La tutela de Feijóo

Que les organitzacions polí­tiques espanyoles han evo­lucionat cap a models je­rarquitzats i verticalitzats ja té la condició de certesa. Al PSOE, malgrat la seva ànima federal, Pedro Sánchez ha apostat per una concepció presidencialista, fins i tot si­tuant membres del Govern central al capdavant de les federacions. Al PP, la verticalitat ha estat històricament gairebé una constant. Amb Sumar i Podem, i encara més amb Vox, les dues característiques han format part de la seva pròpia gènesi. Però als partits majoritaris sempre s’han cuidat les maneres, encara que només fos per simular certa autonomia territorial. Però ara això de Génova amb la Comunitat Valenciana ha superat totes les expectatives; per mal.

El PP valencià, organització clau per a l’estabilitat nacional del partit i fonamental per a les seves expectatives en unes eleccions generals, viu sumit en la incertesa pendent de la decisió que Alberto Núñez Feijóo adopti sobre el futur de Juanfran Pérez Llorca: si el confirma o no com a candidat. Llorca, no ho oblidem, va ser la persona elegida fa gairebé un any per substituir Carlos Mazón, que va dimitir per la nefasta gestió de la dana. I ni tan sols Génova ha autoritzat encara que els populars valencians puguin celebrar un congrés regional, mentre que altres organitzacions territorials ja els tenen en marxa.

Génova ha convertit el PP valencià en una estructura sense autoritat ni influència

L’organització valenciana, dirigida per una gestora amb un mandat que va caducar fa temps, és avui, simplement, un instrument sense capacitat per dinamitzar la seva pròpia vida orgànica o per influir en l’organització nacional. Es podria dir, sense exagerar, que el PP valencià és una organització tutelada per Génova, sense capacitat per gestionar-se a si mateixa i que genera una profunda desconfiança en Madrid; gairebé un protectorat. I això que governa la Generalitat Valenciana amb el suport de Vox.

En aquest context apareixen les especulacions i les maniobres fratricides. Com aquell “dossier”, del qual ningú no es considera autor –malgrat que tot apunta a foc amic– contra Pérez Llorca, que ja circula per les redaccions i que el PSPV portarà a la Fiscalia amb la sospita que conté “ presumptes delictes de corrupció”. Entre el silenci de Génova sobre Llorca i aquest dossier, alguns capitans del PP valencià s’estan movent per reivindicar-se com a alternativa al president. Aquest és el complex escenari.

Cada dia que Feijóo tardi a resoldre la situació del PP valencià és un regal per a l’oposició del PSPV i Compromís, un reforç per a la corba ascendent de Vox i un factor que erosiona un partit que aspira a la presidència del Govern central a les pròximes generals. Algú hauria de recordar a Génova que, com bé defensa Iván Redondo, qui guanya a València “gairebé té un peu i mig a la Moncloa”.