Alerta pels intents d’infiltració de les màfies de la marihuana als Mossos

Les màfies de la marihuana són cada vegada més poderoses i aconsegueixen introduir-se de mica en mica a les estructures policials. El 2025 es van descobrir agents dels Mossos d’Esquadra tocats per les bandes en dues de les 98 organitzacions i grups criminals desarticulats a Catalunya, segons dades del cap de la comissaria general d’investigació criminal de la policia catalana, Ramon Chacón.

El responsable policial va intervenir dimecres a la jornada “Criminalitat organitzada i corrupció política” , organitzada per l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) i el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada. “Que les màfies entrin a les organitzacions policials és un desastre”, va alertar. La policia catalana, va afegir, té una estructura pensada justament per evitar aquest problema, va exposar, amb la divisió d’afers interns, d’una banda, i la d’anticorrupció, de l’altra. L’existència d’aquestes estructures té un “efecte dissuasiu”, davant possibles intents de corrupció.

Sense presència policial, les bandes “imposen les seves normes”, adverteix el cap d’investigació de la policia catalana

Chacón va descriure una situació que “no fa bona pinta”, després de referir-se als quatre homicidis amb arma de foc i els ­segrestos que hi ha hagut a Barcelona els últims mesos, que són un símptoma de la implantació creixent de les màfies, i de la necessitat de marcar territoris i exhibir força.

El responsable de la policia catalana va recordar l’assassinat del carrer de Balmes del 10 de juny, en què un home en va executar un altre a sang freda davant d’una comissaria de la Policia Nacional i se’n va anar del lloc caminant.

Per Chacón, el fet que les màfies de la marihuana siguin més presents sobre el terreny facilita el contacte amb els agents i, per tant, que algun acabi col·laborant amb el sistema delinqüencial.

“S’obren aquestes finestres –va advertir– en què determinats policies, pel vincle, pel que sigui, perquè els donen diners, comencen a treballar amb aquestes organitzacions de tràfic de marihuana”.

“Si la policia hi deixa de ser, també desapareix part de la ­presència de l’ Estat i les organitzacions criminals poden acabar imposant les seves normes de ­seguretat i controlant l’activitat econòmica”, va valorar.

El responsable policial va explicar el cas real d’una màfia de la marihuana que va proposar a un veí un cultiu en una part del seu pis que no feia servir. L’home hi va accedir, però al cap d’unes ­setmanes algú –presumiblement d’un altre grup dedicat al narcotràfic– va entrar a l’habitatge i li va robar la droga. Quan ho va explicar al grup per a qui en conreava, li van exigir 30.000 euros anuals, que era el benefici previst. En aquesta situació... Els denunciava a la policia? S’hi negava? La banda finalment es va quedar el pis. Això mateix hauria passat amb una dotzena d’habitatges més del mateix barri.

Chacón va exposar que aquestes organitzacions poden arribar a controlar diversos immobles i negocis i generar una economia paral·lela. “Hi ha un control del barri”, va dir. “Qui és el valent que presenta una denúncia dient que traficava i tenint en compte les represàlies a què s’exposa”.

Finalment, l’investigador policial va mostrar inquietud per les quantitats d’heroïna, cocaïna i marihuana que s’han intervingut a Espanya, que la situen al primer lloc d’Europa. En gran part, va apuntar, perquè una important via d’entrada són els ports de Barcelona, València, Algesires i Vigo. “Aquestes dades posen els pèls de punta”, va assenyalar Chacón.