Garamendi contra els decrets: “Van de Robin Hood i són el xèrif de Nottingham”

Antonio Garamendi va ser reelegit ahir com a president de la CEOE, i ho va ser per aclamació, ja que era l’únic candidat que s’hi presentava. La incògnita va quedar aclarida ja a l’agost, quan va ser palès que no es presentava cap rival a la presidència, de manera que encadenarà tres mandats consecutius i continuarà al capdavant de la patronal fins al 2030.

En el seu primer discurs després de la proclamació, Garamendi va carregar a fons contra els dos decrets d’habitatge que avui es voten al Parlament. La seva crítica és que no es poden fer complir uns drets de la Constitució a costa de vulnerar-ne d’altres, i va afegir que no es pot carregar a l’estalvi privat la responsabilitat de donar solucions a l’accés a l’habitatge, fet que correspon a l’ Administració. “No ha de derivar en una invasió de la propietat privada”, va assenyalar, i per il·lustrar-ho, va recórrer a la metàfora. “Alguns van de Robin Hood i més aviat representen el xèrif de Nottingham”, va dir amb referència al Govern central.

També va criticar la manera com s’han elaborat aquestsdos decrets, donant “una imatge vergonyosa del país”. Com a conclusió, va assenyalar queell votaria que no als dos decrets, a què veu un caire polític i electoral.

Garamendi va pronunciar un discurs molt polític en què va reclamar respecte institucional, continuar fidels a la Constitució del 1978, a la independència del poder judicial i amb referències a Ceuta. Va demanar al Govern espanyol d’actuar urgentment perquè “hi ha gent que el que vol és desnonar 80.000 compatriotes perquè se’n vagin de Ceuta”.

La patronal avisa els sindicats que a l’AENC s’ha de tractar l’absentisme i les cotitzacions

En temes més econòmics, va llançar un avís als sindicats que la negociació de l’ Acord per l’ Ocupació i la Negociació Col·lectiva ( AENC) ha d’incloure altres temes a més dels salaris. La patronal vol abordar també les cotitzacions socials, la fiscalitat i molt especialment l’increment de les baixes laborals, un tema citat en l’ AENC anterior, però que ha quedat sense desenvolupar i en què sindicats i CEOE mantenen posicions molt distants.

Una reelecció de Garamendi molt més tranquil·la que la de fa quatre anys, quan sí que va tenir rival, la vicepresidenta de Foment, Virginia Guinda. Va guanyar amb claredat, però la campanya va ser agitada.

Ara el president té les mans lliures per dissenyar la CEOE que vol, tot i que els pronòstics apunten a una continuïtat a l’equip actual, si més no, en els que es considera el nucli dur. Fa quatre anys, va premiar pel seu suport el president de la patronal madrilenya, Miguel Garrido, amb el títol de vicepresident primer, per distanciar-lo de la resta de vicepresidències. Ara li interessa també potenciar-lo ateses les bones relacions de Garrido amb el PP d’ Ayuso i el seu posicionament com a línia més radical. Garrido ha demanat obertament la convocatòria d’eleccions al Parlament, una cosa que Garamendi no ha arribat a formular mai. Tampoc ahir.

Fa quatre anys, a qui va represaliar Garamendi va ser a Josep Sánchez Llibre, president de Foment, per impulsar la candidatura rival. El càstig va ser treure-li el càrrec de responsable de relacions amb les Corts. Tot i això, la relació entre Garamendi i Sánchez Llibre molt aviat es va reconduir de manera radical, i en poc temps es van recol·locar en la nova situació mostrant coincidència en els objectius i en l’espai de cada un. Bon to que es continua mantenint.

A diferència d’èpoques anteriors, la CEOE està enfrontada amb Treball i distanciada dels sindicats

En aquest període, fins i tot sense tenir el càrrec, Sánchez Llibre s’ha mostrat a la pràctica com el millor enllaç de la patronal amb els grups parlamentaris, especialment amb Junts. Aquesta bona relació provoca que s’especuli que Sánchez Llibre pugui tornar a ocupar oficialment­ aquest càrrec de relacions amb les Corts, malgrat que tot indica que no es farà aquest pas. Les decisions es prendran a la junta directiva del 21 d’octubre.

És un tercer mandat que arrenca amb Garamendi amb control ple de la CEOE, enfrontat amb el Ministeri de Treball i distanciat dels sindicats.