Explora La Vanguardia
Apariencia
A
Contraste
Al MinutoInternacionalPolíticaOpiniónSociedadDeportesEconomíaCiudadesPopCulturaSucesosLa Contra
Suscríbete
La Vanguardia en català Crítica de teatre

‘Bouvetøya’ (★★★★✩): amics per sempre

Benet, Genebat, Manrique i Pompermayer recorren al teatre com a taula de salvació

‘Bouvetøya’ (★★★★✩): amics per sempre
Imatge d'escena de 'Bouvetøya (La necessitat d'una illa)', a l'Espai Lliure Marta Mas Girones
Escucha este artículo
0:00 7:42
Actualizado hace 3 d Contrastado por la redacción Cómo lo hemos informado

Esta información ha sido elaborada por la redacción de La Vanguardia a partir de fuentes propias y verificadas.

Sugerir una corrección Política de correcciones de La Vanguardia
1 puntos clave Ver
  • 01Bouvetøya (La necessitat d’una illa)  ★★★★✩ Autoria: Ivan Benet, Cristina Genebat, Julio Manrique, Sergi Pompermayer Direcció:  Julio Manrique

Bouvetøya (La necessitat d’una illa) 

★★★★✩

Autoria: Ivan Benet, Cristina Genebat, Julio Manrique, Sergi Pompermayer

Sigue leyendo con toda la información

Accede al artículo completo, al análisis de nuestros especialistas y a todo el contenido premium de La Vanguardia.

  • Artículos premium sin límite y sin publicidad intrusiva
  • Newsletters exclusivas y la edición impresa en PDF
  • Cancela cuando quieras
Suscríbete por 1€/mes
↓ Vista de revisión · contenido bajo el muro (oculto en producción)

Direcció: Julio Manrique

Interpretació: Mireia Aixalà, Damien Bazin, Ivan Benet, Cristina Genebat, Xavier Ricart, Marc Rodríguez, Andrew Tarbet

Lloc i data: Espai Lliure (1/X/2026)

El que ha unit la pandèmia, no ho separa ni déu. Aquesta és una de les moltes idees que suren a Bouvet­øya, una illa “a tomar pel cul”, com diu un dels personatges, on viatja una colla d’amics per intentar continuar sobrevivint en un món que, entre pandèmies i totalitarismes, va de mal borràs.

L’obra es va estrenar el 2020 a Temporada Alta amb la intenció de celebrar la vida, l’amistat i el teatre, i és ­especialment lloable que Manrique l’hagi volguda recuperar, degudament actualitzada, per celebrar els 50 anys del Teatre Lliure. Un petit gran homenatge al teatre que, de la mateixa manera que va néixer al voltant d’una foguera, continua sent un lloc on agafar-se enmig de totes les desgràcies que hagin de venir.

La memòria humana és curta, per això és encertat que la distopia que presenta Bouvetøya l’any 2030 ens recordi els temps, massa oblidats, de la pandèmia. I fer-ho en un format on l’amistat, a més de representada, hi sigui present entre l’equip artístic, li dona una complicitat i un valor afegit que encara fa la proposta més atractiva.

La senzillesa del muntatge arriba al públic fent-lo recordar les incerteses individuals i col·lectives, ara agreujades per l’avanç imparable dels totalitarismes mancats de matèria grisa, que travessen a totes les persones amb un mínim d’humanitat.

Magí Camps
Magí Camps
La Vanguardia en català

Redactor de Cultura y coordinador de los libros de estilo de las ediciones en castellano y en catalán del diario. Profesor asociado de la UPF y miembro de la Secció Filològica del IEC

Ver comentarios 3
Las normas de la comunidad aplican.
ML
Marta L.Suscriptorhace 12 min

Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.

JP
Joan P.Suscriptorhace 28 min

Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.

RV
Roberto V.hace 1 h

Excelente trabajo de la redacción, como siempre.