja és la tercera vegada que el ­titular de Downing Street (a qui li agrada agradar a tothom) matisa la seva posició sobre aquesta qüestió. Com a alcalde de Manchester, va dir que esperava veure el Regne Unit de tornada a la UE abans de morir; com a candidat a l’escó per Makerfield (molt euroescèptic), va assegurar fa pocs mesos que el tema del Brexit estava tancat, i ara, per entabanar l’electorat euròfil que se sent temptat de votar els Verds, suggereix que totes les opcions estan obertes.

“El Brexit ha fet més mal que bé, ha deprimit el creixement econòmic i ha fomentat la pèrdua de control sobre la immigració”, afirma Burnham, fent-se ressò d’informes que indiquen una pèrdua d’entre quatre i sis punts del PIB per la sortida de la UE. Però deduir que ara mourà peça per a la tornada al club seria un error, perquè per això caldria un altre referèndum i –en cas que guanyés el sí– una complexíssima negociació d’anys amb Brussel·les sobre les condicions del retorn del fill pròdig (euro o lliura?, Schengen o no Schengen?, etcètera).

Les enquesten mostren que una clara majoria dels britànics (més del 60%) consideren que el Brexit va ser un error que ha reduït les exportacions a Europa, ha multiplicat la burocràcia per a les petites empreses i ha complicat la vida als nacionals d’aquest país amb cases a la Costa Blanca, la Provença o la Toscana, i als turistes que pateixen llargues cues als aeroports mentre se’ls prenen les empremtes digitals.

Però d’aquí, i de considerar que en teoria totes les opcions estan obertes, a fer un pas decisiu hi ha un bon tros. Primer caldria incorporar al pròxim manifest laborista de cara a les eleccions del 2029 l’objectiu del retorn total a la UE, o el parcial a la unió monetària o el mercat únic, possibilitats que significarien que Londres acceptés el lliure moviment de persones i l’arribada sense límit d’estudiants i treballadors europeus en un moment que l’obsessió nacional és reduir la immigració.

Burnham pretén seduir els votants progressistes i proeuropeus, perquè la seva estratègia electoral és completament contrària a la de Keir Starmer. Mentre que el seu predecessor buscava recuperar els antics bastions industrials del nord d’ Anglaterra socialment conservadors i ferotgement antiimmigració que s’han passat a ­Farage, ell preveu una àmplia coalició de centreesquerra amb els liberals demòcrates, els Verds, els nacionalistes escocesos i els gal·lesos. Per això també dona suport a canviar el sistema majoritari actual per un de proporcional.

La preocupació immediata de Londres de cara a la cimera Regne Unit-UE prevista a finals de novembre (si no es torna a ajornar) és que aquest país no es posi al mateix sac que la Xina a la legislació anomenada Made in Europe que es negocia a Brussel·les,i que sectors industrials d’aquest país, com l’acer i l’automòbil, siguin víctimes col·laterals de les mesures proteccionistes. Això, juntament amb un pla de mobilitat juvenil que fa anys que està encallat per la reticència britànica i l’homologació de les regulacions en sectors com l’agrícola, alimentari i energètic, seran les principals qüestions que hi haurà damunt la taula.

Però, mentrestant, Farage, els conservadors i l’ampli sector de la premsa que els dona suport criden traïció, traïció! , i canten com les sirenes de L’odissea perquè el vaixell de Burnham i el laborisme s’estimbi contra les roques. Per això, sigui quina sigui la seva intenció respecte a la tornada a la UE, s’ha tapat les orelles amb cera.