Explora La Vanguardia
Apariencia
A
Contraste
Al MinutoInternacionalPolíticaOpiniónSociedadDeportesEconomíaCiudadesPopCulturaSucesosLa Contra
Suscríbete
La Vanguardia en català Dispensació farmacèutica

El final de les capses de 30 antibiòtics té data: abans de l’abril del 2027

L’objectiu és evitar que sobrin pastilles a la farmaciola per a consum posterior

El final de les capses de 30 antibiòtics té data: abans de l’abril del 2027
Les capses amb trenta pastilles d’antibiòtic tenen els dies comptatsJoan Mateu Parra / Shooting
Escucha este artículo
0:00 7:42
Actualizado hace 4 d Contrastado por la redacción Cómo lo hemos informado

Esta información ha sido elaborada por la redacción de La Vanguardia a partir de fuentes propias y verificadas.

Sugerir una corrección Política de correcciones de La Vanguardia
4 puntos clave Ver
  • 01És el termini perquè desapareguin de manera definitiva les capses d’antibiòtics de 30 pastilles.
  • 02A partir de l’abril del 2027 seran de 20 unitats.
  • 03Perquè quan s’acabi un tractament no sobrin pastilles a les quals pugui recórrer el pacient en un altre moment sense comptar amb l’aprovació del metge.
  • 04Ho ha explicat Antonio López Navas, coordinador del Pla Nacional enfront de la Resistència als Antibiòtics de l’ Agència Espanyola del Medicament, al XXIV Congrés Nacional Farmacèutic, que se celebra a Oviedo.

Sis mesos. És el termini perquè desapareguin de manera definitiva les capses d’antibiòtics de 30 pastilles. A partir de l’abril del 2027 seran de 20 unitats. Per què? Perquè quan s’acabi un tractament no sobrin pastilles a les quals pugui recórrer el pacient en un altre moment sense comptar amb l’aprovació del metge.

Ho ha explicat Antonio López Navas, coordinador del Pla Nacional enfront de la Resistència als Antibiòtics de l’ Agència Espanyola del Medicament, al XXIV Congrés Nacional Farmacèutic, que se celebra a Oviedo. López Navas assegura que “la majoria de les situacions clíniques requereixen pautes curtes”. I insisteix que cal reduir l’acumulació d’antibiòtics a les llars i el risc d’ús posterior inadequat.

A Europa unes 33.000 persones moren a l’any per la resistència dels bacteris a aquest fàrmac, 3.000 a Espanya

El president del Consell General de Col·legis Farmacèutics, Jesús Aguilar, dona suport a aquesta mesura i aposta per contribuir al control de la resistència antimicrobiana, que podria esdevenir la pròxima pandèmia, segons els experts. En aquest moment, a Europa moren cada any unes 33.000 persones per la resistència dels bacteris als antibiòtics, unes 3.000 a Espanya.

Segons ha explicat López Navas, aquesta mesura suposa la retirada de quinze presentacions d’antibiòtics d’ús comú, com l’amoxicil·lina o la fosfomicina, i la comercialització de quatre de nous de mida més reduïda. Però no només això. Les constatació que la majoria dels problemes clínics del pacient requereixen pautes d’antibiòtic més curtes ha portat a fer altres accions. Per exemple, canviar els sistemes de prescripció (perquè “el sistema calculi bé l’envàs que necessites, que serà el petit”,) i dur a terme campanyes de comunicació dirigida a tres públics clau: professionals sanitaris amb capacitat de prescripció i farmacèutics; pacients per fomentar que utilitzin responsablement aquests fàrmacs, i indústria per evitar potencials problemes de subministrament. “El missatge és de tranquil·litat: el tractament que es prescriurà i es rebrà és el que és més segur i eficaç”, diu.

En aquest sentit, Aguilar creu que els farmacèutics poden fer molt, ja que són els sanitaris els que són més a prop dels pacients i els explicaran les decisions adoptades, com fan amb moltes altres campanyes.

La candidata espanyola per dirigir l’ Organització Mundial de la Salut, María Neira, que va inaugurar­ el congrés, va fer èmfasi en la seva intervenció precisament en un dels reptes en l’àmbit de la salut global en què el farmacèutic està cridat a tenir un paper essencial com a agent sanitari proper i accessible a la població. “En la lluita contra la resistència antimicrobiana, els farmacèutics són un agent sanitari molt poderós pel consell que ofereixen a la població i per la seva formació, i, per això, tenen una gran responsabilitat”.

El que encara no té data és el final del cupó precinte dels fàrmacs, el cartró amb unes dades que cada professional de la farmàcia talla amb un cúter i que posteriorment enganxa amb cura en un full que després enviarà a l’Administració perquè aboni la part finançada.

En una taula formada per representants del Ministeri de Sanitat, del Sistema Espanyol de Verificació de Medicaments (Sevem) i col·legis farmacèutics es va constatar l’acord existent, en què el procés d’eliminació del cupó i el cúter per un identificador únic digital s’ha de fer amb tranquil·litat i cautela, sense errors (perquè això suposaria pèrdues econòmiques als farmacèutics). Per això s’aposta per una convivència entre els dos sistemes fins que tot estigui en ordre, van assenyalar els presidents dels col·legis de Càceres, Madrid i Galícia.

Pel director general de Cartera Comuna de Serveis del Sistema Nacional de Salut i Farmàcia, César Hernández, l’identificador únic incorporat als envasos ha deixat obsolet un procediment basat encara a retallar i gestionar físicament un justificant. A parer seu, disposar d’informació individualitzada de cada envàs obre possibilitats que van molt més enllà de la facturació i assoleixen la gestió de problemes de subministrament, entre d’altres.

Celeste López
Celeste López
La Vanguardia en català

Redactora jefa de La Vanguardia en la delegación de Madrid, especializada en temas sociales. Licenciada en Periodismo por la Universidad Complutense de Madrid.

Ver comentarios 3
Las normas de la comunidad aplican.
ML
Marta L.Suscriptorhace 12 min

Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.

JP
Joan P.Suscriptorhace 28 min

Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.

RV
Roberto V.hace 1 h

Excelente trabajo de la redacción, como siempre.