El sector de l’habitatge alerta que els decrets vulneren la legalitat

El governador del Banc d’Espanya, José Luis Escrivá, va ser el primer que va advertir aquesta setmana que els decrets sobre habitatge que ha aprovat el Govern central poden tenir efectes negatius. “Cal filar molt prim” en matèria de política habitacional, va avisar. Ara, amb el detall dels textos a la mà i pendents de la convalidació al Congrés avui, els dubtes sobre la legalitat i l’impacte perniciós en l’oferta d’habitatge augmenten.

Ho han advertit al sector empresarial, immobiliari i jurídic, que qüestiona tant el contingut de les mesures com la via que s’ha triat per aprovar-les. Les ­organitzacions anticipen més conflictes entre els propietaris i els llogaters i reclamen que les administracions assumeixin el cost de la protecció social pública. També temen que les noves obligacions animin els arrendadors a retirar pisos del mercat, fet que dificulta l’accés a un habitatge en un moment de forta escassetat.

L’ Associació de Propietaris d’ Habitatges de Lloguer ( Asval) és altament crítica i afirma que els decrets vulneren la seguretat jurídica, el dret de propietat, la llibertat d’empresa i el principi d’irretroactivitat de les normes restrictives de drets. En aquest sentit, considera que s’excedeixen els límits constitucionals del decret llei i es contravenen les garanties de protecció de la propietat del dret europeu i internacional.

Amoïna que les mesures contravinguin les garanties de protecció de la propietat

L’organització demana per aquesta raó retirar els textos i abordar la reforma amb “consens i coordinació tècnica”. A parer seu, el Govern espanyol pretén aplicar mesures de gran abast de manera retroactiva, “amb perjudici per a la confiança legítima dels propietaris”. La precipitació a l’hora de redactar els textos –continuen– deixa massa extrems oberts a interpretacions. Aquesta indeterminació elevarà la conflictivitat i obligarà els jutges, els notaris i els advocats a resoldre discrepàncies sobre l’abast de les noves regles, afegeixen a l’associació de propietaris.

Les cambres de la propietat de Catalunya posen, així mateix, el focus en la inseguretat jurídica, tot i que eviten anticipar un judici sobre la constitucionalitat de cada mesura. Recorden, això sí, que la Constitució reconeix la propietat privada i que la seva funció social delimita aquest dret. El retret es dirigeix sobretot a l’ús d’una eina excepcional per introduir canvis estructurals a la llei d’ Arrendaments ­Urbans (LAU). Una reforma d’aquesta profunditat, afirmen, requereix un debat parlamentari ordinari i temps per examinar-ne les conseqüències, al contrari del que ha passat amb els decrets Maricarmen.

Els textos afecten, segons les cambres, els contractes temporals, el lloguer per habitacions, les actualitzacions de les rendes i els drets i les obligacions de les parts. L’entitat adverteix aquí que alterar contínuament la ­durada dels contractes i les condicions econòmiques augmenta la percepció de risc en inversions amb horitzons de dècades. I sol·licita als grups parlamentaris que no convalidin les normes.

Lamenten que es modifiquin aspectes estructurals de la llei d’Arrendaments Urbans sense consens

Per la seva banda, la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE), a través del president, Antonio Garamendi, defensa que la resposta al problema de l’habitatge correspon a les administracions. “No es poden fer complir certs drets constitucionals vulnerant-ne d’altres”, va afirmar després de la reelecció ahir. Va denunciar la “inacció” de l’ Estat i els decrets redactats contra rellotge per a un problema que exigeix estabilitat i seguretat jurídica.

Als dubtes legals s’hi afegeix l’advertència sobre un lloguer a dues velocitats. La Federació d’ Associacions d’ Empreses Immobiliàries ( Fadei) apunta que les mesures poden protegir els llogaters actuals i, alhora, aixecar noves barreres per als joves, les famílies amb fills, els autònoms i els treballadors amb ingressos irregulars. Si els propietaris perceben més dificultats per recuperar l’habitatge, argumenta, enduriran els requisits d’accés i prioritzaran els candidats amb més solvència.

“Construïm un sistema que protegeix el llogater d’avui a costa del llogater de demà”, subratlla el president, Miguel Ángel Gómez Huecas. La Fadei anticipa menys oferta, més habitatges buits i un transvasament de pisos cap a la venda. Com a alternativa, proposa un aval públic lligat al llogater que cobreixi impagaments durant tot el contracte, incentius fiscals per al lloguer assequible i procediments ràpids per recuperar l’immoble quan hi hagi incompliment o s’acabi legítimament l’arrendament.

Les immobiliàries adverteixen que es crea un mercat del lloguer “a dues velocitats”

En l’àmbit jurídic, Joan Manuel Trayter, catedràtic de Dret Administratiu i president de l’ Associació Espanyola de Dret Urbanístic, crida l’atenció sobre la gran “complexitat” dels dos decrets. “Estant d’acord en la finalitat protectora de les persones vulnerables, pedra angular de l’ Estat Social de Dret, la regulació és fruit de la improvisació, circumstància que provoca inseguretat jurídica i més litigiositat, òbviament”, adverteix.

En total –prossegueix el catedràtic– es tracta de 150 pàgines de mesures heterogènies que modifiquen més de 20 lleis. “Veurem com l’administració indemnitza aquestes situacions i com, per un decret llei, se suspèn l’efectivitat d’una sentència judicial”.