Porta gran, però tanques altes

“Immigració? Un país ha de tenir la porta molt gran, però les tanques molt altes”. El col·laborador del primer ministre canadenc, Carney, Michael Ignatieff, que també va ser líder del partit liberal, reflexiona així per a La Contra. I els lectors ho aplaudeixen.

Ignatieff va guanyar el Princesa d’Astúries de Ciències Socials després d’oposar-se, com a rector d’universitat a Budapest, al racisme d’Orbán. Ningú més oposat, doncs, a la ultradreta MAGA i als que proven d’esgarrapar vots de la frustració de la classe obrera al veure’s obligada avui a competir amb els immigrants en sous i preus; habitatge i cues en sanitat, educació, pensions...

La dreta ha coincidit tradicionalment amb l’esquerra a donar suport a la immigració massiva i a ser permissiva amb la il·legal; perquè per a uns era mà d’obra barata per a les seves granges, terres, fàbriques i llars; i per a d’altres, argument de postureig bonista. Després, el cost tributari de la immigració il·legal ha hagut de ser assumit per tots. Per això, sorprèn la posició del centrista i liberal Ignatieff.

Hem de ser generosos, precisa, amb els que compleixen la llei i arriben per treballar i crear i compartir la prosperitat dels nostres països, però durs amb les màfies que exploten els il·legals. Demana de posar-los les tanques molt altes mentre se’ls ensenya el camí a tots perquè arribin legalment per la porta sense jugar-se la vida. Analitzar i decidir cas per cas.

Immigració és la paraula clau d’aquest segle

Ignatieff m’explica que va idear la frase quan en campanya electoral va descobrir que els que demanaven més mà dura contra les màfies dels il·legals eren precisament els immigrants ja plenament canadencs, com ell, que volien equitat en el tracte per a tothom. “I –afegeix Ignatieff– un país no és un hotel: els que arriben han d’adaptar-se a la llengua, lleis i costums locals”. Ni un sol gueto, doncs.

Immigració és la paraula clau d’aquest segle. Espanya tenia 35 milions d’habitants a finals del segle XX –avui en té 50– i Catalunya, 6 –avui en té 8,2–. Res no ha canviat més les nostres vides i res no explica millor la nostra realitat...

I carències d’habitatge, que són de transport, i educació: el 36 % dels menors de 20 anys a Espanya i el 40 % de menors de 5 anys van néixer a l’estranger. A Espanya hi resideixen gairebé un milió d’immigrants il·legals, segons estima Funcas per les visites sense papers a la sanitat pública.

Tot el que alimenta titulars ara en precampanya electoral és inseparable d’aquesta paraula del segle. Ja tenim en percentatge més immigrants que els EUA i el Canadà, i que qualsevol país de l’Europa pròspera, que comença a filtrar-los. Ignatieff ho sap. I té raó.