El bo i millor del teatre internacional visita Temporada Alta

Quan, ara fa dos anys, Narcís Puig va rellevar Salvador Sunyer al capdavant del festival Temporada Alta, va deixar clar que hi canviaria ben poques coses. No calia malmetre una fórmula d’èxit que havia anat creixent al llarg dels anys durant més de tres decennis, i és per això que els canvis entre temporades només són ajustos per continuar endavant. Cal recordar que Puig va ser, durant molts anys, la mà dreta de Sunyer, per tant el relleu va ser natural.

Avui, doncs, la cita teatral manté uns paràmetres constants, combinant l’impuls de la dramatúrgia catalana contemporània per diferents vies, i portant els millors muntatges d’Espanya i del món als escenaris gironins.

El prestigi i el bon fer del festival s’han guanyat la confiança de les companyies, de manera que estrenar els seus muntatges a Temporada Alta els ve de gust. És per això que aquesta edició acull quatre estrenes absolutes de quatre companyies inter­nacionals.

Vint anys més tard, Peeping Tom hi estrena una nova versió del seu cèlebre Le Salon, que va ser un punt d’inflexió en la seva trajectòria. Ara, la companyia belga estrena Le Salon ‘revisited’, que posa en valor el seu univers que combina teatre i dansa, amb aquesta peça que es desenvolupa en una sala decadent, en la qual una família de casa bona viu moments difícils i va de mal borràs. (Municipal de Girona, 21-22/XI)

La segona estrena internacional la porta una Needcompany renovada, ara sense Jan Lawers. Everything must change és la creació de Sung Im Her i Maarten Seghers, que amb un cor de vuit intèrprets, entre moviment, veu i música, qüestiona la ineficiència humana en un bucle d’esforç, fracàs i resistència. La companyia belga fa la seva pròpia versió del mite de Sísif. ( Teatre de Salt, 7/XII)

De Xile arriben els Hermanos Ibarra Roa, que hi estrenaran La muerte del padre , una peça que defineixen com “una faula delirant sobre la mort del pare, entre cosmonautes i militars perduts”, protagonitzada per una carnissera, la seva parella, que és actriu, i una filla anarquista. ( Teatre de Salt, 3/XII)

I entre Espanya i Mèxic també s’hi estrena el Museo de los relámpagos, amb creació i interpretació de Shaday Larios i Jomi Oligor. La peça qüestiona l’aïllament que pateixen les peces que són exposades en museus i col·leccions, i presenta “històries de peces trobades, testimonis de custodis i custòdies, somnis i esclats animistes de matèries i éssers que reclamen veu, restitució i un nou espai de significat”. ( Centre Cultural La Mercè, 19-22/XI)

La Needcompany estrena la seva versió del mite de Sísif a l’obra ‘Everything must change’

El festival s’inaugura aquest diumenge amb una altra peça internacional que, tot i que no és estrena absoluta, serà la segona vegada que es farà, després d’haver estat estrenada a Bèlgica. Es tracta de Has been, una altra joia d’aquesta edició, on conflueixen dos artistes de disciplines diferents, la dansa i el circ, però que tenen en comú que ja han arribat a la cinquantena. L’edat és el que els fa replantejar-se el fet de pujar a un escenari, del pas del temps i de com s’entenia l’art fa un quart de segle i com s’entén ara. Ells són el coreògraf de dansa Sidi Larbi Cherkaoui i l’artista de circ i teatre físic Martin Zimmermann. (Municipal de Girona, 4-5/X)

Un altre habitual del festival és l’italià Romeo Castellucci, que en aquesta ocasió s’acosta a un altre mite amb Faust. Fet, no dit : “Abans de trobar-se amb Mefistòfil, Faust ja ha topat amb una forma radical del mal: el buit, l’esfondrament del sentit i la crisi del llenguatge”. La peça parla de la foscor del present i la impossibilitat de comunicació. (El Canal de Salt, 4-5/XII)

Itàlia i l’Argentina fan parella amb Cristiana Morganti i Claudio Tolcachir a The forest , combinant la dansa-teatre i la creació textual, on la ballarina de Pina Bausch i el dramaturg, sense deixar de banda l’humor, presenten “una peça que barreja autobiografia, conte i ecos shakespearians”. ( Teatre de Salt, 24-25/X)

Bèlgica i França conflueixen a Thésée, sa vie nouvelle , de Guy Cassiers i Valérie Dréville. En aquesta ocasió, converteixen la novel·la de Camille de Toledo en “un laberint escènic sobre dol, memòria familiar i trauma europeu”. (El Canal de Salt, 23-24/X)

I en la connexió iberoamericana, una altra secció consolidada de Temporada Alta, a més dels Hermanos Ibarra Roa, Christiane Jatahy torna al festival amb una revisió de la revisió de La senyoreta Júlia de Strindberg que va fer fa quinze anys. La proposta Júlia-15 anys més tard (2011-2026) connecta amb els 50 anys del Teatre Lliure, amb Moha Amazian i Júlia Genís a l’escenari, més la pel·lícula que sol acompanyar els muntatges de la creadora brasilera. (El Canal de Salt, 16-17/X)

Sidi Larbi Cherkaoui i Martin Zimmermann reflexionen sobre l’edat de l’artista a l’espectacle inaugural

Després de l’èxit de Petróleo, els argentins Piel de Lava també hi seran presents, ara amb Parlamento , una distopia que presenta “una nau que orbita al voltant d’una Terra en flames, on quatre diputades continuen debatent, votant lleis i cantant himnes com si el món encara funcionés”. ( Teatre de Salt, 30/X)

La companyia xilena Bonobo hi presenten Estampida humana , que retrata “el col·lapse dels vincles comunitaris en una faula sobre por, violència i desesperança”. (El Canal de Salt, 6/XI)

I per acabar aquesta tria, La Veronal també hi torna amb el duo Living & leaving, que interpreten Marina Rodríguez i Fabio Calvisi. Marcos Morau i la companyia exploren la vida com un territori en transformació constant. (Teatre de Salt, 21-22/XI)