L’home a la cruïlla

Travesso el Rockefeller Center de Nova York i, a més d’observar la preparació de la seva pista de gel enmig d’una calor que no se’n va ni el 30 de setembre, contemplo les estàtues i els frisos. Sens dubte, es corresponen amb aquests edificis herculis, començats a construir el 1931, en plena Gran Depressió. Dos titans marquen el programa decoratiu, el Prometeu que en una distracció dels déus va portar als humans el foc –que, estirant, va de la torxa als hidrocarburs i a l’emergència climàtica– i el totpoderós Atles, amb el món a les seves espatlles. Tots dos apareixen com els titans dels Estats Units per definició. Van néixer aquí, Grècia no queda ni en el record. I després hi ha els fabulosos frisos, alguns d’aire gairebé babilònic. N’hi ha un que sempre em crida l’atenció. Una espècie de Zeus/pantocràtor petri de llarga barba posa el gran compàs daurat de la seva mà dreta en una inscripció: “La saviesa i el coneixement seran l’estabilitat del teu temps”. Difícil que no impacti avui.

El programa de frisos i escultures del Rockefeller parla en si mateix d’un oblit. El nostre. Es va encarregar la iconografia a un professor, Hartley Burr Alexander, que va proposar el tema de l’home com a constructor i més tard el de les noves fronteres. Acomiadat, però ja amb diverses feines encarregades, es va elegir com a tema la marxa de la civilització.

La saviesa i el coneixement, com les vacunes, ja no es porten

No seria l’únic desacord: Diego Rivera va pintar per al vestíbul de l’edifici principal l’espectacular mural L’home a la cruïlla, una poderosa representació dels avenços científics, amb un obrer en el centre controlant la maquinària i davant ell un puny amb una esfera en la qual es recombinen àtoms i cèl·lules. Dues grans el·lipses creuen l’obrer amb les forces cosmològiques i biològiques revelades pel microscopi i el telescopi. Als costats, un Júpiter sense braç i un Cèsar escapçat. I també... Lenin saludant treballadors. El mural va ser destruït perquè es va negar a esborrar-lo i al seu lloc, després de descartar Picasso per no mostrar un esbós de la seva proposta i pel seu caixet, va pintar el mural, titulat Progrés Americà ... Josep Maria Sert, i inclouria Lincoln i el filòsof Emerson.

Uns programes iconogràfics com els de les catedrals que no existeixen ja. La saviesa i el coneixement, com les vacunes, tampoc no es porten. És el temps dels bojos –sagrats o no– impulsats per emocions crues i del seu revés, una tecnologia descontrolada servida per uns titans de la IA, incapaços de la mínima empatia i que semblen donar la raó als déus que mantenien amb pany i clau un foc que sempre ha creat i destruït però que, avui, necessita més saviesa que mai.