La llarga ombra de l’arquitectura mediterrània de Josep Lluís Sert

El gest quotidià d’obrir una finestra pot explicar la diferència entre una arquitectura que dialoga amb el clima i una altra que l’aïlla. L’exemple el va utilitzar aquest dijous l’arquitecte Emiliano López per enaltir la voluntat del reconegut arquitecte català Josep Lluís Sert (1902-1983) que la seva obra interactuï amb les circumstàncies naturals del lloc on es troba. Així, deixar que entre l’aire és el “plaer de viure al paisatge, de formar part del clima i de l’entorn”, segons López; tot i això, deixar-la per sistema tancada converteix un habitatge en “una caixa funcionalista perfecta”.

López va exposar la idea en un seminari ahir al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) sobre Sert, l’arquitecte català més internacional... si no hagués existit Antoni Gaudí. El cicle, que conclou avui, s’organitza entorn de debats i conferències que reuneixen experts i arquitectes per, no tan sols donar compte de la trajectòria de Sert, sinó també el seu pensament.

Sert va traslladar l’urbanisme modern mediterrani a l’americà i el llatinoamericà

Estructurades en quatre blocs –habitatge, art, la seva trajectòria per Llatinoamèrica i la seva relació amb Barcelona–, les jornades compten amb la col·laboració d’historiadors, estudiosos i professionals de l’arquitectura com Joan Busquets, Carolina B. García, Eduardo Prieto, Reto Geiser, Josep Maria Rovira, Jaume Freixa i el propi Emiliano López, a més de la participació d’ Eric Mumford, historiador de referència internacional i especialista a Josep Lluís Sert.

Mumford és una eminència en aquest terreny i prepara una conferència aquesta tarda al CCCB en què, entre altres qüestions, destacarà Sert com una figura que uneix l’urbanisme modern europeu amb l’americà i el llatinoamericà.

A grans trets, la conferència plantejarà una trajectòria que, a partir d’una sensibilitat mediterrània, va ajudar a difondre internacionalment l’urbanisme i l’ensenyament del disseny urbà moderns. Ho va fer, per exemple, matisant l’urbanisme de Le Corbusier –de qui es va veure àmpliament influït– de blocs alts en parcs, amb barris de cases baixes amb pati, espais per als vianants i places com a centres urbans. És quelcom que va aplicar a Chimbote (Perú), Bogotà, Maracaibo, Port Ordaz ( Veneçuela) i l’ Havana. Més tard també sobre l’entorn de Harvard: l’ Holyoke Center, el Carpenter Center amb Le Corbusier o el Peabody Terrace.

La xerrada que va servir ahir per inaugurar el cicle sobre Sert la van protagonitzar els arquitectes Emiliano López i Eduardo Prieto. Tots dos van destacar l’ afany de Sert per adequar l’arquitectura a l’espai mediterranialitzant-lo. Perquè la mediterraneïtat de Sert no és tant el viure de cara a fora, com la continuïtat entre interior i exterior, amb patis, places, terrasses, una ventilació creuada, el control de la llum. El ciutadà a Barcelona té una bona prova d’això a la Casa Bloc o a l’edifici de la Fundació Miró (a Josep Lluís Sert i a Joan Miró els va unir una profunda amistat).

Aquells espais intermedis Prieto els va anomenar ahir “espais matalàs”: “Són aquests espais ‘entre’, que van qualificant, que van adaptant-se, que parlen de la idea de profunditat”.

Prieto va centrar la seva exposició en dues creacions de Sert: la casa López, d’influència lecorbusiana situada al carrer Muntaner de Barcelona i construït als anys trenta del segle XX, i les anomenades cases de cap de setmana del Garraf. Li van permetre destacar “l’ ambientalitat” de l’obra de Sert. Per això, Prieto es va servir del més mínim detall, com un tendal al terrat de la casa López que es percep en una foto d’època. “[El tendal] ens parla del passat de les ciutats mediterrànies (...), convoca aquell passat de la ciutat tèxtil mediterrània en la qual allò pesat conviu, per dir-ho així, amb el lleuger”, va considerar el ponent.

També Prieto va incidir en la idea de mediterraneïtat de Sert. Va basar-se en el Peabody Terrace, un complex dels anys cinquanta a prop de Harvard pensat per a estudiants casats o amb família, i que constitueix l’habitatge col·lectiu més rellevant de Sert. Un espai on planteja “sales de reunions, màquines expenedores i rentadores... On botigues de queviures, oficines administratives i guarderia s’obren a la Rambla, al mall , l’entrada al garatge és a l’espai central, el seu mur proveeix d’un fons per a pòsters i decoracions festives...”. Un viure “cap enfora” que avui dia ha quedat truncat: “Aquesta plaça central pavimentada ja no existeix. Un deixeble de Sert va ser l’encarregat de remodelar-la i arruïnar-la”.