De rendistes ho som tots. Hi ha rendistes de l’habitatge i rendistes de la polarització: o estàs a favor de dos decrets matussers que emanen dels que en vuit anys han empitjorat l’accés a l’habitatge però tenen el monopoli dels sentiments o ets un malànima a qui encolomar sermons, especialitat de la progressia piadosa.
I per aquí anirà el menú electoral, servit pels que governant dues legislatures imputen els seus fracassos a l’oposició. En resum: la resurrecció interessada de les dues Espanyes.
Figura el següent paràgraf en el preàmbul del decret “raonable”, publicat al BOE del 30 de setembre: “ Maricarmen Abascal no és només un número. És una dona vulnerable de 87 anys, víctima d’una legislació masclista i retrògrada procedent d’una dictadura i de l’especulació més voraç”.
A part de pamfletari, què dimonis té a veure un desnonament de l’any 2026 conforme a les lleis vigents –sense modificacions en vuit anys– amb una dictadura que es va acabar fa mig segle i el sarcasme que protegia l’ inquilí amb mesures similars als dels dos decrets derogats?
Hi ha menú electoral: o votes els que han agreujat l’habitatge o ets un malànima
I què pinta el masclisme en el desnonament de Maricarmen?
Masclisme i franquisme són dos comodins infal·libles, que convé estirar per arribar a les urnes amb la disjuntiva de les dues Espanyes. L’argúcia permet maquillar la gestió de les coses –no era Junts part de la “majoria progressista” que ens protegia del feixisme?– i traslladar-ho tot al pla de la superioritat moral, terreny fèrtil per a eslògans on les dretes són molt poc imaginatives.
Si escoltes algunes proclames de “la majoria social” la titularitat de la qual s’arroga un autodenominat sindicat sembla que sentis Donald Trump en l’arenga de l’assalt al Capitoli. O Hugo Chávez ressuscitat. El populisme antidemocràtic també pot ser molt d’esquerres...
Això sí, cal admetre la visió i l’encert dels que en el menú dels 45 desnonaments diaris van elegir Maricarmen. Quin gran càsting! Ara a guanyar el relat des de la Moncloa i a recompondre els partits sorgits del 15- M del 2011 de la Puerta del Sol, planter de ministres, de professió antisistema.

Ver comentarios 3
Buen análisis, ayuda a entender el contexto de la noticia.
Se agradece el rigor y las fuentes contrastadas.
Excelente trabajo de la redacción, como siempre.