A la nit, amb collage o sobre ‘romantasy’: els clubs de lectura més singulars de Barcelona

Els llibreters coincideixen. El tancament forçat que va portar la pandèmia va disparar les ganes de relacionar-se a través dels llibres. Una tendència que s’ha notat més en grans ciutats com Barcelona, on les trobades que uneixen lectura, debat i comunitat han crescut exponencialment. “En una societat atomatitzada com la nostra, aquests espais que generen conversa i intimitat a partir d’una novel·la o un assaig són molt atractius”, opina Laia Salvador Roxlo, sòcia de La Carbonera.

Aquest projecte cooperatiu va aterrar al Poble Sec fa ja nou anys, quan no existia una llibreria de referència al barri. Gairebé en paral·lel, les seves sòcies van engegar el club de lectura. “Volíem evitar ser només un negoci i interactuar amb el nostre entorn. Aquesta activitat encaixava a la perfecció”. Avui, compten amb vuit clubs, alguns dels quals s’han fragmentat en més d’un grup per afrontar l’alta demanda. És el cas de Lectures de Precipici, que se centra en textos “que revolten l’ànima, plantegen qüestions filosòfiques i generen preguntes sobre els seus personatges”. En la llista de títols d’aquest curs apareixen autores com Mariana Enriquez, Ottessa Moshfegh o Mercè Rodoreda.

El ‘romantasy’, les veus silenciades o la novel·la negra històrica són algunes temàtiques que aborden aquestes cites

Una altra de les seves propostes s’enfoca en lectures breus per fer un forat a la literatura malgrat l’atrafegament diari, mentre que Jade, en col·laboració amb l’editorial de la qual pren el nom, posa al centre escriptors d’origen migrant o racialitzats. “Tots els grups tenen gent. Estem molt contentes”, diu Salvador Roxlo, que remarca que l’èxit d’aques- tes iniciatives és possible gràcies als esforços dels llibreters que les dinamitzen.

Com l’equip de La Carbonera, altres bojos van confiar en els clubs quan encara eren una raresa. Ángel Tejerín, de la llibreria On the Road, es va llançar a organitzar trobades literàries nocturnes a la seva diminuta llibreria fa més d’una dècada. “Ho van demanar els mateixos clients. Deixava la persiana mig abaixada i ens reuníem al voltant de la taula central amb una mica de pica-pica i beguda. Podíem allargar-nos fins a les dues de la matinada”, recorda. Un any, la cita va coincidir amb carnestoltes. Tots els assistents es van presentar disfressats i amb moltes ganes de sarau. Quan la policia es va presentar cridada per la gresca, no donava crèdit: “No esperaven que fóssim un club de lectura!”, riu aquest llibreter.

A Ona acullen un Cercle de Dones on elles poden compartir les seves experiències íntimes per mitjà de la lectura

Això va passar als inicis, quan Tejerín encara no cobrava entrada. Amb el temps, el seu local de trenta metres quadrats va anar quedant petit i va traslladar les seves exitoses vetllades a altres espais fins a acabar organitzant-les a casa seva. Actualment, les programa cada mes, adaptant la decoració del seu menjador a la novel·la triada: amb Orgull i prejudici , el va cobrir de flors de paper i espelmes; i amb Dràcula pensa donar-li un toc gòtic. El pròxim, el de l’ Odissea , se celebrarà en una ubicació que encara no ha revelat. L’única pista es refereix a la vestimenta: ha de ser blanca. Ja hi ha participants que han avançat que es presentaran amb túnica. “Podem arribar a ser una trentena. I com que es forma un grup diferent amb cada llibre, sempre ve gent nova”, assenyala Tejerín. Per apuntar-s’hi, cal estar atent a les seves xarxes.

Les llibreries especialitzades, en canvi, solen desenvolupar els seus clubs al voltant de les temàtiques que les defineixen. És el cas d’ Amora, que des de Gràcia aposta per obres escrites per dones, tant en les seves activitats com en la seva oferta. Sense sortir del barri, a Romance Court conversen sobre novel·les que combinen idil·li i fantasia, el seu gènere predilecte. “Al nostre club Open Court, que és anterior a la llibreria, no s’aprofundeix en una sola obra, sinó que cadascú pot recomanar una lectura. Genera molta comunitat”, explica Micaela Villani, impulsora de l’espai.

“Els clubs permeten conèixer el procés de creació de l’obra i crear llaços”, diu Fernando Pelayo

A La Memòria, on atresoren un gran fons de narratives contemporànies del segle XIX i XX, és un èxit el seu grup amb perspectiva històrica, La Ploma, que porta Xavier Cortés. Però disposen d’altres alternatives, com el de novel·la negra amb context històric i social, el de còmic i història o el que han batejat amb el nom d’ Elles Escriuen. “El coordina la novel·lista i collagista Elena Mesa. Els assistents comenten obres de creadores clàssiques i contemporànies mentre elaboren un collage”, revela Silvina Rusinek, al timó de La Memòria des que el seu fundador Xavier Cortés la va traspassar.

L’escriptora i editora Iolanda Batallé també dinamitza un club a la llibreria Ona, de la qual és directora. “ Llegir per Viure engloba tota mena de gèneres: poesia, assaig, ficció... Té la peculiaritat que se sap quan comença, però no quan acaba. La seva durada depèn dels participants”, explica Batallé. Altres grups d’aquest establiment de l’ Eixample dedicat a la lectura en català recuperen clàssics de la literatura universal, aprofundeixen en títols amb adaptacions cinematogràfiques o se centren en obres teatrals. I després hi ha el Cercle de Dones, on elles poden compartir les seves experiències íntimes per mitjà de la lectura.

A + Bernat van estrenar a començaments d’any un nou club, Subtext, en què Aida Jodar i Núria Quílez desenterren el text no evident. Al novembre, rebran la visita d’ Elaine Villar Madruga. Es va afegir a altres exitoses propostes com el grup del periodista de La Vanguardia Xavier Mas de Xaxàs; o el de Montse Serrano, el més veterà, que resisteix com un homenatge a l’enyorada llibretera. ‘Otras voces, otros ámbitos’, que condueixen Fernando Pelayo i Xavi Magarzo, presenta una visió més analítica i tècnica, amb convidats que van des dels mateixos autors a editors i traductors. “Són trobades que s’allunyen del format clàssic de presentació, que permeten conèixer el procés de creació de l’obra i generar llaços amb altres lectors. Hi ha gent que s’inscriu a més d’un club a la setmana”, afegeix Fernando Pelayo, llibreter d’aquest refugi literari. A Barcelona, el lleure pertany, més que mai, als llibres.