Juan Pimentel, catedràtic d’ Història de la Ciència del CSIC i a la Factoria Martínez: “El Mèxic espanyol ja feia ciència quan Nova York era un corral”

De totes les històries de la història, la més trista és la de la ciència espanyola?

Aquesta imatge de nosaltres mateixos és de llegenda negra i consisteix a atribuir-nos virtuts per a les arts i les lletres que ens neguem per a la ciència.

És el “ que inventin ells”?

Vejam: la història ibèrica i universal són incomprensibles sense el descobriment i exploració del món... Els va fer Espanya?

Navegació, física de fluids, meteorologia, cartografia, matemàtiques...?

Aquí hi ha hagut molta ciència i la prova és que era imprescindible per governar territoris durant segles, d’ Amèrica a les Filipines.

El seu Malaspina és el nostre Humboldt?

Quan Humboldt emprèn el seu viatge a A Coruña dedica paraules a Malaspina.

Per què és gairebé desconegut?

Perquè no era anglosaxó i es va ficar en política i a la tornada de la seva expedició, una meravella científica desaprofitada pel govern, va acabar a la presó per criticar-lo.

Ens va faltar llibertat per investigar?

Després de la Revolució Francesa, la invasió napoleònica va provocar que la il·lustració i el progrés fossin considerats antiespanyols i molt espanyols, en canvi, el casticisme i l’a ntic règim.

Per què sols vam tenir un Ramón y Cajal?

Recorda els Jocs Olímpics de Barcelona?

Tan estimats com llunyans, ai.

Espanya va aconseguir més medalles olímpiques que mai, perquè havia invertit a llarg termini a formar esportistes. En ciència passa igual: és el fruit col·lectiu d’equips formats en la tradició, la continuïtat i la constància.

Per això arrasem en futbol?

I perquè va més enllà del partidisme: no es pot fer ciència per a les pròximes eleccions sinó per a les pròximes generacions.

Quan es va fer ciència aquí així?

Al XVIII a Amèrica vam instituir una xarxa d’universitats, biblioteques, impremtes, escoles de mineria, jardins botànics i comunitats científiques i culturals...

De quins anys parla?

Mèxic, per exemple, entre el 1750 i el 1780 era una ciutat capdavantera. Quan el Mèxic espanyol ja feia ciència, Nova York era un corral de vaques.

No espanyoleja vostè ara?

Simplement són fets enfront dels clixés, però quan un ho diu creuen que defensa l’imperi espanyol i l’esclavitud, els abusos colonials... Tot el que no defenso.

Van ser part de tots els imperis?

Els espanyols no van inventar l’esclavitud. I només intento ser objectiu. Parlo de fets i d’evitar clixés. I vostè i jo ja tenim més a veure amb un mexicà d’aquest segle que amb un castellà o català del XVII.

Afortunadament?

La identitat, ser o no ser, és complexa i “ Nosaltres –diu Neruda–, els d’aleshores, ja no som els mateixos”. Així que salvem la història d’altres històries. Estudiem fets.

La primera vacunació internacional de la història va ser espanyola?

La primera campanya internacional de vacunació va ser la Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna (1803-1806), anomenada Balmis pel metge que la dirigia. Duien 22 nens d’un orfenat com a portadors de la vacuna que transmetien de braç en braç per les Canàries, Puerto Rico, Veneçuela, Cuba, Mèxic, Filipines, Macau i Canton.

Quina aventura i que poc coneguda!

Ho expliquem el meu germà i jo a la nostra pel·lícula. I si fos una aventura anglesa, Isabel Zendal, rectora de l’orfenat, i Balmis ja serien Emma Thompson i Russell Crowe.

Controlen el relat perquè controlen els diners i els mitjans de produir-lo?

És el problema de la ciència espanyola, que no ha controlat mai el seu relat. Per això parlo de fantasmes de la ciència espanyola.

Hi ha científiques espanyoles molt oblidades.

N’he investigat algunes, com la brillant química Piedad de la Cierva i, entre el que es veu i no es veu, la pintora Maruja Mallo.

Una Madame Curie espanyola?

Margarita Salas.

Em va explicar en entrevista la seva patent de còpia de l’ADN.

Ha estat una gran entre les grans.

Sense egos no hi ha èxits científics?

Bernard deia: “L’art soc jo; la ciència som nosaltres”. Els genis solen tenir molta personalitat, però no ho serien sense comptar amb predecessors i grans equips.

Ramón y Cajal no feia culturisme?

Obsessionat per la seva imatge i bon fotògraf. Però la ciència és un èxit sobretot de personatges secundaris d’escoles, genera­cions, equips, tradicions... Quan fas ciència la fas dins una tradició.

També passa amb el periodisme.

En ciència és fàcil perdre’s en una pregunta tota una vida, com li va passar a Darwin observant cucs i percebes anys i anys. No saps on et porta i et porta on no esperaves. Jo ara estic obsessionat amb la idea d’extinció.