Si el Canadà s’ho pensa...

Després de veure passar sis primers ministres per Downing Street en deu anys, Andy Burnham té clar que no pot contemporitzar i ha d’abordar els problemes de fons de la societat britànica amb audàcia. Des de la seva arribada al poder en substitució de Keir Starmer, el Partit Laborista ha experimentat una millora en les enquestes i això ha insuflat ànims als seus partidaris, que han celebrat a Liverpool un congrés durant tres dies amb el flamant lema de “Hope again”, és a dir, “esperança altre cop”.

Aquest clima és el que va empènyer Burnham a anunciar un paquet de reformes en qüestions tan essencials com l’habitatge –la prioritat del seu Govern–, el sistema electoral i les pensions. I no content amb anunciar mesures en aquestes tres assignatures pendents, va obrir el gran meló del retorn a la Unió Europea. El líder laborista va dir durant el congrés que vol presentar “diferents opcions” per fixar les relacions de futur amb Europa que passarien per deixar les coses com estan, entrar en la unió duanera o ingressar al mercat únic. En declaracions ahir a la BBC va anar un pas més lluny i va afegir que una altra opció “era arribar fins al final”, la qual cosa significaria reincorporar-se a la UE.

El president de França, Emmanuel Macron, de visita oficial a Espanya, va reaccionar immediatament amb un “ Welcome back” –benvinguts de nou–, i va dir que seria una gran notícia “per al seu país i per als europeus”.

Però potser no és bo córrer tant. Com explica avui el nostre corresponsal a Londres, Rafael Ramos, l’anunci de Burnham és més una picada d’ullet als votants proeuropeus i progressistes britànics que no pas una veritable voluntat de tornar a la UE. És cert que ell va fer campanya contra la sortida del Regne Unit de la UE l’any 2016 i que la majoria dels britànics creuen que el Brexit va ser un error.

El que no té gaire sentit és que el Canadà estudiï ser el primer “membre associat” de la UE i la Gran Bretanya, en canvi, s’aïlli d’Europa. La geopolítica viu canvis inesperats i, enfront d’un Donald Trump tan agressiu amb els europeus, potser té avui més sentit que mai un replantejament després del Brexit. Ja es veurà.