Els voluntaris de la Societat Històrica de Lismore estaven preocupats per rescatar, protegir i difondre la història, la cultura i la llengua gaèlica de la seva petita illa en les Hèbrides Interiors (Escòcia). Per això, el 1994, van crear una organització sense ànim de lucre que gestiona el Lismore Gaelic Heritage Centre.
La seva feina incansable ha permès que, 30 anys després de la seva creació, els membres d'aquesta associació hagin realitzat un descobriment extraordinari. A prop d'Argyll (nord-oest d'Escòcia) han trobat, prop d'una catedral del segle XIII, un destacat centre eclesiàstic que fins ara només es coneixia a través de tradicions locals.
L'important monestir de Lios Mòr
El lloc presentava totes les característiques pròpies de l'important monestir de Lios Mòr, fundat al segle VI després de Crist i que va tenir gran rellevància durant l'expansió del cristianisme a Escòcia. Durant les excavacions van aparèixer des d'impressionants escultures fins a valuoses peces d'artesania.
L'Església cristiana va exercir un paper fonamental en el desenvolupament del nord-oest d'Europa durant l'Alta Edat Mitjana (entre els anys 400 i 1000 d.C.), modelant tant la vida religiosa i intel·lectual com les estructures polítiques que van sorgir després de la caiguda de l'Imperi romà, segons expliquen els experts en un article publicat a la revista Antiquity.
El mateix va ocórrer a Escòcia, on esglésies com Iona —cèlebre per ser un dels nuclis religiosos cristians més antics d'Europa Occidental— van impulsar l'auge del monaquisme en el regne gaèlic de Dál Riata, que incloïa Argyll, la major part de les Hèbrides i fins i tot una part del comtat d'Antrim, a Irlanda del Nord.
El monaquisme (o monacat) és un estil de vida religiós en el qual les persones s'aparten del món per buscar la perfecció espiritual mitjançant l'oració, l'ascetisme i la disciplina. I el monestir de Lios Mòr (que en gaèlic escocès significa “el gran jardí” o “el gran recinte”) va ser un d'aquests destacats centres.
“Lismore, fundat per San Mo Luóc al segle VI, era conegut gràcies a registres històrics, evidències toponímiques i la tradició local; tot i això, tot just existien proves arqueològiques que confirmessin la seva natura, extensió o importància”, afirma la doctora Clare Ellis, d'Argyll Archaeology, que va dirigir les excavacions.
La situació va canviar quan la Societat Històrica de Lismore va iniciar una investigació sobre la catedral de l'illa, del segle XIII. “L'objectiu era determinar si l'emplaçament de la posterior catedral medieval va ser també la ubicació de l'antic monestir de Mo Luóc, així com avaluar la magnitud, la natura i l'estatus de l'assentament”, afegeix Ellis.
Les excavacions i els estudis geofísics van treure a la llum extenses zones d'enterrament, àrees d'artesania d'alt nivell, edificacions antigues i proves poc comunes de feines amb metalls preciosos, la qual cosa demostra que Lismore va ser molt més que una petita església insular.
Aquestes troballes han portat els arqueòlegs professionals que també han participat en les feines a la conclusió que l'illa va acollir un monestir de l'Alta Edat Mitjana que gaudia de gran riquesa i influència.
Pròsper centre de culte, artesania i saber
“Va ser un pròsper centre de culte, artesania i saber, la importància del qual va poder haver rivalitzat amb la d'alguns dels monestirs més cèlebres de la Gran Bretanya altomedieval”, explica el professor Gordon Noble, de la Universitat d'Aberdeen i coautor de l'estudi.
“Els descobriments a Lismore demostren el valor de l'arqueologia impulsada per les comunitats locals per a l'avenç de la investigació acadèmica”, apunta Bob Hay, antic resident de l'illa que va organitzar el finançament i va coordinar els voluntaris. “I les proves trobades han transformat radicalment la comprensió d'un dels centres cristians primitius més importants d'Escòcia”, conclou.
Ver comentarios 3
Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.
Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.
Excelente trabajo de la redacción, como siempre.