Llenties? Junts no en menja

Al Congrés s’ha corejat set vegades el “Sí, es pot”. Va sonar amb l’arribada de Podem a la Cambra Baixa, en la investidura de Sánchez com a regal de Nadal el 2019 o per la convalidació de la reforma laboral. Va ser el crit victoriós del 15- M i de la Plataforma d’ Afectats per la Hipoteca ( PAH). I, tot i això, a l’hemicicle no s’ha celebrat mai amb aquest crit una decisió en matèria d’habitatge. Ahir tampoc no va ser el dia. PP, Vox i Junts van tombar els dos decrets antidesnonaments del Govern de Pedro Sánchez i el que es va sentir des de la tribuna del públic va ser “els fons voltor governen el Congrés”. I fora: “Vergonya”.

El desnonament de Maricarmen ha girat el guió polític de Ceuta a la Puerta del Sol. Dels immigrants per retornar al Marroc a les reivindicacions del Sindicat d’ Llogateres. I en l’enèsim exercici de funambulisme, Sánchez va entreveure una oportunitat de donar resposta al malestar del carrer i recuperar l’agenda, però va errar en el càlcul amb Junts. L’emergència habitacional és pragmàtica, l’emergència electoral només sap de màxims. I, quan el Govern està acorralat, el crèdit es converteix en hipoteca inversa. “ Llenties”, desafiava Gabriel Rufián. Junts, no en menja.

Els postconvergents fa temps que van convertir el seu pes en el Congrés en una finestreta per als sectors econòmics a Catalunya. Dimecres Miriam Nogueras va deixar clar a la gala de Pimec que no tenien “cap por” a “cremar-se” per defensar “els interessos de les famílies catalanes”. En l’entorn de Junts estan convençuts que no tots els portaveus defensarien com ho ha fet Nogueras el vot en contra de decrets de protecció social. I no només per la samarreta d’Aina Vidal o les performance s de Rufián i els seus bitllets de 50 euros. Allà la rancúnia és mútua. Fins i tot Sánchez ha advertit Junts que el seu vot els “retratarà davant generacions senceres”. Però les plagues electorals que amenacen Junts arriben des de la ultradreta.

Els postconvergents saben que en l’acampada de la plaça de Catalunya no hi ha ni un sol votant de Junts; no obstant això, admeten que Lorem ipsum dolor sit amet, consectetur adipiscing elit.els seus simpatitzants paeixen malament el conflicte i molts es debaten entre quedar-se a casa o votar a Aliança Catalana, encara que no en les generals, ja que no tenen previst presentar-se. En l’últim CEO, l’habitatge era també la principal preocupació entre l’electorat de Junts; al contrari, els simpatitzants de Sílvia Orriols estan més atents a la immigració i la seguretat.

El PSOE aspira a capitalitzar el malestar del carrer, com si no fos amb el Govern

El no de Junts als decrets reitera que la legislatura va morir fa mesos; i els nous indignats s’han convertit en una “oportunitat” per al PSOE. L’avançament electoral té pros i contres. Els socialistes creuen que poden capitalitzar el malestar del carrer i marcar l’agenda deixant enrere Ceuta. Després treuen la calculadora i constaten que a l’esquerra del PSOE “no hi ha res votable”, tal com certifica el portaveu d’ERC. La mobilització és clau, però quadren les sumes?.

L’altre risc és donar per fet que el malestar no afecta el Govern central. Que no arriba tard i malament. El 2015, Sánchez va prometre que amb un govern socialista no hi hauria més desnonaments a Espanya. Ho va repetir com a aspirant a la presidència de la mà de Ciutadans l’any següent. Quan va arribar a la Moncloa el 2018 va prometre una llei d’habitatge i posar fi a la compra de pisos per part de fons voltor. Fa només 15 dies el PSOE va impedir amb la seva abstenció la tramitació d’una proposició de llei de Sumar limitant aquestes operacions. Estaven a punt de desnonar Maricarmen...

A l’última campanya electoral, el president va llançar una quinzena de compromisos en matèria d’habitatge. Es van prometre, per exemple, 20.000 habitatges assequibles en terrenys cedits pel Ministeri de Defensa. Tres anys després els projectes estan en “preparació” o “desenvolupament”.

Aquesta setmana el Govern de PSOE i Sumar ha necessitat dotze pàgines de preàmbul i la Maricarmen per abordar el principal problema que assenyalen els ciutadans des de fa dos anys. Als decrets s’afrontava l’emergència, però el problema de l’habitatge és també el dels sous baixos, els serveis públics col·lapsats i el transport trencat. Qui vol llenties?