Europa occidental va registrar 2,5ºC per sobre de la mitjana en l’estiu més càlid

Europa occidental, que ha patit l’estiu més càlid conegut fins ara, va registrar aquests mesos una temperatura mitjana de 21,7 °C, cosa que la situa 2,5 °C per sobre de la mitjana del període 1991-2020. Es va superar d’aquesta manera el rècord anterior, establert el 2003.

La calor excepcional i persistent registrada al vell continent ha donat lloc també al tercer estiu més càlid registrat per al conjunt de totes les regions d’Europa. Les condicions característiques d’un estiu van arribar inusualment aviat a algunes parts del continent, ja que la primera gran onada de calor va fuetejar bona part d’Europa occidental ja a finals de maig, de manera que situacions excepcionalment càlides van persistir durant tots els mesos estivals.

El ritme del desglaç no deixa a les glaceres alpines cap possibilitat de sobreviure a llarg termini

El 52% del continent va estar exposat almenys a condicions “molt fortes” d’estrès tèrmic al final de la temporada, cosa que correspon a una sensació tèrmica de 38º C o més. L’estrès tèrmic és un indicador de com els diferents factors meteorològics afecten el cos humà i exposen les persones a greus riscos per a la salut.

En aquesta zona d’Europa es van registrar 17 dies en què almenys el 60% d’Europa occidental va experimentar temperatures superiors als 30 °C, cosa que contrasta amb els 11 del 2003 i els 7 del 2025.

De fet, segons l’informe de Copernicus, Europa va viure un estiu amb fenòmens climàtics extrems acumulats. En àmplies zones del continent es van registrar simultàniament onades de calor sense precedents, sequeres generalitzades, cabals fluvials excepcionalment baixos i temperatures marines també inusualment càlides.

“Tots aquests factors van afectar la disponibilitat d’aigua, els sistemes energètics, el transport, els ecosistemes i la salut humana”, va recordar Samantha Burgess, responsable de l’estratègia sobre el clima del Centre Europeu de Previsions Meteorològiques a Mitjà Termini. “A mesura que el clima continua escalfant-se, fenòmens com aquests posen en relleu la importància de desenvolupar la resiliència davant uns riscos climàtics cada vegada més interconnectats”, va assenyalar.

Un dels efectes més notables és que les glaceres suïsses es van reduir un 5,5% els primers vuit mesos del 2026. Aquesta disminució eleva la pèrdua total de gel glacial des del 2021 al 19,4%. Hi està havent una transformació dràstica del país alpí, les grans glaceres blanques del qual s’han reduït a “deserts” rocosos d’aspecte lunar. Es tracta d’un desglaç accelerat que amenaça el turisme, motor vital de les comunitats alpines. “La pèrdua de gel s’ha duplicat en l’últim període de cinc anys”, va afirmar Matthias Huss, glaciòleg i director de la xarxa de seguiment Glamos. “No esperàvem veure una pèrdua tan enorme, i menys encara tan concentrada en el temps; és molt més ràpida del que es preveia”.

El ritme del desglaç no deixa a les glaceres alpines cap possibilitat de sobreviure a llarg termini, van concloure els investigadors. Totes les glaceres del planeta s’estan reduint, però la taxa de pèrdua és més gran als Alps. El desglaç del permagel està desestabilitzant els pendents de les muntanyes i suposa un perill per a alpinistes i excursionistes. Un nombre inusual de despreniments de roques als Alps, en plena temporada turística, va causar almenys tres morts: dos escaladors txecs van rebre cops de roques al juliol i un escalador francès que es formava com a guia de muntanya va morir a l’agost a causa d’un despreniment sobtat, també a la zona del Mont Blanc.