El Parlament rebutja els nous plans d’Illa en habitatge

Una de freda i una de calenta per al Govern. El Parlament de Catalunya va rebutjar ahir la mesura estrella en matèria d’habitatge llançada pel president de la Generalitat, Salvador Illa, durant el debat de política general, la de les compres conjuntes de pisos amb persones més grans de quaranta anys que tenen dificultats per pagar-ne un. En canvi, la majoria parlamentària va salvar el cap del Govern de la reprovació parlamentària per la “seva mala gestió” impulsada el grup de Junts, grà­cies als aliats d’investidura del president.

La innovadora iniciativa d’ Illa en matèria d’habitatge, recollida en una proposta de resolució–una mera declaració d’intencions– del PSC, no va aconseguir el suport majoritari. De fet, només va rebre el suport d’ERC i el rebuig de Junts, PP, Vox, CUP i Aliança Catalana. L’abstenció dels Comuns, l’altre soci d’investidura, va decantar la balança. Tot i així, la consellera de Territori, Sílvia Paneque, va assegurar després del debat que el Govern posarà en marxa igualment la idea.

La Cambra catalana es mostra partidària de reduir la fiscalitat en habitatge per mitjà de diverses propostes

En canvi, les polítiques que ja aplica el Govern en aquest àmbit, entre les quals l’anomenat pla 50.000 , la compra de pisos en mans d’entitats bancàries o els préstecs emancipació perquè els joves puguin accedir a la compra d’un pis, sí que van rebre l’aval majoritari.

Encara en aquest àmbit, el Parlament es va mostrar partidari de “reduir la fiscalitat vinculada a l’habitatge”, com deia una proposta del PP aprovada, i de crear un grup d’experts en fiscalitat i habitatge perquè en tres mesos llancin una proposta de “reforma de les diverses figures fiscals aplicades al sector”, una resolució pactada entre el PSC i ERC que diluïa la intenció dels republicans de rebaixar l’ ITP per a l’adqui­sició d’una primera propietat.

La bona notícia per a Illa és que els seus aliats d’investidura mantenen la confiança en ell. Es va evidenciar amb el seu vot en contra de la reprovació impulsada per Junts. Els postconvergents van justificar la reprovació “per la falta de respecte –del president– al Parlament”, “l’incompliment dels seus mandats, la no defensa dels interessos de Catalunya davant l’ Estat i per la reiterada mala gestió”. La iniciativa va rebre els vots a favor de Junts, PP, CUP i Aliança , i l’abstenció de Vox.

En canvi, Junts sí que va aconseguir aprovar una proposta per recordar les reprovacions de les conselleres Paneque, Esther Niubó i Núria Parlon aprovades fa mesos. També va aconseguir que la Cambra catalana constati que Illa “incompleix els mandats del Parlament” no destituint-les, i que el seu és un “Govern dèbil i en franca minoria”.

En educació, Illa va plantejar en aquest debat reconèixer els professors com a autoritat pública, idea que sí que va rebre l’aval parlamentari juntament amb la de compensar-los la participació a les colònies escolars. La resolució socialista va rebre els suports d’ERC, Vox i AC; l’abstenció dels Comuns, i l’oposició de Junts i la CUP. Tot i això, l’hemicicle va tombar el “contracte de país” en educació que proposava ERC.

Els socialistes es van emportar una altra decepció veient com no tirava endavant la seva iniciativa per implantar una “proposta de tarifació” per l’ús de vies d’alta capacitat, com l’AP-7, però sí que va suscitar suport la seva idea d’agreujar les penes per robatori de coure a les vies ferroviàries. Sí que va prosperar, en canvi, la iniciativa dels Comuns perquè el primer semestre del 2027 emergeixi una “proposta catalana per implantar un sistema de vinyeta” a les vies d’alta capacitat.

En l’àmbit de l’autogovern, ERC va veure avalades les seves propostes per reclamar el traspàs de competències de seguretat als ports i aeroports en un termini de tres mesos, i el plantejament del PP de situar la seguretat ciutadana entre les “prioritats absolutes” del Govern.

I malgrat l’oposició de PP i Vox, també es va aprovar el plantejament d’ERC a favor de l’aplicació “immediata” de la llei d’ Amnistia, com també la resolució del “conflicte” polític a través d’una “gran entesa de país”. No van prosperar, en canvi, les iniciatives dels republicans, JxCat i la CUP en defensa del dret a l’autodeterminació.